Les Restes del Baluard del Migdia al costat de la Barceloneta

Estat actual de les restes de la fortificació del Baluard del Migdia

Només sortir de la parada de metro Barceloneta de la línea groga, trobarem uns grans edificis nous de color blanc amb la majoria dels pisos per vendre. Formen part del gran número de pisos buits que ens ha deixat l’explosió de la bombolla immobiliària. Això si, a l’inici de l’obra, quan la constructora Sacyr va començar a excavar aquells terrenys per començar a construir en l’àrea que anteriorment havia ocupat l’antiga estació de rodalies, es van començar a produir tot un seguit de troballes arqueològiques que van fer les delícies dels amants de la història i el patrimoni i alhora van convertir aquells terrenys en un autèntic infern per a la constructora.

Situació del Baluard al mapa "la defensa de la Ribera 1714"

Quan s’estaven fent les obres de profunditat per a fer els pàrquings, de sobte van aparèixer diverses restes arqueològiques, com ara alguns blocs de pedra del segle XV que formaven part d’una escullera, parts de l’antiga muralla de mar, i el més sorprenent de tot, van emergir les restes formidables de l’antic Baluard del Migdia, un reducte defensiu on es varen viure sagnants combats entre els defensors de Barcelona i les tropes de Felip d’Anjou durant la batalla de l’onze de setembre de 1714.

Aquell mateix dia, un cop els borbònics ja havien penetrat les muralles de la ciutat, aquests iniciaren un atac contra el Baluard del Migdia. Allà, el Coronel Anton Paperoles es trobava parapetat amb un centenar de fusellers de muntanya. Posteriorment, el capità Josep d’Aguilar aconseguí endinsar-se en el Baluard per ajudar les tropes d’en Paperoles i junts van obrir foc directe contra els terrenys de la caserna, des d’on atacaven les forces borbòniques. Finalment van aconseguir destruir alguns dels murs de la caserna i amb una ofensiva van aconseguir que els atacants marxessin en retirada. Posteriorment, quan el mariscal borbònic Berwick va llançar contra Barcelona noves onades d’ofensiva, les seves tropes van tornar a recuperar la posició de la caserna i contraatacaren, tot i això no es van poder fer mai amb el control d’aquest Baluard durant la batalla. Malgrat tot, resistint en aquest indret van perdre la vida molts defensors de la nostra ciutat, entre ells el mateix Coronel Paperoles i d’altres van caure ferits com en Josep Aguilar.

El Baluard del Migdia i les posicions porperes  segons Santiago Albertí

Ara, recordant aquest èpic combat m’ha donat per revisar si durant la recreació de l’onze de setembre a twitter de l’any passat hi havia posat alguna piulada que en fes referència, i efectivament, aquí podeu veure les paraules del mateix Rafael Casanova.

El cas és que en l’actualitat, tot i la promesa inicial de fer un passeig arqueològic on es veiés amb claredat la muralla, aquesta ha quedat encaixonada amb el pàrquing de les vivendes, convertint-se així en un petit secret arqueològic i una curiositat oculta que volia compartir amb vosaltres fa temps.

Actualment, si volem veure les restes d’aquest baluard hem d’endinsar-nos entre aquests mastodòntics edificis blancs i trobarem un fossar enmig d’una placeta de lliure accés on encara es poden veure aquestes pedres ben carregades d’històries, heroïcitats i tragèdies.

(foto: elperiodico.cat)

Per fer-nos una mica la idea de com era el Baluard del Migdia i quines construccions l’envoltaven us deixo aquesta porció de mapa del llibre “L’Onze de Setembre” de Santiago Albertí (per cert, un clàssic d’imprescindible consulta) on es pot ubicar aquesta estructura defensiva, i on es veu una línia vermella gruixuda que ens indica fins quin punt havien arribat les tropes felipistes en el moment de la capitulació de la ciutat. Com veureu, els borbònics no van arribar a apoderar-se definitivament del Baluard del Migdia.

Però si pensàveu que aquesta era la única resta important que es va trobar en aquesta obra aneu errats, perquè després de descobrir aquests murs va aparèixer l’esquelet de fusta d’un vaixell nòrdic comercial enfonsat del segle XIII que demostrava que en aquells temps, aquell terreny ja formava part del mar! Com veieu aquesta ciutat encara amaga moltes sorpreses a les seves entranyes, i les de encara queden per descobrir segur que son un fotimer!