Els afusellaments del Camp de la Bota

Amb motiu del polèmic Fòrum de les Cultures del 2004 es va acabar d’urbanitzar l’avinguda Diagonal fins el mar, dotant a aquesta zona de moderns edificis. Ara aquest lloc acull nombrosos concerts i s’ha convertit en un pol d’atracció per a alguns negocis i hotels de luxe.
Avui en dia, palplantats allà mateix o bé gaudint d’algun dels festivals que ara s’hi acostumen a celebrar, ens és molt difícil intuir el passat fosc d’aquella zona.
L’àrea que el 2004 va ocupar el Fòrum de les Cultures, havia estat antigament Un terreny format per dos antics barris, el de Pequín, una barriada originàriament formada per treballadors d’origen filipí, i la zona coneguda com el Parapet o Camp de la Bota, un terreny costaner que comptava amb una fortalesa militar i amb un mur o parapet amb fonaments ja des del 1714 que inicialment tenia la funció de possibilitar les pràctiques de tir.
La fortificació era coneguda amb el nom de “El castell de les Quatre Torres” i havia estat construït al límit entre Sant Adrià i Sant Martí per ordre de Zapatero (no el Zapatero d’ara si no el que era Capità General de Catalunya l’any 1858)
L’àrea que avui ens ocupa va començar a poblar-se de barraques a l’entorn de l’any 1929, en motiu de la necessitat de mà d’obra per a les obres de la segona Exposició Universal de 1929, quan s’hi instal•laren diverses famílies sobretot d’ètnia gitana malgrat que no va deixar de ser un lloc despoblat i mig abandonat a la vora del mar.
Durant els mesos de setembre i octubre de 1936, les autoritats republicanes van fer afusellar en aquest indret a 44 militars colpistes que s’havien aixecat contra el govern donant suport a l’alçament franquista, però fou més tard, durant la repressió franquista, quan el nombre de morts augmentà de manera més significativa, arribant a ser executades 1717 persones entre els anys 1939 i 1952.
La majoria de les víctimes eren homes, tot i que 11 de les condemnades eren dones que provenien de la presó de dones de Les Corts, i en tenim constància gràcies a un laboriós projecte de recerca que s’ha dut a terme sobre aquelles preses sobre el qual parlarem un altre dia.
A diferència d’altres dictadures, el Règim Franquista vivia en la ficció de resultar un ordre etern que no hauria de rendir comptes davant ningú (bé, potser en això desgraciadament no anaven tan errats) i creia que no tenia motius per amagar res. El franquisme va generar nombrosa paperassa burocràtica que ha arribat fins els nostres dies i que ara ens permet saber detalls sobre aquests crims.
Els condemnats solien ser cridats pels funcionaris de la Presó Model entre les 21:00 i les 22:00 de la nit, hora en que finalitzava el torn, i eren conduïts a la capella, on es practicaven les diligències legals per entregar-los després al piquet d’afusellament que els duria al Camp de la Bota.
Un cop allà, els militars conduïen als condemnats cap al parapet per un camí que encara es pot apreciar als mapes antics de la ciutat i arribats al mur, eren executats.
La majoria de les víctimes van morir durant els primers anys del franquisme, tot i que aquest indret va seguir sent un dels sòrdids escenaris de la repressió fins la dècada dels anys 50.
Gràcies al testimoni del vicari de Sant Adrià, Mossèn Pere Ribot, que conservem gràcies a Josep Maria Huertas Claveria, ens podem fer una idea del passat d’aquell indret esgarrifós:

“El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia senties quants havien mort cada dia...”

En molts casos les víctimes no havien comès cap més delicte que el de combregar amb unes idees contràries a les del Règim. Sovint havien estat denunciats per desafecció per part de Falange, o pels cossos de seguretat i els governants, però de vegades també a causa d’informació desvetllada per veïns que s’havien sumat a la crida a les delacions promoguda per la Falange.
Malgrat la importància històrica del passat d’aquest indret, només una placa recordava la memòria d’aquests afusellats, i aquesta fou retirada en motiu de les obres del Fòrum.
Tot i això, l’insistència de l’Artista Francesc Abad, ha aconseguit que ara una placa i un monument donin testimoni del nefast us d’aquella zona.
Gràcies al projecte multimèdia que podem trobar a http://francescabad.com/campdelabota podrem accedir a una gran tasca de documentació sobre el passat del camp de la bota i consultar fins i tot fotografies, documents o entrevistes amb els familiars dels condemnats.
Aquest projecte obert ens permet fins i tot participar aportant nova informació sobre familiars o coneguts executats en aquell indret. És una iniciativa, sens dubte lloable que mereix el seu reconeixement.

07/06/10 Els afusellaments del Camp de la Bota