Els qui passàveu per aquí fa molts anys ja esteu informats de sobres que Barcelona, com a Cap i Casal de Catalunya, és una ciutat escatològica. En vaig parlar al 2008, també vaig fer fa temps una descoberta curiosa fa uns anys al respecte i n'havia parlat entre d'altres al Connexió Barcelona. Però coses de la vida, aquest darrer vídeo no l'havia penjat encara! Aquí el teniu, per a que gaudiu de unes bones i escatològiques festes, amb tions, caganers i derivats! Bon Nadal a tothom!
Els qui passàveu per aquí fa molts anys ja esteu informats de sobres que Barcelona, com a Cap i Casal de Catalunya, és una ciutat escatològica. En vaig parlar al 2008, també vaig fer fa temps una descoberta curiosa fa uns anys al respecte i n'havia parlat entre d'altres al Connexió Barcelona. Però coses de la vida, aquest darrer vídeo no l'havia penjat encara! Aquí el teniu, per a que gaudiu de unes bones i escatològiques festes, amb tions, caganers i derivats! Bon Nadal a tothom!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...
distinció
Mapa
Navega per les altres barcelones
Arxiu
Cerca dins el web
Membre de:
Aplicacions
Altres Barcelones és el 1r partner mundial en català de Google Field Trip. Descarrega l'app clicant el logotip
obra de Dani Cortijo està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
2 comentaris:
Els meus avis (nats a finals del S.XIX) vivien en un poble i es dedicaven a fer de pagesos. A casa seva no tenien aigua corrent i jo recordo la comuna amb tapa de fusta, però no tinc memòria de pudors, cosa que demostra que això de la bona o mala olor és fruit d'una culturalització determinada.
Ah!, i la meva mare m'explicava que el meu avi, com que feia servir els fems humans per adobar els camps, no volia que s'hi aboqués aigua i, si podia ser, ni s'hi pixés, que, segons ell, malmetia el producte final. I, també m'explicava que l'avi, el padrí, tastava la merda, com diu en Dani, per estar segur del grau d'acidesa i saber si estava ben compostada.
Quan jo era un xiquet menut i anavem a vermar, si tenia ganes d'anar de ventre, sempre deia que m'atansés a un cep, que m'eixugués amb un pàmpol i que després ho colgués ben colgat "que la vinya se n'aprofita".
Gràcies per remoure els meus records, Dani.
Salut i memòria.
A mi em passa el mateix que et va passar a tu amb el teu amic, quan a Argentina els explico que per nosaltres dir "vaig a cagar" quan vas al bany, és de lo més normal.
Explicar la tradició del caganer i del tronc de Nadal també sempre l'he de recolzar amb el google perquè no s'ho creu ningú.
Fuet-i-Mate
Publica un comentari a l'entrada