L'Avi, el primer animal carismàtic del Zoo de Barcelona

L'Avi i el seu cuidador l'any 1910

Segurament molts de vosaltres encara teniu a la memòria el popular Floquet de Neu, el goril•la albí que va estar durant anys al Zoo de Barcelona i que es va convertir en emblema de la ciutat. O l’orca Ulisses que també va ser un dels animals més admirats als anys 90. Ara fa poc van anunciar que havia arribat una nova elefanta anomenada "Bully". Aquest nou animal potser no arribarà a tenir la fama que tingueren els animals anteriorment esmentats, però antigament una elefanta va arribar a ser l'animal més famós i carismàtic de la ciutat. Repassarem la seva història...

Doncs bé, a finals del segle XIX, després que s’inaugurés el Parc Zoològic de Barcelona (1892), on s’hi exhibien els animals que l’ajuntament havia adquirit de la col•lecció de Francesc d’Assís Darder, es va fer molt popular un elefant d’origen asiàtic que Darder havia comprat a Lluís Martí Codolar. Es tractava del primer elefant que va tenir el zoo de Barcelona. S’anomenava “Baby”, ja que era molt jovenet, però els barcelonins, en pronunciar el nom en català, van acabar batejant-lo com “L’Avi”, tot i que sembla ser que en realitat es tractava d’una femella. De seguida L’Avi va esdevenir un animal entranyable, no li va costar gens guanyar-se la simpatia de nens i adults, que quan l’anaven a visitar l’obsequiaven amb cacauets i uns panets que en aquella època costaven cinc cèntims.

L'Avi segons un dibuix d'en Saltiró

Al final de l’estiu era costum que els visitants li donessin el barret de palla vell, que l’elefant devorava davant les mirades del públic, però la direcció del zoo va prohibir aquesta pràctica perquè sembla que la goma que portaven els barrets no se li assentava massa bé. L’Avi va ser molt estimat per tothom i la majoria d’experiències eren molt positives. Podem dir que l’admiració que els barcelonins tenien per L’Avi era equiparable a la que uns anys després s’ha tingut pel Floquet de Neu. Es deia que L’Avi era un animal molt intel•ligent, ja que quan algú l’intentava enredar donant-li alguna cosa que no era comestible, s’hi tornava. Com? Sense immutar-se, anava a la bassa, feia que bevia aigua, s’acostava a qui l’havia enredat i aixecant la trompa li etzibava una bona dutxa. En una ocasió, un home li va llençar una ampolla i l’elefant, recordant-se de l’atacant, li va tornar de manera que li va passar fregant el rostre.

El 2 de maig de 1914, la premsa explicava d’aquesta manera com va afectar als barcelonins més menuts la malaltia que patia l’animal:

“Los niños de Barcelona están justamente atribulados. El elefante del Parque, el simpático Avi, que hacia sus delicias, el viejo amigo que les encantaba al alargar su trompa en prodigios de elasticidad para coger el trozo de pan que le ofrecían los cortos bracitos y larga voluntad infantiles, está enfermo, y enfermo de cuidado. [...] ¡Pobre Avi! Si se muriera, como de ello circuló ayer el rumor, sería un día de luto, desolación y tristeza para Barcelona infantil.” Segons aquesta notícia de La Vanguardia, molts infants, atemorits i preocupats per l’estat de L’Avi, preguntaven als seus pares què li passava a l’animal i les respostes d’aquests eren tan diverses com dispars: “Unos dicen que es mal de vejez; otros que como es todavía un niño, comió demasiado y tiene una indigestión; otros que unos pilletes mal intencionados le dieron de comer fósforos (debieron ser bengalas y cohetes); y otros, por fin, dicen que era muy malo, que quiso escapar y al caer se rompió una pata.”

La realitat era que L’Avi s’havia trencat la pota esquerra del davant i malgrat les cures que se li van fer, el dia 3 de maig de 1914 La Vanguardia recollia la fatídica notícia:

“Ayer, al mediodía, los periodistas encargados de la información del Ayuntamiento se enteraron de una noticia sensacional, que al hacerse pública, causará indudablemente profunda impresión en los barceloneses. El elefante del Parque, el popular Avi, que hace unos días sufrió un accidente desagraciado, murió á las cinco de la tarde anterior. Con la desaparición del Avi pierden la colección zoológica y el Parque uno de sus mayores alicientes, sobre todo para la gente menuda, entre la cual el admirado probóscide gozaba de una inmensa popularidad renovada en el curso de dos generaciones. [...] La Comisión de Gobernación se ocupará en la próxima sesión de la muerte del Avi y de la adquisición de otro ejemplar de su especie que venga á llenar el gran vacío que deja en la colección zoológica y en los corazones de los niños barceloneses, para los cuales el día de hoy será un día de verdadero luto. Lo único que les consolará en su aflicción es la esperanza de que el Ayuntamiento diga: «á elefante muerto, elefante puesto», y sin tramitaciones engorrosas presente lo más pronto posible la adquisición de un nuevo proboscideo.”

Esquelet de l'Avi (foto del 2009)

Després de més de vint anys al Zoo de Barcelona, L’Avi havia deixat una empremta als cors de molts barcelonins que seria difícil d’esborrar. La seva mort havia causat un gran rebombori social. L’Ajuntament va iniciar les gestions per suplir aquesta pèrdua amb un altre elefant i va ser l’ex sultà del Marroc Muley Haffid, -destronat pel seu germà i refugiat a Barcelona- qui va obsequiar la ciutat que tant bé l’havia acollit amb una elefanta africana. A les cinc de la tarda el 5 de maig del 1915 va arribar per mar la “Júlia”. Venia de Gènova i malgrat la pluja que queia aquella tarda, la substituta de L’Avi va ser rebuda per multitud de persones. La Júlia es va fer gairebé tan popular com L’Avi fins a la seva mort, el 13 d’agost de l’any 1938, en plena Guerra Civil. Sobre el seu fatal desenllaç existeixen dues versions. Una diu que va rebre un impacte de metralla al cap i l’altra que va morir d’inanició. Acabada la guerra, el 1944 la “Perla” va ser la successora de la Júlia i va viure fins el 1953, després va venir la “Turquesa” i així successivament fins als nostres dies. Però cap dels elefants, o millor dit, de les elefantes que han passat pel zoo de la ciutat han arribar a tenir la popularitat de L’Avi. Fins fa poc, una part d’aquest admirat animal encara es podía veure la seva pell i l’esquelet, restaurat l’any 2009, a l'antic Museu de Ciències Naturals del Parc de la Ciutadella. Actualment però, no sé on para. Algú l'ha vist?