La història de la font de Canaletes i el perquè de les concentracions del Barça

Segur que molts de vosaltres us haureu preguntat el perquè de la popularitat de la font de Canaletes i quin deu ser el motiu pel qual és allà on els aficionats del Futbol Club Barcelona hi celebren les seves victòries oi? Doncs aqui va la resposta!:
Antigament, una part del subministrament d’aigua de l’antiga Barcelona emmurallada procedia de Collserola i arribava fins una caseta situada aproximadament on avui podem trobar el creuament del passeig de Gràcia amb el carrer Aragó.
Un cop allà l’aigua era canalitzada fins el Portal de l’Àngel, una de les principals vies d’accés a la ciutat i allà es dividia en dos ramals. Un d’ells anava en direcció a la plaça Sant Jaume per alimentar mitja Barcelona. L’altre ramal en canvi era destinat a l’abastiment de la zona del Raval i es desviava en direcció a la rambla d’Estudis. El primer lloc on l’aigua brollava en aquest ramal era precisament a un sortidor conegut amb el nom de “font de Canaletes” i situat dins l’antic edifici dels Estudis Generals, que de fet, han batejat posteriorment aquest tram de la Rambla.
Ja en aquells temps, la primitiva font de Canaletes es va convertir en un dels llocs més populars de trobada aprofitant l’excusa d’anar a buscar aigua a un dels brolladors que per la seva situació privilegiada era considerat un dels millors de la Ciutat.
Amb el tancament de la Universitat de Barcelona per traslladar els estudis a Cervera per tal de castigar els barcelonins per haver-se oposat al Rei Borbó durant el setge de la ciutat el 1714 i a causa del posterior enderroc de l’edifici dels Estudis Generals, el sortidor va ser substituït per un altre brollador situat al bell mig de la Rambla, més o menys on ara podem trobar la famosa font.
Malgrat el trasllat, Canaletes no va perdre la seva popularitat si no que al contrari, encara va guanyar-ne més i els aplecs de gent fent cua per intentar aconseguir l’aigua més fresca de la ciutat van fer d’aquell indret un lloc emblemàtic de trobada fins els nostres dies.
Tenint en compte això bé valdria deixar clar que la font de Canaletes, com a font de ferro forjat, no té res d’especial, ja que existeixen fonts similars als diferents barris de la ciutat, i que el que la fa especial és l’aigua que en raja en sí, a la qual se li han atribuït propietats màgiques per fer tornar a Barcelona a tots els forasters que la beguin. Màgica o no però, l’aigua ha empitjorat bastant amb el pas del temps, tot sigui dit...
Però si va haver-hi un moment en el qual la font de Canaletes va augmentar en la seva popularitat va ser a principis del segle XX i sobretot gràcies a un barceloní emprenedor amb molt bona visió de negoci, segons ens explica magnífic cronista Sempronio.
Aquell personatge fou Esteve Sala, que l’any 1901, veient les llargues cues que es formaven a l’entorn de la font, va instal•lar-hi al costat un quiosc d’aiguardents i anissos.
Aquell petit establiment va acabar tenint un notable èxit fins el punt que es va encarregar al prestigiós arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch que en projectés una nova reconstrucció.
Aquell bonic local va tenir moltíssim èxit, fins i tot massa, fins el punt que l’autoritat municipal va veure una gran oportunitat i va obrir-lo a concurs.
Esteve Sala va veure així com el seu estimat establiment passava a mans d’un nou propietari anomenat Castasús.
Però en Sala no va renunciar a seguir tenint influència en aquella zona i va acabar fundant el Café Royal, un local per a gent de casa bona que amb el temps acabaria buscat un target més normal canviant la seva estètica a una decoració de reminiscències tropicals i passant-se a anomenar Café Moka, nom que encara conserva en l’actualitat...
Malgrat el relatiu èxit del Moka i els altres negocis, el Senyor Esteve Sala encara tenia l’espineta clavada des que li havien pres el quiosc de Canaletes i l’any 1916 va decidir-se a obrir tot just davant un nou establiment anomenat “Bar Canaletes” amb la voluntat de fer-li competència directa al seu contrincant.
La història del famós quiosc de Canaletes va finalitzat l’any 1951 quan el consistori barceloní va ordenar enderrocar-lo. En aquell temps la parada ja no tenia el disseny modernista d’en Puig i Cadafalch, ja que havia sofert una reforma d’aire noucentista.
Un dels dibuixants que millor va saber retratar l’ambient de canaletes va ser Opisso, especialista en representar multituds. He aconseguit trobar un dels seus dibuixos de la mà del cronista barceloní Ricard Suñé, a qui Opisso i va dedicar cordialment una de les seves làmines.
Però si hi ha alguna cosa que ens ha intrigat sempre a molts és: per quins motius quan guanya el Barça la gent ho celebra a Canaletes si l’estadi és a l’altra punta de la ciutat?
Doncs bé, la popularitat que va adquirir l’entorn de la font de Canaletes va fer que no només s’hi establissin locals de refrigeri, si no que diferents sectors comercials veiessin en aquell indret estratègic un bon lloc per promocionar-se.
Això és el que van pensar els responsables del diari madrileny “El Sol” quan van decidir establir-hi allà la seva delegació.
En una època en que ni la ràdio ni la televisió existien, diferents establiments mostraven els resultats dels partits de futbol escrits sobre pissarres. La pissarra de la delegació de “El Sol” era una de les més grans i més populars i va acabar imposant-se el costum dels aficionats a anar a consultar-hi les últimes notícies futbolístiques. Quan el Futbol Club Barcelona guanyava algun partit, els seguidors rebien la notícia allà mateix i sovint manifestaven la seva alegria en una gran demostració de joia. Però allà no només els culés anaven a consultar els resultats, i el que per a uns era motiu de celebració per als altres ho era de decepció. Si a això li sumem que les converses futbolístiques sovint derivaven en debats polítics que acabaven a garrotades, entendrem perquè la policia sempre estava a punt per intervenir en aquella àrea de la ciutat. Una àrea que de fet ja havia estat conflictiva temps enrere, com vàrem veure fa uns dies, i com encara ho és actualment...

Us deixo aqui l'especial que varem fer per COM Ràdio un dia després que el Barça guanyés la lliga:

Canaletes: Punt de trobada Culé 17/05/10