L'accidentada història del Convent del Carme i la seva portalada viatgera

Era un dia de juliol de l’any 1835 i els liberals barcelonins provinents de la plaça de braus del Torín de la Barceloneta es dedicaven escampar-se per la ciutat amb la intenció d’incendiar els convents. Dos homes solitaris, amb torxes a les mans (tot i que en l’imaginari del dibuixant Tomàs Padró foren masses) es van acostar al convent del Carme, situat a l’actual carrer del Carme fent cantonada amb el dels Àngels.Tres membres del cos d’artilleria que custodiaven la casa del Mariscal Saquetti van acostar-se per aturar els incendiaris, però aquests els van respondre amb visques a l’artilleria i a Isabel II i apel•lant a la germandat que els unia amb l’exèrcit. Afalagats, i després d’un moment d’indecisió, els militars van marxar deixant-los dur a terme les seves intencions.Aquesta no fou la única agressió que havia patit el convent del Carme de Barcelona. Aquesta comunitat, fundada l’any 1292 pels monjos carmelitans calçats ja havia patit el 1714 els efectes de la guerra de successió.Desprès de l’incendi, però, les vicissituds de la història d’aquest convent no varen restar exemptes de sobresalts.Amb l’arribada dels soldats napoleònics l’any 1808, l’edifici fou ocupat per les tropes franceses i els membres de la comunitat carmelitana foren explulsats. En tornar-hi el 1814, es van trobar el convent saquejat i el 1823 amb la desamortització l’església fou transformada en parròquia i el convent en una caserna.Després de tota aquesta història de decadència, el convent del Carme va tornar a tenir un paper preponderant a partir de l’any 1842, quan definitivament es va tancar la Universitat de Cervera i es va retornar oficialment la Universitat a la ciutat de Barcelona.L’edifici del Carme ha albergava un any abans les facultats de teologia i cànons i lleis.Entre el 1868 i el 1893 Elies Rogent va realitzar les obres del nou edifici de la Plaça Universitat. La nova seu s’inaugurà el 1874, tot i que ja s’hi impartien tots els estudis tres anys abans. Després d’això, sense tenir ja cap funció universitària, el convent fou enderrocat, de la mateixa manera que el veí convent d’Elisabets ho fou sis anys més tard.L’àrea ocupada pels antics convents del Carme i Elisabets, seguint l’eix dels carrers Pintor Fortuny, Doctor Dou, Carme i Àngels, fou ocupada per un conjunt d’edificis de dues a cinc plantes que pretenien ser un eixample dins la ciutat, competint amb l’eixample que s’estava construint fora el que havien estat les muralles. Per fer els fonaments dels nous edificis es va reaprofitar bona part de la pedra dels dos convents enderrocats.
Però encara queden restes d’aquest convent. Sorprenentment, la portalada que donava al Carrer del Carme és ara a Sant Adrià del Besòs.
Maria Consol Moragas, una senyora de casa bona, la va adquirir i la va tenir als terrenys d’un de Can Serra (actual Museu de la Immigració) Fins que el 1991, que amb la construcció de la ronda, es desplaça altre cop pedra per perdra fins la rotonda on finalitza el Carrer Guipúscoa de Barcelona i comença el carrer Tibidabo de Sant Adrià del Besòs.
Altres restes del convent també es poden trobar al Museu Santacana de Mataró i al MNAC.
Aquest no és ni molt menys l’únic cas d’edificis viatgers que existeix a Barcelona. Sense anar més lluny, fa uns mesos vàrem parlar del Convent de Jonqueres, que actualment es troba a l’Eixample.
L’altre dia vam tenir el plaer de poder comptar amb el testimoni d’en Jordi Peñarroja a l’Extrarradi de COM Ràdio, l’autor del llibre “Edificis viatgers de Barcelona” que acaba de publicar “Ictineus”, un interessant llibre sobre Narcís Monturiol, l’inventor del submarí.
Peñarroja, expert en el tema, ens va explicar diversos detalls sobre la portalada del Convent del Carme i sobre el fenòmen dels edificis viatgers:

L'antic Convent del Carme a Sant Adrià del Besòs 26/04/2010: