Ens situem al pàrquing de la Plaça Revolució i hi accedim per l’entrada principal o la de vianants. Ens dirigim a la taquilla del vigilant i un cop allà, demanem per les claus del refugi.
Amb les claus a la mà, ara només caldrà trobar l’entrada d’accés.
Haurem de baixar fins la planta més baixa i un cop allà fixar-nos en la paret. Allà hi trobarem la boca d’un túnel tancat amb una porta de barres metàl•liques que es pot obrir amb la clau que ens ha donat el vigilant.
Abans d’endinsar-nos és altament recomanable obrir la llum. Si no saps on és, de vegades costa de trobar-la. L’interruptor està a tocar de la porta d’entrada a mà esquerra.
Mentre passem per un petit passadís podrem veure el refugi en perspectiva a través d’uns miralls que s’hi han instal•lat. A la banda esquerra ens topem directament amb una pedra on encara es poden veure les marques dels cops de pic.
A la banda dreta ens trobem amb un tram de passadís equipat amb una banqueta que la gent feia servir per seure mentre es refugiava. Aquests passadissos, en el seu moment eren molt més llargs, però amb la construcció del pàrquing es van destruir.
Al final del tot del passadís, trobarem una pintada a la paret on, al costat d’una nova obertura, hi posa “PROHIBIT-ENTRAR-SA...”. Tot i que de moment no he aconseguit parlar amb cap de les persones que van estudiar aquest refugi, és molt provable que les lletres “SA” forméssin part de la paraula “SANITAT”, ja que, si no fem cas a aquesta prohibició ja caducada després de la guerra, veurem que les dues petites estances que ens queden semblen una antiga infermeria. Això de “veurem”, de pas sigui dit, dependrà molt de si hem portat llanterna o ens podem anar fent la idea a base de fer anar el flash de la càmera, ja que la llum que il•luminava aquesta zona fa com a mínim un any que no funciona.
La primera de les estances encara conserva algunes parts d’enrajolat a les cantonades amb algunes prestatgeries.
A mà dreta podrem accedir a la segona estança. És una habitació quadrada amb una banqueta d’obra situada al voltant de l’espai i on hi havia una petita prestatgeria de tres pisos també d’obra. Si mirem al sostre, podrem veure per on passava l’antiga instal•lació elèctrica.
Això és ara tot el que queda de l’antic refugi de la Plaça Revolució. No és tan impressionant com el 307 del Poble Sec o el de la Plaça del Diamant, però és un petit racó per descobrir. Hi podeu anar sempre que es vulgueu, per seure una estona, sentir l’olor d’humitat i imaginar el terror de viure sota les bombes... Només cal entrar i demanar la clau per obrir una porta de barres metàl•liques que ens traslladarà durant un moment al passat...
Potser una mica tard però per fi tenim presentació oficial del llibre Històries de la història de Barcelona.
