Altres Barcelones

Barcelona va ser la primera ciutat en rebre bombardejos aeris. Fruit d’aquests atacs, i davant el desemparament de la població civil, els ciutadans van construir refugis per poder amargar-s’hi. Com els feien i amb quina ajuda? El proper acte d’Història ens descobreix aquesta peculiaritat de la guerra i de la nostra ciutat. Us esperem a tots el dilluns 29 a les 19.30h a la Sala Verdaguer. Comptarem amb la presència d’Agustí Giralt i Daniel Cortijo, historiadors i Bernat Castany, ponent de la secció. Entrada gratuïta! Barcelona va servir de precedent, i per tant va ser territori d’entrenament pels nazis, a la segona guerra mundial. Com en la resta d’Espanya a la nostra ciutat es van provar moltes estratègies que després van ser utilitzades durant la guerra a nivell mundial. N’és un exemple els bombardejos aeris, que van efectuar-se, per primer cop, a Barcelona. Davant d’aquesta realitat i amb un Ajuntament i una Generalitat amb pocs recursos per garantir la seguretat ciutadana, tot i que amb voluntat de fer-ho, veïns de tota la ciutat van unir esforços per construir el seus propis refugis. Barcelona té sota el seu sòl uns 1500 refugis, però la majoria es concentren als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, els que tenien una tradició d’a ssemblearisme de base, més forta. El refugi més gran de Sants, per exemple, es trobava a la Plaça del Centre, i tenia capacitat per albergar gairebé 1000 persones. Aquest va ser un dels pocs refugis construïts per l’Ajuntament, i comptava amb lavabos i una infermeria. Cadascun d’aquests espais tenia les seves peculiaritats, i en el proper acte d’Història a l'Ateneu Barcelonès les podrem conèixer.Hi esteu tots convidats!