El búnker de l'antic consulat soviètic de Barcelona i el cònsul Ovseenko

Placa original que es conserva a vestíbul del refugi

L’Avinguda Tibidabo és una de les zones de Barcelona on l’alta burgesia ha mostrat històricament el seu poder econòmic i gust artístic mitjançant majestuoses cases i palauets de l’estètica més refinada. Aquest va ser el cas del senyor Salvador Andreu i Grau, conegut més popularment com “el Dr. Andreu”, cèlebre farmacèutic inventor de les pastilles que rebien el seu nom, que es va fer construir la casa per l’arquitecte Enric Sagnier el 1926.

Aquest palauet, situat al nº 17 de l’Avinguda Tibidabo (ara seu de Mútua Universal), més enllà de la història que pot tenir qualsevol casa burgesa de la primera meitat del segle XX guarda una sorpresa desconeguda, una sorpresa que de fet, feia ja anys que tenia ganes d’explicar-vos amb un bon vídeo perquè val la pena.

I aquí la sorpresa: Aquest edifici amaga al seu soterrani un búnker gairebé intacte del que fou durant la Guerra Civil el consulat de la Unió Soviètica, després que aquest es traslladés aquí venint d'una habitació habitació de l'Hotel Majestic.

Per protegir-se dels bombardejos les parets tenen un gruix de 40 cm amb una contundent porta de ferro colat i una altra de sortida d’emergència, letrines, dormitori, cuina i grup electrògen autònom. També s’hi conserva la placa original que hi havia a l’entrada del consulat i una bandera soviètica.

Grup electrogen propi per tenir una xarxa elèctrica autònoma

I us preguntareu: I com és que tot això ha arribat als nostres dies? Doncs en gran part, com en la majoria de casos, gràcies a una persona apassionada per la conservació del patrimoni històric, en aquest cas, gràcies al Sr. Ferran Duran, responsable de Protocol de Mútua Universal.

Però anant a qüestions de fons, ens podem preguntar: Per què en plena Guerra Civil, la Unió Soviètica va decidir instal•lar un consulat precisament a Barcelona? Aquest ha estat l’objecte d’estudi recent de l’historiador Josep Puigsech: Es veu que aquesta va ser una decisió directa del mateix Stalin, que donava molta importància a la seva presència a Catalunya sobretot per la rellevància que aquí tenia el moviment anarquista en aquell moment.

Porta de ferro colat de l'entrada del refugi

Mentre els feixistes de Franco rebien ajuda militar de Mussolini i Hitler, la República Espanyola, amb un govern de centre-esquerra elegit democràticament va ser abandonada pels pactes de No-Intervenció de les potències democràtiques europees.El govern de la Generalitat es va veure forçat a armar els militants dels partits i sindicats davant la manca d’efectius militars, donant una alenada de força sense voler-ho al fort moviment anarquista que existia a Barcelona.

A la República Espanyola el monopoli de l’ajut militar per part d’Stalin, que per cert no era tan desinteressat com el dels feixistes, sinó que se’l va fer pagar amb escreix enduent-se les reserves d’or de l’estat a Moscou per assegurar-se’n el cobrament, va despertar una gran admiració en una part de la població.

A Stalin li interessava, segons les investigacions de Puigsech als arxius soviètics, desmantellar l’anarquisme català, ja que el fet revolucionari podia allunyar anglesos i francesos encara més d’una intervenció aliada en el conflicte i volia aturar paradoxalment la possibilitat d’una revolució obrera.

Antonov-Ovseenko i Lluis Companys

Per instal•lar-se a Barcelona amb una bona rebuda, va posar al capdavant del consulat un dels principals protagonistes de la revolució soviètica el veterà revolucionari Vladimir Antonov- Ovseenko, l’home que va capitanejar l’assalt al palau d’hivern de Petrograd l’octubre de 1917. A Ovseenko, semblava que Stalin li havia perdonat la seva antiga simpatia amb Trotski, el seu rival polític.

A Barcelona, va topar-se amb Andreu Nin, el català dirigent del POUM, un partit comunista però contrari a les polítiques d’Stalin, vell conegut, ja que havia participat com ell a la revolució russa, però l’ignorà.

Fascinats pel cinema, el cartellisme i l’estètica soviètica, es va organitzar fins i tot el XIX aniversari de l’URSS a la Plaça Catalunya. L’homenatge es realitzà davant l'Hotel Colón, antiga seu del PSUC, el partit comunista prosoviètic, des del terrat del qual, per cert, fou feta la mítica foto de la miliciana Marina Ginestà, recentment difunta.

Segell pro-Komsomol

Com a anècdota, el 1936, un vaixell soviètic, el Komsomol, que venía amb ajudes a la República fou enfonsat per un vaixell feixista. Als republicans els va saber greu i van muntar una col•lecta per pagar als soviètics un vaixell nou. Es va organtizar fins i tot un comitè català pro-Komsomol.

El maig de 1937 es produí un enfrontament obert dins el bàndol republicà entre els qui defensaven les tesis de la Generalitat i de l’URSS (limitar-se a guanyar la guerra i no generar un procés revolucionari) i la CNT i el POUM (que es negaven a renunciar a aquest procés). D’aquest afer, la CNT fou gairebé reduïda al mínim exponent i el POUM passà a la clandestinitat per pressions d’Stalin i els agents soviètics, que havien falsificat informes acusant-los d’organització espia a sou del feixisme. 

Poc després uns agents soviètics van anar a buscar Andreu Nin al secretariat femení del seu partit (actual Hotel Rivoli de la Rambla) se l’endugueren detingut i mai més se’n va arribar a saber res més.

Cartell XX aniversari URSS

 Les darreres investigacions apunten que morí després de ser torturat per fer-lo signar una autoinculpació, cosa que mai va fer.

Antonov-Ovseenko, el cònsul soviètic fou teòricament ascendit durant pel seu paper com a diplomàtic durant la Guerra Civil Espanyola. Però un cop a la Unió Soviètica, fou empresonat i afusellat sense cap tipus de judici. Havia estat massa comprensiu amb l’anarcosindicalisme segons Stalin, que en aquell moment, l’any 1938 estava duent a terme la “Gran Purga” en la qual assassinà bona part dels seus antics companys d’armes, ja que la seva paranoia el feia veure enemics per tot arreu.

Les darreres persones que van veure viu Ovseenko diuen que va sortir de la cel•la serenament donant-los prèviament el calçat i l’abric, acostant-se descalç i seminu a la seva mort.