21 de maig 2012

L'Avi, el primer animal carismàtic del Zoo de Barcelona


L'Avi i el seu cuidador l'any 1910
Segurament molts de vosaltres encara teniu a la memòria el popular Floquet de Neu, el goril•la albí que va estar durant anys al Zoo de Barcelona i que es va convertir en emblema de la ciutat. O l’orca Ulisses que també va ser un dels animals més admirats als anys 90. Ara fa poc van anunciar que havia arribat una nova elefanta anomenada "Bully". Aquest nou animal potser no arribarà a tenir la fama que tingueren els animals anteriorment esmentats, però antigament una elefanta va arribar a ser l'animal més famós i carismàtic de la ciutat. Repassarem la seva història...

Doncs bé, a finals del segle XIX, després que s’inaugurés el Parc Zoològic de Barcelona (1892), on s’hi exhibien els animals que l’ajuntament havia adquirit de la col•lecció de Francesc d’Assís Darder, es va fer molt popular un elefant d’origen asiàtic que Darder havia comprat a Lluís Martí Codolar. Es tractava del primer elefant que va tenir el zoo de Barcelona. S’anomenava “Baby”, ja que era molt jovenet, però els barcelonins, en pronunciar el nom en català, van acabar batejant-lo com “L’Avi”, tot i que sembla ser que en realitat es tractava d’una femella. De seguida L’Avi va esdevenir un animal entranyable, no li va costar gens guanyar-se la simpatia de nens i adults, que quan l’anaven a visitar l’obsequiaven amb cacauets i uns panets que en aquella època costaven cinc cèntims.
L'Avi segons un dibuix d'en Saltiró
Al final de l’estiu era costum que els visitants li donessin el barret de palla vell, que l’elefant devorava davant les mirades del públic, però la direcció del zoo va prohibir aquesta pràctica perquè sembla que la goma que portaven els barrets no se li assentava massa bé. L’Avi va ser molt estimat per tothom i la majoria d’experiències eren molt positives. Podem dir que l’admiració que els barcelonins tenien per L’Avi era equiparable a la que uns anys després s’ha tingut pel Floquet de Neu. Es deia que L’Avi era un animal molt intel•ligent, ja que quan algú l’intentava enredar donant-li alguna cosa que no era comestible, s’hi tornava. Com? Sense immutar-se, anava a la bassa, feia que bevia aigua, s’acostava a qui l’havia enredat i aixecant la trompa li etzibava una bona dutxa. En una ocasió, un home li va llençar una ampolla i l’elefant, recordant-se de l’atacant, li va tornar de manera que li va passar fregant el rostre.

El 2 de maig de 1914, la premsa explicava d’aquesta manera com va afectar als barcelonins més menuts la malaltia que patia l’animal:

“Los niños de Barcelona están justamente atribulados. El elefante del Parque, el simpático Avi, que hacia sus delicias, el viejo amigo que les encantaba al alargar su trompa en prodigios de elasticidad para coger el trozo de pan que le ofrecían los cortos bracitos y larga voluntad infantiles, está enfermo, y enfermo de cuidado. [...] ¡Pobre Avi! Si se muriera, como de ello circuló ayer el rumor, sería un día de luto, desolación y tristeza para Barcelona infantil.” Segons aquesta notícia de La Vanguardia, molts infants, atemorits i preocupats per l’estat de L’Avi, preguntaven als seus pares què li passava a l’animal i les respostes d’aquests eren tan diverses com dispars: “Unos dicen que es mal de vejez; otros que como es todavía un niño, comió demasiado y tiene una indigestión; otros que unos pilletes mal intencionados le dieron de comer fósforos (debieron ser bengalas y cohetes); y otros, por fin, dicen que era muy malo, que quiso escapar y al caer se rompió una pata.”

La realitat era que L’Avi s’havia trencat la pota esquerra del davant i malgrat les cures que se li van fer, el dia 3 de maig de 1914 La Vanguardia recollia la fatídica notícia:

“Ayer, al mediodía, los periodistas encargados de la información del Ayuntamiento se enteraron de una noticia sensacional, que al hacerse pública, causará indudablemente profunda impresión en los barceloneses. El elefante del Parque, el popular Avi, que hace unos días sufrió un accidente desagraciado, murió á las cinco de la tarde anterior. Con la desaparición del Avi pierden la colección zoológica y el Parque uno de sus mayores alicientes, sobre todo para la gente menuda, entre la cual el admirado probóscide gozaba de una inmensa popularidad renovada en el curso de dos generaciones. [...] La Comisión de Gobernación se ocupará en la próxima sesión de la muerte del Avi y de la adquisición de otro ejemplar de su especie que venga á llenar el gran vacío que deja en la colección zoológica y en los corazones de los niños barceloneses, para los cuales el día de hoy será un día de verdadero luto. Lo único que les consolará en su aflicción es la esperanza de que el Ayuntamiento diga: «á elefante muerto, elefante puesto», y sin tramitaciones engorrosas presente lo más pronto posible la adquisición de un nuevo proboscideo.”


Esquelet de l'Avi (foto del 2009)
Després de més de vint anys al Zoo de Barcelona, L’Avi havia deixat una empremta als cors de molts barcelonins que seria difícil d’esborrar. La seva mort havia causat un gran rebombori social. L’Ajuntament va iniciar les gestions per suplir aquesta pèrdua amb un altre elefant i va ser l’ex sultà del Marroc Muley Haffid, -destronat pel seu germà i refugiat a Barcelona- qui va obsequiar la ciutat que tant bé l’havia acollit amb una elefanta africana. A les cinc de la tarda el 5 de maig del 1915 va arribar per mar la “Júlia”. Venia de Gènova i malgrat la pluja que queia aquella tarda, la substituta de L’Avi va ser rebuda per multitud de persones. La Júlia es va fer gairebé tan popular com L’Avi fins a la seva mort, el 13 d’agost de l’any 1938, en plena Guerra Civil. Sobre el seu fatal desenllaç existeixen dues versions. Una diu que va rebre un impacte de metralla al cap i l’altra que va morir d’inanició. Acabada la guerra, el 1944 la “Perla” va ser la successora de la Júlia i va viure fins el 1953, després va venir la “Turquesa” i així successivament fins als nostres dies. Però cap dels elefants, o millor dit, de les elefantes que han passat pel zoo de la ciutat han arribar a tenir la popularitat de L’Avi. Fins fa poc, una part d’aquest admirat animal encara es podía veure la seva pell i l’esquelet, restaurat l’any 2009, a l'antic Museu de Ciències Naturals del Parc de la Ciutadella. Actualment però, no sé on para. Algú l'ha vist?

8 comentaris:

  1. Felicitats per una crònica tan interessant com ben documentada. Jo evidentment, per qüestions d'edat, no en tenia coneixement del que expliques, però si que havia vist alguna de les fotos que il·lustren l'entrada.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Bona historia, sens dubte. I molt curiós tot el que arriba a donar de sí el zoo de barcelona. Un dia d´aquests et pots donar una volta per la historia del curiós lloro del bar quimet d´horta, de qui diuen que encara és viu al mateix zoo.

    ResponElimina
  3. En Francesc Xavier del grup de Facebook m'ha fet arribar aquesta cançó sobre l'Avi que li cantàven de petit!
    http://www.prodiemus.com/arxius/00473t.pdf

    ResponElimina
  4. La meva mare, que va néixer el 1917, no va arribar a conèixer "l'Avi", però n'havia sentit parlar als seus pares i me n'havia parlat a mi. Li havien dit que va morir per haver menjat coses que li llençaven i que ell --o ella, pel que veig-- creia que era aliment. Com també m'havia parlat de la "Julia", que sí que va conèixer directament.

    ResponElimina
  5. me apena q exstan los zoologicos q como tu cuentas son cosas del pasado retrogradas y lastimosas
    Ojala la gente se consicncie de q no hay q apoyar este tipo de carceles alienantes
    saludos

    ResponElimina
  6. Felicitats Dani, un text molt ben narrat i ben escrit. No obstant, honestament: el tema no té cap interès, cap ni un, fins i tot et diria que parlar-ne amb seriositat del tema és bastant ridícul, estúpid, és com si parlessis de la història de les mascotes, o la història dels calçotets, o com si parlessis de futbol. Si us plau, parla de coses importants!: història social, història cultural, història econòmica, història de la dona, història de la vida quotidiana, antropologia...Mira si hi han temes i enfocaments!. És com si a Barcelona i Catalunya no tinguèssim forts problemes econòmics, ni gravíssims desequilibris socials de tota la vida, ni fortes carències culturals en el ciutadà...Jordi

    ResponElimina
  7. Dic que has de parlar sobretot de coses importants, bé, més que importants: útils!, com les que t'he comentat, com les que normalment fas!. No vull molestar, res més lluny d'això, valoro i admiro moltíssim el que fas!!, per això faig aquest comentari. A aquest país curiosament a tothom li senta malament la crítica, quan al món cultural europeu tothom sap que forma part de la feina i és un motor de canvi i moviment essencial, segurament aquí tothom s'ho pren personalment, aquest és el tema. Aquí estem massa acostumats als dos extrems: el silenci mortuori, o que et facin la pilota a drap sense ruboritzar-se. Jordi, historiador

    ResponElimina
  8. Hola Jordi, La teva crítica, en tant que constructiva, és benvinguda. Tot i això per a tú potser no té cap interès històric el tema dels elefants del Zoo. Trobo que precisament la gràcia està en que podem arribar a comparar la importància que va arribar a tenir en aquell moment un simple elefant com a referent identitari de la ciutat. Sense anar més lluny, aquest animal va sortir al vídeo Gent i Paisatge de Catalunya de 1926, un vídeo on sortien personatges com Dalí o els edificis modernistes i posaven a l'Avi entre un dels "personatges distingits". Evidentment, avui dia, un punyetero elefant en un Zoo no té cap interès, perquè teniem orques fa poc o goril·les albins i és més, estem en un moment en que fins i tot, com es veu en un comentari anterior, hi ha qui es planteja per què han d'existir els zoos en un moment en que podem veure documentals d'animals en HD i fins i tot en 3D. I ara que ho dius, el tema dels calçotets, de l'evolució del vestit, etc, tampoc el deixaria de banda, i menys el futbol i l'esport de masses en general, que té una influència sobretot política molt important.
    Si al que et volies referir és a que s'hauria de fer articles en profunditat, amb notes a peu de pàgina i anàlisis profunds, també els he fet, però trobo que això està reservat a qui vulgui conèixer el tema a fons, des d'altresbarcelones.com només tinc la pretensió de donar petits tastets d'història sobretot als qui no són del ram...

    ResponElimina