 |
| Façana principal del Col·legi Sant Ignasi (Foto: Jana Pérez) |
Avui parlarem d’un edifici monumental envoltat d’altres edificis com ara l’Institut Químic de Sarrià, que fan que no sempre es conegui a simple vista. Sovint si demanem un taxi per anar-hi pot ser que el taxista no sàpiga a què ens referim. Però si algun dia hem anat a passejar per la Carretera de les Aigües o hem mirat el paisatge barceloní des d’algun altre punt elevat com ara Montjuïc, segur que ens haurem fixat en aquest gran edifici de maó vist tan espectacular. Què s’hi fa allà dins? Quina és la seva història?
Aquest edifici que ens té tan intrigats és el Col•legi Sant Ignasi, el dels Jesuïtes de Sarrià, una escola monumental a la que els alumnes més petits anomenen “Castell de Harry Potter”, i no van gaire errats, perquè aquest edifici és d’estil neogòtic anglès.L’arquitecte va ser Joan Martorell la persona a qui primer van encarregar la Sagrada Família, però que va declinar l’encàrrec en favor de Gaudí, el seu antic company de classe.
Hem anat a veure l’Escola i allà ens hem trobat amb el Pablo, la Maria, l’Albert i l’Ariadna, alumnes de 1r d’ESO i investigadors de l’Aula d’Història i ens han fet un petit recorregut per la seva història i els seus indrets més emblemàtics.
 |
| La capella és un dels seus espais més impressionants (Foto: Jana Pérez) |
Aquest col•legi estava anteriorment a Manresa, aquí el que hi havia era la Casa Pairal Can Gardenyes, amb els seus jardins i els seus camps de conreu. Una finca ni més ni menys que de 12.000 m2, si no vaig errat la 2a més gran després de la del Barça.
L’any 1882 La Companyía de Jesús va comprar els terrenys per 60.000 duros, per traslladar-hi l’antiga escola de Manresa.
En principi les classes es van començar a fer a l’antiga masia de Can Gardenyes, tot i que després es va fer un nou edifici (que ara correspon a l’IQS) i més tard es va fer l’escola que coneixem, que es va anar fent per parts en diferents èpoques.
Aquí hi ha estudiat molta gent coneguda, l’alcalde Xavier Trias, Andrés Iniesta, El filòsof Rubert de Ventós i també Carlos Ruiz Zafón, que quan parla d’una escola a “L’ombra del vent” si heu llegit el llibre veureu clarament que s’inspira en aquesta escola.
La capella d’aquesta escola sembla una església, amb orgue i tot però potser la seva bellesa fa que passin desapercebudes les estàtues de l’entrada, entre d’elles la de Sant Francesc de Borja.
S. F de Borja estava emparentat amb la família Borja, la des papes. Conta la veu popular que essent Virrei de Catalunya va custodiar el cadàver d’Isabel de Portugal i Aragó, una princesa molt maca, fins a Granada on havia de ser enterrada. En arribar va haver de comprovar el cos i va veure el cadàver putrefacte.
 |
| Museu de ciències naturals de l'escola: (Foto: Jana Pérez) |
Això el va impactar tant que va dir que mai més serviria un Rei que es morís, va deixar tot el que tenia i es va fer jesuïta.
El mateix personatge el podem trobar amb la calavera en un llibre a l’església de Betlem de la Rambla, que també va ser escola de jesuïtes. Segur que us sona.
La sala d’actes és també molt magestuosa. Hi podem trobar entre d’altres coses l’emblema dels jesuïtes IHS si el trobem amb 3 claus a sota és sempre un símbol d’aquesta companyia així com els escuts de diversos jesuïtes, el més conegut el de Sant Ignasi, que va ser escut de l’escola fins fa ben poc quan totes les escoles de jesuïtes de Catalunya van unificar la imatge corporativa.
Una de les coses més sorprenents de l’escola és que caminant pels seus passadissos podem trobar diversos animals dissecats, moltes els portaven els missioners de terres llunyanes. Bona part de la col•lecció ha estat donada a museus però encara hi ha coses sorprenents. Ara estan instal•lan-se codis QR que et porten a vídeos de l’animal en llibertat.
Les vistes que hi ha des de dalt de tot de la torre central no tenen pèrdua, una de les millors panoràmiques 360 graus de la ciutat.
2 comentaris:
Per si l'interssa a l'autor una breu ressenya de l'edifici veí, l'Institut Químic de Sarrià:
Fundat a Tortosa, al costat de l'Observatori de l'Ebre, com a escola de formació per pares jesuites dedicats a la docència, aviat es traslladà als terrenys de la Companyia a Sarrià. També obre les portes als al·lumnes en general.
El seu edifici sarrianenc original, amb accés des dels vials del Sant Ignasi, fou la seu no només de l'Institut Químic, també del desaparegut Institut Biològic.
El Químic passà diverses vicisituds al llarg de la seva història. Durant la II República, per exemple, fou clausurat, prosseguint les classes a la casa particular d'un al·lumne.
Un important punt d'inflexió són els plans de desenvolupament i estabilització de finalitzada la postguerra. Durant aquella época s'hi construeixen dos annexes, un per ampliar l'espai docent i investigador, l'alte dedicat a residència d'estudiants. També cal destacar la construcció de la planta pilot, visible des de la Via Augusta, com un edifici d'estil racionalista de l'època.
Des de la seva fundació i conformació com a escola superior, els graduats del Químic realitzaven els seus exàmens a la Universitat de Barcelona, donat que era l'únic ens universitari autoritzat, però la majoria d'ells dedicaven sis mesos o un any més a realitzar un Treball Final de Carrera. Aquesta mena de tesina d'investigació, un cop presentada, els conferia el títol propi d'Enginyer de l'Institut Químic de Sarrià.
Dos altres fets a destacar respecte al Químic dels anys 1950-1960 fou, per un costat, la fundació d'una empresa de serveis a la industria, coneguda com a Promotora de Enlace INdustria Universidad S.A. (PEINUSA), que segueix prestant serveis tècnics avui en dia. La relació amb el món industrial i empresarial també es feu evident amb la impulsió d'una petita fira de mostres de la industria química, que avui en dia perviu com a ExpoQuimia, un saló bianual que es celebra a la Fira de Barcelona.
Arribats ja els anys 1990, el Químic juntament amb altres centres docents privats de Barcelona (ESADE, Blanquerna...), funda la Universitat Ramón Llull. També s'inicia una etapa d'expansió de les titulacions. A més de les ja històriques Llicenciatura i Enginyeria Químiques obre una carrera en Enginyeria Industrial. Igualment, i donat la gran relació amb el món industrial, constitueix la facultat d'economia per impartir Llicenciatura en ADE (amb professors de renom com Eduard Punset o el Catedràtic Santiago Niño).
Amb l'arribada dels plans de Bolonya, el Químic s'hi adapta obrint un ventall formatiu encara més ampli. Primerament amb els Masters per cadascuna de les especialitats anteriorment de llicenciatura i la succesiva incorporació de les opcions en Biotecnologia i Farmacia. Aquests màsters no fan més que recollir l'herència del Treball Final de Carrera, ja que s'hi considera la part investigadora com a tal.
En quant a edificació, remuntes sucessives als edificis annexos dels anys 1950 permeten espai suficient per a l'estudi i investigació. Altres edificis, entre els que destacar un íntegrament dedicat a la biotecnologia (proper a la cantonada de Via Augusta amb carrer Margenat) amb laboratoris d'investigació, un ampli laboratori docent i dos aules. També la Facultat d'Economia consta d'edifici propi, la més recent incorporació, amb cinc plantes. A la seva façana s'hi pot llegir el lema del Químic: Persona, ciència, empresa.
Hola Anònim! Moltíssimes gràcies per aquestes brillants aportacions!!!
Publica un comentari a l'entrada