Ahir vaig tenir l'honor de ser convidat a participar a la secció "El meu carrer" del programa "Via lliure" de Rac1.
Amb en David Escamilla i la Marta Cailà varem parlar sobre el Carrer Sant Miquel i algunes de les seves anècdotes i també sobre la vida dels meus avantpassats de la Barceloneta durant la guerra.
Al programa també vam comptar amb la intervenció de veïns del barri. Al final, fins i tot se'ns va quedar curt, perquè la Barceloneta dóna per molt!
Per als qui no el vau poder sentir aqui us deixo el programa:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...
distinció
Mapa
Navega per les altres barcelones
Arxiu
Cerca dins el web
Membre de:
Aplicacions
Altres Barcelones és el 1r partner mundial en català de Google Field Trip. Descarrega l'app clicant el logotip
obra de Dani Cortijo està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
12 comentaris:
Dani, no pares. Mira, jo la setmana passada vaig estar a l'Extraradi, amb l'Olga Vallejo i la Raquel Loscos. Les coneixes? ;-)
Què dius! Quina gràcia!
Ho has penjat? en quin dels més de 10 blocs?
Ha, ha... Però que exagerats que sou! I jo que ho subdivideixo tot en blogs diferents perquè trobeu millor les coses!
Ho vaig penjar al Raons que rimen.
Genial, felicidades! :-D
Por cierto, a ver cuándo ese café que tenemos pendiente ;-)
Dani no pares, dissabtes passejades històriques al Raval, Diumenges a la Radio...
Per cert, si vols ser compassiu amb mi, et deixo el link perquè votis als Premis Bloc Catalunya 2010, el meu bloc: http://ves.cat/agGw
Dani,
Veig que devies anar a dormir aviat després de sopar perquè de bon matí ja estaves al peu del canó!
I el tros de coca que falta... qui se l'ha menjat?
Ja m'imagino la resposta ;)
Ugo: Quedamos hacia la semana que viene? Te hablo por Facebook!
Jordi: Com veus al comentari d'en Galderich, allò no era una passejada històrica, simplement anàvem a sopar venint d'una reunió de blocaires. Però parar el que és parar és veritat que no paro... i segueixo sense arribar a final de més i treballant gratis! haha.
Galderich: Vaig dormir aviat si... i mira que hi havia ambient al carrer...
Xavier: Doncs mira per on no vaig ser jo perquè en el moment que ens van tirar la foto jo encara no havia atacat la coca, però això si, a la que van tancar els micros al final de la secció, vaig fer com sempre, al principi vaig intentar fer-me el finolis i dir que no però al final vaig assaltar en plan homo antecesor...
Per cert Jordi, ho sento però no puc ser compassiu amb tú, ho rinc vedat perquè formo part del jurat!
Hola Dani! Passava per aquí per a saludar-te. Gràcies per la dedicatòria del llibre ;)
Salutacions cordials.
Dani,
el capítol de Miquel Pedrola del teu llibre em va posar la pell de gallina.
Segueix així! La feina que fas és fantàstica!
Publica un comentari a l'entrada