Altres Barcelones

Avui us parlaré d’en Josep Cardona Olivé, més conegut amb el nom d’”Articles Numerats”.
Aquest home fou un dels tocats del bolet més significatius de la Barcelona del segle XX gràcies a la seva dèria d’anotar-ho absolutament tot mitjançant un mètode científic propi.
Aquest pèrit mercantil, nascut a Pont d’Armentera i fill d’industial, es va traslladar a Barcelona l’any 1894, quan tenia 25 anys i va dedicar-se a treballar com a contable en una tintoreria i a la banca entre d’altres.
La seva vida però, va donar un gir inesperat el dia 6 d’octubre de 1915. Aquell dia, en una reunió al número 299 del carrer Còrsega, va donar a conèixer la seva estranya teoria creant el seu mètode personal de registre d’esdeveniments.
Segons ell, “Artícles” era sinònim de gramàtica, i “Numerats”, d’aritmètica. Deia que totes les activitats humanes es basaven en aquests dos grans principis i que, per tant, el seu mètode era altament científic. Totes les persones, per tal d’establir una conversa o un intercanvi, havien d’haver-li estat presentades entre per una tercera persona, passant així a ser clients “numerats”.
No tolerava de cap manera que les paraules “Artícles Numerats” fossin escrites en minúscula, ja que les considerava les més grans de l’Univers.
Al senyor Articles Numerats se’l podria reconèixer a primera vista. Rondava pels carrers de la ciutat amb una motxilla plena d’objectes per vendre exclusivament als “Clients Numerats” i amb una gorra de plat en la que hi posava: “Artículos Numerados 3-6-10-1915”, el nom de la seva teoria i la seva data de publicació segons el seu mètode numèric, és a dir, dimecres 6 d’octubre de 1915...
Era un personatge esquerp i maniàtic però intel•ligent i ben curiós. Això el va dur a ser el centre d’atenció de diverses personalitats, entre elles la del cronista barceloní Ricard Suñé, al qual, després de molt insistir, va dedicar-li una fotografia realitzada just davant de la portalada de la finca on havia donat a conèixer la seva teoria.
Fins i tot en Santiago Rusiñol va escriure unes línies sobre ell que avui es poden trobar a “Vida, obra i anècdotas d’en Santago Rusiñol:

"Sabia donar corda suficient per allargar elucumbracions filosòfiques de l’Alomar, i s’entretenia amb una funció que feia pensar que jugava al joc del gat i la rata, fent-hi explicar punt per punt, am tot luxe de detalls, al seu sistema comercial retolat “Artículos Numerados”, al seu autor, un infeliç, una mica tocat del meló, que aleshores freqüentava assíduament la tertúlia i la botiga, i avui ha desaparegut”.

Va arribar a ser convidat pels intel•lectuals barcelonins del moment a impartir conferències a l’Ateneu Barcelonès l’any 1927.
En aquestes xerrades, quan se li preguntava pels afers polítics, es declarava apolític i defensava que el país aniria molt millor si la política es regís per un bipartidisme entre dos partits anomenats els “parells i sanassos”, en consonància amb el seu sistema de pensament.
A partir de l’any 1939, amb la dura postguerra, el senyor Articles Numerats va començar a viure en extrema pobresa, però seguint fidel a les seves teories.
Defensava amb tant convenciment la seva ocupació, que com veieu, va arribar a convèncer al funcionari de torn per a que fes figurar a la seva cèdula personal de l’any 1942 “Artículos Numerados” com a professió.
Durant aquests durs anys es va dedicar a passar els diumenges a l’habitació 28 de la pensió “La Concha” del carrer Sant Rafel. Passava la major part de la nit en vetlla, llegint i fent anotacions, de manera que el propietari va decidir un dia tancar-li la llum, ja que la factura superava el que pagava pel lloguer.
Una de les anècdotes que es contaven d’ell, deia que un dia es va voler fer-se uns cigrons, i que en no disposar de recipient per posar-los en remull, va utilitzar una ampolla de vidre. El desastre va venir un cop es van fer grans els cigrons i va contemplar amb impotència que ja no els podia treure d’allà...
I va ser precisament en aquella humil pensió on Articles Numerats va acabar els seus dies...
Segons va deixar escrit l’amo de la pensió:

“La Beneficiencia de nuestro Ayuntamiento negó una ambulancia para que pudiera ser trasladado al Hospital, a pesar de llevar todos los papeles en regla y el certificado médico del Dispensario municipal del distrito que debía ser hospitalizado. El viernes, a las seis de la tarde, el empleado de turno en las ambulancias del Ayuntamiento, se negó a ello rotundamente...”

També puntualitza que abans de morir, va pronunciar les següents paraules:

“Muero en la miseria sólo por el afán de hacerme popular y por no querer ninguna retribución ni propina de nadie. Soy un hombre fracasado en mi manera de Numerar las cosas.”

Sembla, com deia Ricard Suñer, que en Josep Cardona va recuperar la cordura just abans de morir com el Quixot... i que avui dia, fins i tot s’ha esvaït amb el pas del temps la seva preuada popularitat que ell va intentar alimentar al llarg de bona part de la seva vida...



I amb aquesta història m’acomiado durant un temps... el senyor “Altres Barcelones” també marxa de vacances uns dies... Bon estiu! Ens retrobem aproximadament en un mes!