 |
| Postal apareguda en motiu de la mort del "Noi de Tona" |
Barcelona ha estat sempre un punt d'atracció per a gent peculiar de tota mena. Un d'aquests personatges "especials" ara oblidat va ser el “Noi de Tona” (Josep Molera), que no només es va fer molt popular a Barcelona sinó a tot Catalunya, ja que viatjava gratis amb el ferrocarril entre Barcelona i Portbou, on hi tenia un bon amic treballant.
Aquest singular personatge, aparentment no semblava estar gens centrat, conten que això li venia de quan havia estat a la Tercera Guerra Carlina (1872-75). Quan ja eren a punt d’afusellar-lo es van oblidar d’ell per atendre assumptes més importants, el Noi, pres pel terror va aprofitar l’ocasió i va apretar a córrer camps a través i no va parar fins al cap de dotze hores, que uns pagesos el van trobar extenuat. No se sap del cert si era una aventura real o pertanyia a l’imaginari d’aquest peculiar personatge, ja que es diu que tenia una memòria privilegiada. La popularitat del Noi de Tona li venia dels discursos que recitava per alegrar les festes majors i fires, quan acabava li agafava tal atac d’ira que s’estripava tota la roba fins a deixar-la inservible. Al cap d’una estona se’l veia passejar ben vestit amb roba nova. Però l’altra perillosa obsessió del Noi era la d’arrancar queixals a tot aquell qui pogués. A vegades si es trobava un nen li preguntava: “A veure què tens a la boca?” i acte seguit li arrencava una dent. Tot i que ell era ben desdentegat, per cridar l’atenció del públic, alguns cops es dedicava a trencar nous amb la boca. No tenia ni ofici ni benefici i vivia de les monedes que recollia pels seus discursos, va néixer a Tona (1851), on era conegut com en “Patet” i va morir a Barcelona l’any 1921, prop de la Casa de la Caritat.
9 comentaris:
Avui en diríem un friki :)
que bó ¡¡ salut
Felicitats!. Està molt bé que escriguis articles sobre personatges normalets com aquest, gent peculiar però que no tenen cap mèrit i per això són similars a molta gent de tots els temps. Sí, aquests ens parlen molt de la nostra vida quotidiana, del nostre humor, dels nostres valors, del nostre tarannà com a poble, i si no ho fas tu... La nostra cultura institucional està constituïda amb la base de l'elitisme social més brutal, més aclaparador i més fred, gèlid, indiferent a tot; li falta consciència social, o sigui: li falta massa vida, veritat. Jordi, historiador
Gràcies! Doncs com aquests n'hi havia molts més, si us agraden en posaré més de tant en tant
Si que els conec, de fa temps! Un dia d'aquests m'hi animo! Gràcies!
Hola Dani, Si us fixeu en la història d'algunes de les nostres ciutats hi ha personatges peculiars i que marquen fortament personalitat i identitat local. Són personatges molt més importants per cada poble i ciutat del que semblaria a primera vista. Obviats per l'acadèmia, clar, com quasi tot, hi ha per fer un estudi, o un llibre que reculli a un bon grapat d'ells, ens animem a fer-ho?, seria una forma d'entrar ja, finalment en la història de les classes populars -ja ens toca. El més maco és que parlen com ningú de la quotidianitat dels pobles mediterranis..El Francesc Pujols a Martorell, l'Ocaña a Barcelona...Alguns són grillats, bojos, altres són il·luminats, xerraires professionals, filòsofs, escriptors, rodamons, quasi sempre gent del poble. A Sabadell, per exemple, hi ha el Llum de la Selva, l'anarquista naturista dels anys 20-30, o en Sànchez.
L. P.
A Barcelona tenim (bé, em temo que "teníem") el senyor que cantava òpera a l'andana del metro de passeig de Gràcia, la gran Amparito de Granada...
Jordi, tens raó!!! Recordo a aquest senyor amb un vestit impecable i bigoti blanc cantant al metro, tot i que em sona que l'havia vist a les estacions de Catalunya i Liceu.
I una fortíssima felicitació al Dani per aquest sensacional blog!
Ei Dani, acabo de veure a Odisees el programa sobre el quadre "La carrega" de Ramon Casas i he descobert que el noi de Tona va ser el model per al pintor pel personatge que hi ha a terra i he recordat el teu post:
T'enllaço el programa en qüestió (minut 16,38)
http://www.tv3.cat/videos/4272010/La-carrega-de-Ramon-Casas
Publica un comentari a l'entrada