 |
| Placa original que es conserva a vestíbul del refugi |
Aquest palauet, situat al nº 17 de l’Avinguda Tibidabo (ara seu de Mútua Universal), més enllà de la història que pot tenir qualsevol casa burgesa de la primera meitat del segle XX guarda una sorpresa desconeguda, una sorpresa que de fet, feia ja anys que tenia ganes d’explicar-vos amb un bon vídeo perquè val la pena.
I aquí la sorpresa: Aquest edifici amaga al seu soterrani un búnker gairebé intacte del que fou durant la Guerra Civil el consulat de la Unió Soviètica, després que aquest es traslladés aquí venint d'una habitació habitació de l'Hotel Majestic.
Per protegir-se dels bombardejos les parets tenen un gruix de 40 cm amb una contundent porta de ferro colat i una altra de sortida d’emergència, letrines, dormitori, cuina i grup electrògen autònom. També s’hi conserva la placa original que hi havia a l’entrada del consulat i una bandera soviètica.
 |
| Grup electrogen propi per tenir una xarxa elèctrica autònoma |
Però anant a qüestions de fons, ens podem preguntar: Per què en plena Guerra Civil, la Unió Soviètica va decidir instal•lar un consulat precisament a Barcelona? Aquest ha estat l’objecte d’estudi recent de l’historiador Josep Puigsech: Es veu que aquesta va ser una decisió directa del mateix Stalin, que donava molta importància a la seva presència a Catalunya sobretot per la rellevància que aquí tenia el moviment anarquista en aquell moment.
 |
| Porta de ferro colat de l'entrada del refugi |
Mentre els feixistes de Franco rebien ajuda militar de Mussolini i Hitler, la República Espanyola, amb un govern de centre-esquerra elegit democràticament va ser abandonada pels pactes de No-Intervenció de les potències democràtiques europees.El govern de la Generalitat es va veure forçat a armar els militants dels partits i sindicats davant la manca d’efectius militars, donant una alenada de força sense voler-ho al fort moviment anarquista que existia a Barcelona.
A la República Espanyola el monopoli de l’ajut militar per part d’Stalin, que per cert no era tan desinteressat com el dels feixistes, sinó que se’l va fer pagar amb escreix enduent-se les reserves d’or de l’estat a Moscou per assegurar-se’n el cobrament, va despertar una gran admiració en una part de la població.
A Stalin li interessava, segons les investigacions de Puigsech als arxius soviètics, desmantellar l’anarquisme català, ja que el fet revolucionari podia allunyar anglesos i francesos encara més d’una intervenció aliada en el conflicte i volia aturar paradoxalment la possibilitat d’una revolució obrera.
 |
| Antonov-Ovseenko i Lluis Companys |
A Barcelona, va topar-se amb Andreu Nin, el català dirigent del POUM, un partit comunista però contrari a les polítiques d’Stalin, vell conegut, ja que havia participat com ell a la revolució russa, però l’ignorà.
Fascinats pel cinema, el cartellisme i l’estètica soviètica, es va organitzar fins i tot el XIX aniversari de l’URSS a la Plaça Catalunya. L’homenatge es realitzà davant l'Hotel Colón, antiga seu del PSUC, el partit comunista prosoviètic, des del terrat del qual, per cert, fou feta la mítica foto de la miliciana Marina Ginestà, recentment difunta.
 |
| Segell pro-Komsomol |
El maig de 1937 es produí un enfrontament obert dins el bàndol republicà entre els qui defensaven les tesis de la Generalitat i de l’URSS (limitar-se a guanyar la guerra i no generar un procés revolucionari) i la CNT i el POUM (que es negaven a renunciar a aquest procés). D’aquest afer, la CNT fou gairebé reduïda al mínim exponent i el POUM passà a la clandestinitat per pressions d’Stalin i els agents soviètics, que havien falsificat informes acusant-los d’organització espia a sou del feixisme.
Poc després uns agents soviètics van anar a buscar Andreu Nin al secretariat femení del seu partit (actual Hotel Rivoli de la Rambla) se l’endugueren detingut i mai més se’n va arribar a saber res més.
 |
| Cartell XX aniversari URSS |
Antonov-Ovseenko, el cònsul soviètic fou teòricament ascendit durant pel seu paper com a diplomàtic durant la Guerra Civil Espanyola. Però un cop a la Unió Soviètica, fou empresonat i afusellat sense cap tipus de judici. Havia estat massa comprensiu amb l’anarcosindicalisme segons Stalin, que en aquell moment, l’any 1938 estava duent a terme la “Gran Purga” en la qual assassinà bona part dels seus antics companys d’armes, ja que la seva paranoia el feia veure enemics per tot arreu.
Les darreres persones que van veure viu Ovseenko diuen que va sortir de la cel•la serenament donant-los prèviament el calçat i l’abric, acostant-se descalç i seminu a la seva mort.
6 comentaris:
Excelente reportaje .
Muy bueno.
Me gustaría, si pudieras, que averigües si aún queda en pie el refugio que se hizo construir en los sótanos de la fábrica de la casa Elizalde el dueño de la misma cuando aún estaba operativa. Conocí al sobrino del dueño, que hoy vive en Madrid y al cual le he perdido el contacto, pero me aseguraba que había un refugio preparado inclusive para catástrofes nucleares, y que él había entrado en muchas ocasiones.
A ver que nos puedes contar sobre ello.
Salut Dani
Hi ha molts més edificis amb refugis dels que pensem, sobretot del període de la guerra freda. Ja ho investigaré, gràcies Miquel!!
Molt bo i molt interessant. Gràcies per les teves aportacions per difondre el coneixement de les petites històries que conformen la Història de la nostra ciutat.
Molt bona la història. Estic acabant de preparar una ruta per l'Avinguda Tibidabo i sabia que el búnker es pot visitar amb permís de la Mútua. El que no sabia és el tràgic final del cònsul soviètic a mans d'Stalin. Amb el teu permís ho afegiré a l'explicació de l'edifici.
Bona feina !!!!
Txell.
La Revolució Russa va ser l'any 1917, poc després va començar la Guerra Civil entre els comunistes i els blancs. Andreu Nin va anar a Moscú l'any 1921, casi al final de la Guerra Civil Russa, no en temps de la Revolució. Cal ser precís quan es parla d'història...
Anònim: A la guerra civil russa la revolució no està consolidada, sota el meu punt de vista la guerra civil és part de la revolució. No crec que es pugui dir que s'ha acabat la revolució fins que els diferents exèrcits blancs no hagin estat derrotats i els comunistes dominin tot el territori... Crec que és més un problema de punts de vista que de precisió...
Un dels llibres més coneguts d'aquest tema és el de l'historiador Edward H. Carr anomenat precisament "La revolución rusa: de Lenin a Stalin, 1917-1929"
PD: Per cert, MosCOU, parlant de precisió ;)
Publica un comentari a l'entrada