Altres Barcelones

Restes de la vil·la romana de la Sagrera (extreta del grup de facebook de la campanya)

Fa unes setmanes, gràcies a la col.laboració ciudadana, sortí a la llum en premsa la troballa d’una Vil.la Romana en les obres de l’AVE. En terres del districte barcelonés de Sant Martí – La Sagrera -.
L’Associació de veïns de la Sagreda y La Verneda volen reunir-se amb l’Ajuntament i l’ADIF, per demanar la conservació del jaciment i el trasllat de les peces més valuoses a la Torre del Fang (reconvertida en museu). Molts temem que el destí, com d’altres tants descobriments que tenen lloc a la nostre ciutat, sigui el buidat, catalogat i ,després, posterior sepultat i oblit per sempre de les ruïnes.
Sense pensar només en els turistes.
Quan s’estima una ciutat, se l’estima tota: amb el seu olor a mar i pi, amb les seves arrugues, amb el seu caminar de modernitat, amb les seves gents diverses, amb els seus racons nets i bruts...i, sobretot, el legat d’un passat testimoni del pas de civilitzacions.
Tot i que la colònia fundada per August, “Julia Augusta Faventia Paterna Barcino” (quasi en la seva totalitat sepultada) i les seves construccions perifèriques, mereixin escasa atenció per part del Consistori - quan es tracta d’un patrimoni de Barcelona i dels seus habitants - els ciutadans amants de la nostra ciutat no hem de resignar-nos a perdre aquests vestigis romans encara que els dirigents mirin cap a un altre costat.
Com si d’una aparició es tractés, ha caigut a les nostres mans una narració curta. Una escrit d’en Javier Calvo titulada Rius perduts i inclosa en el llibre Odio Barcelona (Ed. Melusina). El llibre ens ha obert els ulls, i deixa de ser llibre per convertir-se en realitat; en un dels seus paràgrafs diu així:
Els Mags Negres han existit en la nostra ciutat desde fa molt temps. El seu Gran Acte de Magia Negra consisteix en fer desparèixer la ciutat i reemplaçar-la per un artefacte mort. [...] Quan els homes i dones que caminen pels carrers ja no tinguin ningún vincle sagra amb el terra, les pedres i els ossos, llavors Barcelona haurà mort del tot...[...]Representen aquestes paraules el pensament dels avall signants al veure com des de principis d’agost es destrueix un assentament romà a la Sagrera - que de segur està ben supervisat, ben sabut, ben mil.limetrat i ben assessorat - que en cap cas els moradors de Barcelona podrem admirar, ni trepitjar, ni conèixer, ni estudiar, ni poder estimar-lo com a nostra.
Sr. Alcade Trias. Srs. del Consistori. Els hi preguem que salvaguardin el patrimoni de Barcelona. Vostès poden i moralment ho han de fer.
L’enclau forma part de la nostra historia, la de nostra ciutat i es mereix la consideració que estem segurs vostès tindran.