Altres Barcelones

Les guerres són horribles, tots ho sabem. Però una Guerra Civil és extraordinàriament cruel. La gent que et dispara i a la qual dispares poden ser els teus veïns, els teus antics amics o fins i tot els teus germans.

Molta gent podia moure's entre dos aigües, catòlics afiliats a sindicats d'esquerres, catalanistes conservadors, demòcrates de dretes... Un conflicte complicat, molt complicat... difícil de jutjar.

Però si bé és comprensible que la gent fugís d'un bàndol a un altre per garantir la seva supervivència, hi ha fets totalment deplorables que s'han justificat amb el típic "era un home del seu temps".

Un famós escriptor de l'Empordà lloat com un dels principals catalanistes va dedicar-se a fer d'espia per Franco passant informacions al feixisme de com destruir el país que tan deia defensar, coordinat amb un altre suposat catalanista que tenia a París una agència d'espionatge al servei del feixisme.

Un altre periodista i escriptor al qui van omplir de lloances i pocs van gosar criticar es dedicava a delatar escriptors antifranquistes per a que els detinguessin i els incautessin tots els llibres, no sense abans haver passat ell per la biblioteca a arreplegar el que li interessava segons diuen alguns...

Però com deia, no sóc ningú per jutjar-los...

El que és totalment injust és que altres també "homes del seu temps" però als qui el seny no els va fer traïdors hagin caigut en l'oblit. Persones com Carrasco i Formiguera, catalanista, conservador i demòcrata que va ser fidel a la República i morí afusellat pels franquistes cridant "Visca Catalunya Lliure" o sense anar més lluny el General Escobar de la Guardia Civil: catòlic, espanyolista i conservador però demòcrata que, per mantenir la guarnició de la Guardia Civil a Barcelona fidel a la legalitat democràtica i declinant donar suport als colpistes feixistes fou afusellat al castell de Montjuïc, crucifix en mà i cridant "Viva España".

La memòria d'aquestes persones és potser una memòria incòmoda? Incòmoda per a aquells que creuen que una guerra ho justifica tot, i sobretot, perquè la integritat moral d'aquests personatges pot portar a comparacions odioses.

Ara, les germanes Sastre han rescatat la memòria del seu pare, un testimoni excepcional d’un home a qui el seny no el va fer traïdor.

Les filles de l’arquitecte, poeta i periodista Ramon Sastre i Juan publiquen els seus articles escrits al “Diari de Catalunya” durant la Guerra Civil.

Conservador, catòlic i alhora profundament demòcrata i sobiranista català, Sastre va decidir ser fidel a la legalitat republicana, avantposant els seus ideals patriòtics i democràtics als seus interessos personals o de classe, mentre contemplava impotent com molts companys es passaven a l’altre bàndol.

El llibre GNOM, Crònica d'uns moments viscuts, és un recull de 122 articles que Ramon Sastre va publicar al Diari de Catalunya, del grup Estat Català, a finals de 1937 i principis de 1938, en plena Guerra civil. Aquests articles, agrupats en les seccions "Full d’almanac" i "Comentari al moment", alguns inèdits a causa de la censura, informen de la situació social, política i bèl·lica que es vivia al nostre país en aquells moments i dels fets que es produïen dia a dia a la ciutat de Barcelona, amb una visió irònica i crítica dels comportaments que considerava extremistes i antidemocràtics. El llibre va precedit per unes reflexions sobre els efectes de la Guerra i es complementa amb cinc poemes i una breu biografia de l’autor.

Més enllà de si compartim o no tot el que diu en els seus escrits, aquest llibre és indubtablement una visió totalment novedosa de la Barcelona en plena guerra civil, d'un home que alhora lloava els combatents que lluitaven contra el feixisme i criticava sense complexos les atrocitats que es cometien a la rereguarda republicana.

Ramon Sastre i Juan (1896-1988), fou arquitecte de professió i escriptor i poeta per vocació. Va estudiar arquitectura a Barcelona i a París, on va viure uns anys d’intensa activitat intel·lectual en contacte amb el món de l’art i de les lletres. Fou fundador i animador del Casal Català de París. Va viatjar per França i altres països d’Europa i del Mediterrani. A Barcelona va exercir com arquitecte i actuà en la urbanització de l’Eixample. També va fer d’animador cultural organitzant vetllades musicals, literàries i artístiques durant deu anys. Col·laborà en algunes revistes i diaris. Fou director i col·laborador de la revista “Joia”. 

 Després de la Guerra visqué el que es pot considerar un “exili interior” i es dedicà exclusivament a la literatura. Redactà les seves memòries i la crònica d’un viatge pel Mediterrani. Va fer traduccions del francès i de l’italià. També va escriure molts poemes de temes diversos. L’any 1959 va ser premiat per la traducció al català del poema “Cementiri marí” de P. Valery al Centenari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrat a París.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

“GNOM. Crònica d’uns moments viscuts1937/1938”

Autor: Ramon Sastre i Juan 

Dia: dimarts18 de febrer de 2014

Hora:19h. Lloc: Llibreria La Memòria, Pl. de la Vila de Gràcia, 19, Barcelona.

Intervindran:  Teresa Sastre, filla de l’autor Ramon Sastre i Dani Cortijo, historiador