Les Corts és un Barri que ha canviat molt en relativament poc temps. Alguns encara recordem les llambordes i les vies del tramvia del Carrer Anglesola. També recordem el pou de la Masia Can Rosés quan era encara l’escola Itaca que tenia com a patí el que anomenàvem “la selva”, que no eren més que camps de conreu abandonats. El que havia estat el meu parvulari, “Els Picarols” ocupava una finca que ara és tan sols un solar a mig enderrocar. El lavabo on un dia em varen tancar per castigar-me encara segueix suspès a l’aire. Sempre que hi passo m’entra una certa melancolia ja que molts cops, ja de gran, havia somiat en l’interior d’aquell edifici.
Més tard vaig contemplar amb impotència com l’asfalt cobria les llambordes d’Anglesola, però potser era un fet inevitable del progrés, i després vaig veure amb no tants bons ulls com s’enderrocaven les velles cases de planta baixa d’aquest que havia estat antigament el carrer major del barri per construir-hi caixes de sabates de luxe expulsant a veïns amb indemnitzacions irrisòries.
El primer record que tinc d’aquest barri quan vaig venir d’Horta era que molts dels edificis que ara hi ha en peu havien estat indústries o bé prats i solars. El barri, ha canviat molt, fins i tot la gent que hi viu.
Però encara avui queden en aquest districte llocs que semblen aturats en el temps. Indrets que van a un altre ritme i fugen de la voràgine de l’excavadora i el totxo.Aquest és encara el cas de la Colònia Castells, un suburbi obrer situat molt a prop de l’Illa Diagonal que ens recorda que aquest barri va tenir un passat industrial i treballador.
Aquestes edificacions són encara avui un dels exemples més importants per explicar-nos el que fou el desenvolupament urbanístic del Pla de Barcelona de finals de la I Guerra Mundial a començament de la Guerra Civil.
Els primers projectes constructius de la colònia ja havien començat a finals del segle XIX amb un pla d’urbanització aprovat per l’Ajuntament de Les Corts el 1878 (ja que aleshores encara era un poble independent).
Aquest pla havia estat impulsat per Manuel Castells i Carles, un empresari xarolista que va adquirir els terrenys en aquella àrea, i posteriorment la iniciativa correria a càrrec dels seus hereus.
Aquesta però, no podia ser considerada una “colònia” en el sentit d’edificacions vinculades a una fàbrica en concret si no que fou una iniciativa immobiliària que acabà albergant obrers de diferents indústries i tallers de la zona.
Fou sobretot a partir de l’any 1923 quan es va dur a terme de manera significativa la construcció d’algunes de les actuals cases de la colònia, un procés en el qual fins i tot alguns pagaven part de l’import amb la seva pròpia força de treball constructiu. Aquest indret fou, fins l’any 1929 amb la construcció de les “Cases Barates”, el suburbi obrer de cases de planta baixa més gran del Pla de Barcelona.Els veïns del barri eren gent de classe treballadora que es relacionava molt entre si en part gràcies a la peculiar estructura de poble de la colònia. Això va permetre una forta presència de consciència obrerista. A causa de les dimensions reduïdes dels pisos els locals on es socialitzaven solien ser al Camp de la Creu, just per sota de la colònia un cop creuada la riera de Magòria. Durant la dictadura del General Primo de Rivera, els anarquistes, donada la il•legalitat de la CNT solien compartir els locals amb els Republicans Federals, però més tard varen aconseguir els seus propis casals i ateneus.
Tant forta fou la presència llibertària que durant la guerra civil els joves anarquistes de la colònia varen marxar al front amb en una columna pròpia anomenada “Aguiluchos de Les Corts”, formada bàsicament per veïns d’aquesta barriada.
Amb el pas del temps, però, el franquisme va esmorteir la rebel•lia d’aquests veïns i en plena
dictadura, l’any 1953, la colònia es va veure afectada per la modificació del Pla General Metropolità, que va requalificar-ne els terrenys com a zona verda. Davant la impossibilitat d’obtenir permisos d’obres per a fer reformes, els edificis es van anar degradant i això va provocar un degoteig de veïns que han anat marxant fins els nostres dies.L’Ajuntament va aprovar l’any 2002 el Pla de Reforma de la Colònia Castells que s’ha començat a executar aquest mateix octubre amb l’enderrocament de els immobles del que es coneix com a “fase 1”. En uns anys si tot segueix igual, no quedarà ni rastre de la Colònia Castells.
És ben curiós que en les mateixes dates en que s’ha arribat a la conclusió que s’han de conservar com a testimonis de la memòria les restes del barraquisme del Turó de la Rovira, estiguem tirant a terra tota una barriada que en el seu moment va arribar a ser una de les concentracions d’habitatge obrer més importants de la ciutat i alhora acabant amb un dels pocs indrets en que la sociabilitat dels veïns no es veu fragmentada per la vida cel•lular dels blocs de pisos.
No puc fer més que animar-vos a anar a corre-cuita a visitar el que encara queda d’aquest lloc...
Si voleu saber més sobre el tema us recomano que veieu el documental “l’illa invisible” que van passar fa uns dies a tv3.
13 comentaris:
Això és un acte criminal contra la ciutat de Barcelona i la seva història!
Com poden enderrocar un tros de la nostra història i quedar-se tant panxos? Quan he passat pel davant sempre m'ha cridat l'atenció i ho he trobat genial al costat de l'Illa i la Diagonal.
Veig que és una operació immobiliària disfressada de cases de protecció oficial i zona verda... el de sempre!
Jo el que no entenc és per quin motiu encara es construeixen més pisos si fins i tot existeixen urbanitzacions senceres sense ningú vivint-hi... L'altre dia per fi es van decidir a recuperar la memòria del barraquisme i ara resulta que destrueixen una de les colònies més importants de Barcelona...
Gràcies Dani per fer-te ressò d'un tema tan rellevant per bona part dels veïns de les Corts.
La veritat és que passejar avui en dia per la colònia castells fa bastanta tristor: la meitat de les cases ja han estat tapiades, algunes han estat enderrocades i tot, i la sensació de degradació a la que ha arribat el barri és extrema. Fa molts anys que van deixar que aquest barri es comencés a degradar de manera que la població que hi vivia -molt envellida- va anar perdent les ganes de lluitar per la seva conservació i continuïtat (suposo, tot sigui dit de passada, que a canvi d'un piset en algun altre lloc...).
Els últims resistents han estat els okupes que, d'un temps ençà han anat ocupant moltes de les cases que hi havia buides. Ara bé, la seva capacitat de resistència evidentment és limitada davant la connivència dels veïns originals amb el Pla Castells i sobretot amb la determinació de l'Ajuntament de Barcelona de tirar endavant el pla.
En fi, un altre element del patrimòni històric que es perd...
Gràcies Marc,
Aquesta és precisament una de les funcions principals d'aquest bloc.
Felicitats pel post Dani, el patrimoni és molt més del que veiem amb els ulls.
Fantàstica aquesta frase Jordi!
Hola Dani!
El que em fa més pena de tot és que sigui ara quan s'està donant més ressó sobre la Colónia. Portem des de l'any 66 així i tot i que algunes casetes estan fetes pols altres em i estem encara intentant conservar-les, pintar-les.. és la nostra casa i aquí hi volem seguir vivint, volem que els nostres futurs fills puguin gaudir dels passatges i conservar aquest tipus de vida.
A més de ser un lloc singular, el puebito és part de la memòria històrica de Barcelona obrera i representa un dels grups amb més potència de l'anarquisme de la nostra ciutat.
I per finalitzar, m'agradaria contestar al comentari que va fer el nostre "estimat" alcalde Hereu ("Aquest és el projecte (la destucció de la colònia) més important de la meva carrera professional i en la que tinc més il·lusio"..." tornaré la dignitat a aquesta gent"). Em sembla lamentable, poc ètic i moral, que el nostre alcalde faci aquest tipus de declaracions. Em sembla que tots els que vivim a la colònia som gent amb molta DIGNITAT i treballadors. La dignitat ens la està traient ell mateix amb les seves paraules i les seves accions, i amb el joc psicològic al que em estat constantment patint. No només hem de baixar-nos les calces perque ens fotin fora de casa sinó que, a més a més, ens treuen la dignitat. Mai ens han escoltat.
REcordar a la gent de Bonpastor, la Barceloneta i tants d'altres que estant patint aquesta expulsió.
Lo que dura un beso: Gràcies pel teu testimoni. El que no entenc és per què des d'un inici per part de les administracions s'ha plantejat com un tema inqüestionable el fet d'haver de destruïr la Barriada.
A mi el que més greu em sap és que segons el que diu la fitxa tècnica del reportatge de 30 minuts aquesta zona estava catalogada sota una premisa que era que es podia destruïr sempre i quant s'hagués documentat històricament amb anterioritat. José Luis Oyon va escriute el llibre "Un suburbi obrer a la Barcelona d'entreguerres. La Colònia Castells de les Corts, 1923-1936" Ell mateix es lamenta de la destrucció al vídeo, i segurament en el moment de fer la investigació no s'esperava que la seva feina de recuperació històrica serviria per justificar la destrucció física del seu objecte d'estudi...
Bones,
Felicitas Dani!
Recordar a hom que el projecte / documental "NO RES" tracta l'afer i destrucció de la Colònia Castells detalladament. Porten més d'un any treballant-hi! I ja som més de 100 productors!! En trobareu més info a www.no-res.cc
Divendres dia 7 hi ha festa de "co-proudcció" amb At-Versaris al Clandestino... Salut
“-He sentit que el món és bonic, va dir el cec.
-Això diuen, va respondre el que hi veia”
Dani, crec que com a historiador tens la obligació moral i l'imperatiu intel·lectual de ser més dur i reivindicatiu amb aquest tema i altres de similars, ei, que ho pots fer amb subtilitat, bon to, una pinzellada d'humor i habilitat sense que per això s'et posin per primer cop de mala llet els que estan a dalt, a l'AJT i a la Generalitat...Carinyet, que no fa falta menjar-li el cul als poderosos en això ni en altres coses, a part, ells no t'ho agrairan pas. Raquel
Hola Raquel,
No crec que m'hagi caracteritzat mai per ser un "llepaculs" dels poderosos.
Precisament he aixecat aquest projecte sense llepar res i és més, sense cobrar ni un duro. Si una cosa es fa bé ho dic i si es fa malament he arribat a muntar recollides de firmes com amb el tema Pedrola.
Aquest post és precisament per reivindicar la importància històrica d'aquest patrimoni, que com el de Can Batlló està condemnat a desaparèixer.
Sí, perdona si he anat tan a drap, tens raó: no sembla que li facis la pilota a ningú de dalt; però estaràs d'acord amb mí els historiadors hem de ser més durs amb els poders polítics, és que hi estem obligats!, és ètica, a més ells no ens ajuden en res, ans al contrari... Nosaltres sóm "advocats del dimoni professionals", políticament independents per pròpia essència de la professió -bé, la essència de científics socials que és el que veritablement sóm!, i també de rebot sóm la cara i els ulls de la ciutadania, sóm la seva massa critica- i per això no ens podem casar amb ningú... Raquel
Publica un comentari a l'entrada