Josep Comas i Solà, el descobridor del planeta Barcelona, podria caure en l'oblit

Sovint quan faig rutes per Barcelona comento que els que hi vivim mai mirem cap amunt, hi ha gàrgoles, inscripcions i esgrafiats que només es poden veure si badem, com a nens petits i mirem cap amunt, amb el conseqüent perill d’acabar a l’hospital amb un trau. Si mirem amunt, de fet, no només podem trobar detalls històrics, sinó que, de vegades, entre la roba estesa dels carrers petits o rere els grans edificis dels nous barris, podem arribar a descobrir una cosa que encara no tots han descobert: Barcelona té cel... A les nits però, encara som menys els qui mirem amunt. Costa, perquè els fanals enlluernen, però exceptuant els resistents estels del cinturó d’Orió, i quatre companys més solitaris podríem arribar a constatar que Barcelona s’ha quedat sense estels. Però no sempre ha estat així, de fet fa relativament poc que no podem veure el cel estrellat a Barcelona. Fa temps, un home anomenat Josep Comas i Solà va passar moltes nits observant atent el firmament nocturn des de la seva “Villa Urania” entre el carrer de Saragossa i la Via Augusta.

Josep Comas i solà (AEP)

Josep Comas i Solà és ara un personatge massa oblidat per la majoria però durant un temps fou un dels científics internacionalment més reconeguts i un dels científics més importants que han tingut les terres catalanes. Nascut l’any 1868 fill d’un comerciant progressista adinerat, ja de ben petit va sentir especial debilitat pel tema galàctic. Amb només quinze anys va publicar el seu primer article en una revista astronòmica. Estudià física i química a la Universitat de Barcelona i durant la seva vida descobrí nombrosos asteroides i planetes, alguns dels quals des de casa seva, la “Villa Urània” del carrer Saragossa, o posteriorment des de l’Observatori Fabra, del qual en fou el primer director.

Durant moltes nits, aquest personatge feia milers de fotografies que després examinava curosament. Així arribà a descobrir 11 planetes i 2 cometes ni més ni menys... El primer cometa que va descobrir tenia la seva trajectòria entre Júpiter i el Sol, i encara és reconegut internacionalment amb el nom del seu descobridor “Comas i Solà”. De fet, potser no n’éreu conscients, però Barcelona, a part de tenir cel, també té una Barcelona al cel gràcies al nostre científic, ja que la nit del 3 de febrer de l’any 1921 va descobrir un petit planeta de 40 km de diàmetre al qual batejà amb el nom de la nostra ciutat. Al llarg de la seva carrera científica va arribar a escriure més de 1200 articles de divulgació científica a diferents diaris de Barcelona i diversos estudis sobre Júpiter, Saturn i Mart.

Tot i la seva condició d’home de la burgesia, mai li van caure els anells a l’hora d’apropar la ciència a les classes populars, i col•laborà amb diversos ateneus obrers impartint classes i conferències. En esclatar la guerra civil, a diferència de molts intel•lectuals de la burgesia catalana que varen passar-se a col•laborar amb el franquisme activament com ara Francesc Cambó, Josep Pla o Carles Sentís, Comas i Solà va romandre fidel a la República, arribant a tenir càrrecs importants, però com que els qui miren el cel solen ser homes de pau, sembla que la guerra civil va poder amb la seva salut i ens va deixar el 2 de desembre del 1937, estalviant-se veure com l’any següent, del cel barceloní on ell havia descobert planetes i asteroides hi plovien bombes de l’aviació italiana que destrossaven edificis, carrers i vides. Al seu testament però, cedí la seva estimada Villa Urània i tot el seu instrumental a la ciutat de Barcelona, a condició que casa seva es convertís en un observatori popular o un centre cultural o educatiu.

"... lega la casa-torre que consigna poseer en la calle de Zaragoza número veintinueve de esta ciudad al Ayuntamiento de la presente ciudad de Barcelona con destino a observatorio popular, grupo escolar o institución cultural que se juzgue conveniente, deseando que se conserven en la finca, diplomas, medallas, objetos artísticos y científicos y demás recuerdos del testador."

 L’Ajuntament de Barcelona però mai ha tingut gaire sensibilitat pel llegat d’aquest astrònom, de fet, el gran cronista barceloní Sempronio va escriure un article el 1983 on es queixava que el parvulari municipal que ocupava aleshores aquell espai, s’anomenava a seques “parvulario municipal” sense recordar a en Comas i Solà. Deia així:

Fixeu-vos que el nom de l'astrònom s'ha afegit a posteriori

 «Parvulario municipal», reza escuetamente el letrero de la puerta. Ni se les ha ocurrido denominar «Comas i Solà» ese centro docente. La sola remembranza del antiguo propietario de la villa (que la legó a la ciudad) es la lápida existente en la cerca trasera del jardín, recayente en la Vía Augusta.

L’any 1994 la Villa Urània va estar a punt de ser venuda a mans privades i l’Ajuntament va informar al Consell Escolar del centre ja que aquest s’hauria de traslladar, però finalment els pares van contactar amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que va argumentar que s’incompliria la voluntat del donant de la finca i va demanar que aquesta fos requalificada com a equipament públic i inclosa en el catàleg d’edificis protegits.

Comas i Solà a l'observatori Fabra (La Vanguardia)

Ambdues demandes varen ser denegades. Més tard, l’any 1997 el consistori va tornar a posar “Villa Urania” en el punt de mira per tal de vendre-la.

L’any passat, l’Associació de Veïns del Farró també va veure com amb l’arribada del nou consistori, s’ignoraven tots els acords als quals s’havia arribat amb l’anterior govern municipal. Ara, però, gràcies a un avís del meu pare, m'he assabentat que ha aparegut a “Villa Urania” un enigmàtic cartell d’una empresa de “deconstrucció” a la reixa posterior.
No sé ben bé què vol dir això de “deconstrucció”, a mi em sona a cuina moderna, però en temes de patrimoni històric la veritat és que sona molt malament. Esperem que el que signifiqui aquest eufemisme no sigui destrucció i desaparició d’allò que un dels astrònoms catalans més importants de la història ens va regalar als barcelonins.

Seria molt injust que tenint avingudes i carrers dedicats a Espartero o el General Prim, que van bombardejar la ciutat, o places i estàtues dedicades a traficants d’esclaus com Antonio López i López, destruíssim el llegat d’un astrònom que va dur el nom de Barcelona a l’espai batejant un petit planeta amb el nom de la nostra ciutat. Ens han deixat sense estels, però no ens poden deixar sense la memòria de Josep Comas i Solà, l’home que mirava el cel estrellat i descobria cometes i planetes des de “Villa Urania”