Josep Molera, "el Noi de Tona", un personatge excèntric i peculiar de Barcelona

Postal apareguda en motiu de la mort del "Noi de Tona"

Barcelona ha estat sempre un punt d'atracció per a gent peculiar de tota mena. Un d'aquests personatges "especials" ara oblidat va ser el “Noi de Tona” (Josep Molera), que no només es va fer molt popular a Barcelona sinó a tot Catalunya, ja que viatjava gratis amb el ferrocarril entre Barcelona i Portbou, on hi tenia un bon amic treballant. Aquest singular personatge, aparentment no semblava estar gens centrat, conten que això li venia de quan havia estat a la Tercera Guerra Carlina (1872-75). Quan ja eren a punt d’afusellar-lo es van oblidar d’ell per atendre assumptes més importants, el Noi, pres pel terror va aprofitar l’ocasió i va apretar a córrer camps a través i no va parar fins al cap de dotze hores, que uns pagesos el van trobar extenuat. No se sap del cert si era una aventura real o pertanyia a l’imaginari d’aquest peculiar personatge, ja que es diu que tenia una memòria privilegiada. La popularitat del Noi de Tona li venia dels discursos que recitava per alegrar les festes majors i fires, quan acabava li agafava tal atac d’ira que s’estripava tota la roba fins a deixar-la inservible. Al cap d’una estona se’l veia passejar ben vestit amb roba nova. Però l’altra perillosa obsessió del Noi era la d’arrancar queixals a tot aquell qui pogués. A vegades si es trobava un nen li preguntava: “A veure què tens a la boca?” i acte seguit li arrencava una dent. Tot i que ell era ben desdentegat, per cridar l’atenció del públic, alguns cops es dedicava a trencar nous amb la boca. No tenia ni ofici ni benefici i vivia de les monedes que recollia pels seus discursos, va néixer a Tona (1851), on era conegut com en “Patet” i va morir a Barcelona l’any 1921, prop de la Casa de la Caritat.