Barcelona recupera les quatre columnes jòniques de Puig i Cadafalch

Ahir mateix dia 7 de desembre varen retirar-se les bastides que cobrien un nou monument de la ciutat. Avui, Barcelona llueix quatre columnes jòniques rere la Font Màgica de Montjuïc.

He sortit a fotografiar el monument recentment descobert i de pas he sondejat els vianants per esbrinar què en sabien i quina opinió en tenien. Molts eren gent de fora de la ciutat que aprofitaven les darreres hores d’aquest llarg pont. La gran majoria no estaven informats de quin era el significat de les columnes però molts miraven i es preguntaven per que les havien posat allà. Entre les persones que he trobat molts han opinat que eren d’estètica antiquada i que era un nyap posar-les allà al mig. Només he trobat una persona que sabés el perquè de la seva col•locació i la majoria ignorava que aquelles quatre columnes ja eren allà fins i tot abans que els edificis que l’envolten.

L’any 1919, en el context de la urbanització de la zona de Montjuïc el polític, arquitecte i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch va fer construir quatre columnes jòniques just davant d’on ara hi ha la Font Màgica.

Aquest era un antic projecte que ell mateix havia presentat l’any 1915 en vistes a una exposició d’indústries elèctriques que finalment no es va realitzar. En un principi aquestes columnes havien d’estar coronades per quatre victòries alades que mai varen arribar a emplaçar-s’hi. Volien ser una al•legoria de la senyera catalana i un símbol de l’herència de la cultura clàssica.

Aquesta construcció de fet, va ser la primera obra que es va alçar en aquella àrea de cara a la ja prevista Exposició Universal de Barcelona per l’any 1929 i de fet eren l’eix central a partir del qual s’haurien de distribuir les futures edificacions.

Puig i Cadafalch era aleshores president de la Mancomunitat de Catalunya durant un període en que per primera vegada en temps contemporanis, la cultura catalana va poder gaudir del suport d’unes institucions pròpies que vetllessin per ella. Va ser durant el seu mandat quan es va impulsar l’ensenyament en català i es va iniciar un procés de recuperació de la pròpia història com per exemple amb l’execució de les primeres excavacions de la ciutat grecoromana d’Empúries.

Tots aquest projectes quedaren truncats amb l’arribada al poder de Miguel Primo de Rivera l’any 1923, que va sumir tot l’Estat en una dictadura inspirada en part en el feixisme italià que va tenir com a eixos centrals la repressió del moviment obrer i el nacionalisme espanyol.

Paradoxalment el nou dictador s’havia guanyat el suport un any abans dels sectors més durs de la Lliga, el partit al qual pertanyia el mateix Puig i Cadafalch, quan aquest havia estat nomenat Capità General de Barcelona . Primo s’havia destacat per la seva mà dura contra el moviment obrer i els desordres de caire social i part la burgesia catalana el veia com un aliat en els seus interessos de classe.

El 13 de Setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera protagonitzà un cop d’estat erigint-se com a dictador. La seva arribada va ser en part possible gràcies al desgast que havia patit el moviment obrer durant els temps del pistolerisme amb pèrdues significatives com les d’en Layret i en Seguí.

Aviat, però els les actuacions de Primo van anar més enllà de l’acció l’obrerisme i es van destacar en una repressió feroç no només del catalanisme, que ell identificava globalment amb el separatisme, si no també contra qualsevol manifestació de catalanitat. Així doncs es va passar de l’adulteració i posterior anul•lació de la Mancomunitat de Catalunya a la prohibició i persecució de la llengua catalana en tots els àmbits fins el punt de no només multar si no també desterrar els mestres que enxampés donant classe en català.

En aquest context, Puig i Cadafalch va decidir exiliar-se a França el 24 de desembre de 1923. Gràcies a això no va haver de veure amb els seus propis ulls com el dictador feia enderrocar el 1928 les columnes que havien estat l’eix central a partir del qual s’havia d’urbanitzar la façana de Montjuïc de cara a la ciutat. Per a la demolició es va fer servir el mateix mètode emprat en la destrucció de les xemeneies de les fàbriques que consistia en introduir tascons de fusta entre les juntes i calar-hi foc perquè l’estructura es desequilibrés i s’acabés ensorrant.

El dictador, com era d’esperar, volia evitar per tots els mitjans que Barcelona demostrés una imatge de catalanitat als visitants d’arreu del món i tenia plans diferents per a aquesta exposició. No es va conformar amb l’enderrocament de les columnes de Puig i Cadafalch. Si no que a més, va decidir canviar el nom del que fins aleshores s’havia anomenat “Iberona”, com a resultat de la unió de la terra dels ibers i el nom de la ciutat, pel de “Pueblo Español”.

Amb la restitució de la democràcia en temps de la República, es va deixar de banda la possible reconstrucció de les columnes projectades per Puig i Cadafalch i tampoc es va aprofitar la gran ocasió que varen suposar les olimpíades del 92.

No fou fins l’any 1994 que es varen plantejar els primers projectes de restitució del símbol que ara ja ha quedat al descobert després de la retirada de les bastides.

Tot i això quan l’any 2001 l’arquitecte Joaquim Espanyol de la Comissió d’Escultures de l’Ajuntament de Barcelona va presentar una proposta de reconstrucció se li va denegar argumentant que no s’estilava la restitució de monuments desapareguts.

Però finalment, una vegada més, hem d’atribuir en bona part a la ciutadania la consecució de la restauració del patrimoni, ja que ha estat sobretot la dura tasca duta a terme des del 2002 per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals la que ha permès que avui dia s’hagi reconstruït el que un dictador va fer enderrocar.

L’emplaçament actual de les columnes no és l’original ja que en el passat, aquestes es trobaven davant la Font Màgica. Tot i això per part del consistori s’havia plantejat disposar-les de manera lateral o fins i tot havien corregut rumors de que les volien posar al recinte del Fòrum o la Plaça Cerdà, però finalment amb tenacitat les entitats cíviques han aconseguit col•locar les columnes en el seu emplaçament original.

Segons responsables de l’obra, tot i que les columnes ja estan enllestides i han estat descobertes encara queden uns retocs del paviment on s’ha instal•lat el monument i es preveu que el dia 18 l’obra hagi acabat del tot.

La inauguració però no té data concreta ja que les entitats fa tres setmanes que esperen que els concedeixin una entrevista amb l’Garcia Bragado o l’Alcalde i sembla que la cosa anirà per llarg...

Per acabar de documentar el tema us recomano que feu una ullada a aquesta exposició virtual i que mireu el reportatge que TV3 va fer fa temps.