Trajectòria històrica de l'associacionisme a Barcelona

Fa unes setmanes vaig rebre un correu dels organitzadors del 2n Congrés d'associacions de Barcelona en el que em convidaven a participar en una taula rodona amb la Muriel Casals (presidenta d'Òmnium Cultural) i en Martí Olivella de NOVA, el Centre per la Innovació Social.

Volien que aportés una perspectiva històrica crítica sobre la trajectòria històrica de l'associacionisme a Barcelona aportant també els meus punts de vista sobre l'associacionisme del present i del futur.

Com podeu suposar vaig alegrar-me molt en constatar la confiança que havien dipositat en mi convidant-me a formar part, d'un acte tant important, en el qual moltes persones de diverses associacions de la ciutat feia temps que treballaven...

Així doncs, a part de conèixer els interessants punts de vista de la Muriel Casals, i en Martí Olivella, vaig poder exposar la meva teoria sobre l'essencial importància del teixit associatiu en la història de Barcelona, constatant alhora que els problemes burocràtics amb els quals m'havia topat diverses vegades en les diferents associacions i iniciatives de les quals formo part eren compartides per moltes altres entitats.

La veritat és que tots tres transmetíem un punt de vista optimista pel que feia el món associatiu, els nous reptes, i aquesta idea era compartida amb la resta d'assistents. Normalment els debats en els quals hi ha tant  consens, acostumen a ser avorrits, però en aquest cas la periodista Núria Dias de BTV que feia de moderadora va ajudar a teixir una tertúlia molt interessant.

Després de la Taula Rodona, els responsables del Congrés varen llegir el manifest que s'havia gestat durant dies i dies de debats i assemblees.

Quan vaig tornar a casa no parava de donar-li voltes a tots els temes debatuts. Havia conegut gent molt interessant i tothom compartia la idea que la ciutadania Barcelonina té i sempre ha tingut un potencial creatiu i innovador increïble que darrerament ha estat sovint injustament ofegat pels impediments burocràtics i la política de partits.

De cop i volta però, sense esperar-ho, a diverses ciutats d'arreu de l'Estat ha esclatat una revolta demanant transparència democràtica i dret a la participació en una democràcia real. He de confessar que en un primer moment vaig mirar-m'ho amb una certa distància, però després de veure via web, barcelonins de tota mena i totes les edats concentrats a la Plaça Catalunya, no vaig poder estar-me d'anar-hi a veure que si coïa. Una de les primeres persones amb qui em vaig topar va ser precisament amb en Martí Olivella, la persona amb la qui havia compartit taula rodona uns dies abans, explicant el projecte Barcelona Consensus. Alguns comentaris a twitter comparaven les cassolades amb l'antic toc a sometent que cridava els ciutadans en defensa de la ciutat, i la manera de revoltar-se vila a vila, mitjançat assemblees o "juntes" no ha fet més que recordar-me les revoltes del segle XIX que varen fer possible que els ciutadans poguéssim incidir en la vida política. En aquests dies d'Eleccions Municipals, els diversos caps de llista s'han vist desbancats per aquest esclat de democràcia pura que ha arribat a eclipsar la campanya i pel que sembla, o al menys per les seves declaracions, s'han sentit al·ludits i n'han pres nota. L'altre dia sentia dues noies a la Pl.Catalunya que deien: "això sortirà als llibres d'història". I és que alguna cosa està canviant, i crec que els historiadors hem de presenciar-ho per recopilar informació de primera mà per quan ho hàgim  d'explicar.

PD: Podeu veure algunes de les fotos que la gent del Congrés em va cedir a Flikr
PD3: Quan dic Comtat volia dir Comtats.