Ja ha sortit d’impremta el llibre Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d'articles. Historio de esperanto en la Kataluna Landaro. Artikolkolekto.
Es tracta d’una obra col•lectiva realitzada per 14 especialistes en la que es tracten diferents temes sobre la història del moviment esperantista a les nostres terres.
Farà cosa d’un any, quan en teoria ja s’havia donat per tancat el llibre, vaig rebre la proposta de participar en aquesta obra arran d’un post sobre Joan Amades en el qual em referia a la seva desconeguda etapa esperantista,.
Hèctor Alòs, un dels coordinadors, em va transmetre l’interès que tenien en què aquest personatge ocupés un espai en aquest volum, donada la seva importància en l’esperantisme i tenint en compte que va arribar a ser president de la Federació Catalana d’Esperanto.
Un cop acceptada la proposta, em vaig endinsar en la investigació per extreure’n els màxims detalls possibles.
He d’agrair especialment el suport de l’Associació Cultutal Joan Amades, així com el d’en Jan Grau i la Vero Guasch, de l’Arxiu Amades, que em van ajudar a encarrilar la recerca.
Les meves indagacions sobre l’esperantisme de Joan Amades es poden trobar ara publicades en aquest llibre de 472 pàgines del qual només caldrà que us en llegiu la meitat, ja que es tracta d’un llibre bilingüe Català-Esperanto.
Per a més informació sobre l’obra podeu visitar el web de l’Associació Catalana d’Esperanto i si esteu interessats en adquirir aquest llibre podeu enviar un correu a info@esperanto.cat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...
distinció
Arxiu
Cerca dins el web
obra de Dani Cortijo està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
13 comentaris:
el correu electrònic correcte és: info@esperanto.cat
Ok, ara ho canvio
Gràcies, sembla interessant tot plegat. Me l'apunto a la meva llista de llibres "pendents".
Salutacions.
Dani, en la darrera biografia d'Amades, publicada des de la Fundació Joan Amades, de Sant Quintí de Mediona hi ha un capítol dedicat a l'Ateneu Popular Barcelonès, on Amades va aprendre esperanto, a banda de moltes altres coses.
Hi ha detalls que segur que ja coneixeràs d'aquest moment de la vida d'Amades.
Sempre he sentit curiositat per l'Esperanto. Serà qüestió de buscar-lo!
Aqui va l'index:
Índex
Pròleg
Estudis temàtics
F. Poblet. A la recerca d’una llengua universal. El moviment esperantista a Catalunya. L’associació Nova Sento
A. Montagut. La interllengua Esperanto: factor d’innovació a la Catalunya de tombant de segle (1898–1909)
F. Poblet. Esperanto i anarquisme a Catalunya.
F. Poblet. Kataluna Esperantisto (1910–1936)
F. Poblet. El congrés de Vinaròs. La repressió sobre l’esperantisme català durant la dictadura de Primo de Rivera
H. Alòs, F. Poblet. Kataluna Antologio
X. Margais. L’esperanto, l’esperantisme i la seva relació amb alguns règims
T. del Barrio, U. Lins. La utilització de l’esperanto durant la guerra civil
Estudis locals
H. Alòs, Ll. Puig. Els inicis ceretans del moviment esperantista català
J. Amouroux. Esbós sobre el moviment esperantista a la Catalunya Nord (1902–1947)
X. Margais. Noves sobre l’esperantisme a Maó
P. Martín. Història del moviment esperantista al Vendrell
J. Inglada. Crònica de l’esperantisme a Vilanova i la Geltrú
F. Aisa. L’esperanto a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona
T. del Barrio. Algunes notes sobre el moviment obrer esperantista a València fins a la Guerra Civil
X. Margais. El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista
Estudis biogràfics
F. Poblet. Frederic Pujulà i Vallès, escriptor, catalanista i esperantista
D. Cortijo. Joan Amades i l’esperanto
J. Solé i Camardons. Delfí Dalmau: Catalanisme, llibertadanisme i esperantisme
J. Amouroux. Mossèn Joan Font i Giralt (1899–1936)
E. Abeyà. Joan Mascaró: Entre Orient i Occident
Apèndixs
Apèndix 1: Bibliografia bàsica
Apèndix 2: Glossari
Apèndix 3: Cronologia
Apèndix 4: Demografia
Hola Dani!
fa temps ens vam conèixer, em vas trobar tot buscant a la Natàlia, la teva antiga veïna.
Et volia fer una consulta. Moltes vegades em paro a pensar que la majoria dels llibres d'història ens parlen dels grans fets a grans trets, però sovint a mi m'atrauen més les històries personals, és a dir, com les persones de cada època vivien les misèries dels grans fets que els tocava viure. Això, en un pla més humà.
D'altra banda, em piquen molt la curiositat les quotidianitats d'aquelles persones.
El cas és que avui, pel matí, no em venia de gust posar-me les ulleres, així que he sortit de casa veient-ho tot d'aquella manera. No sé per què m'he preguntat, llavors, les complicacions que devien de tenir les persones miops que havien d'anar a la guerra, quan les armes tampoc eren sofisticades com són ara; i m'he plantejat l'eficiència de les batalles en aquelles èpoques.
Espero que no et sembli una ximpleria. Com t'he dit, moltes vegades em paro a pensar i crec molt sovint que ens sorprendríem si intentéssim fer-nos una idea de les complicacions que podien viure algunes persones a causa de coses que avui dia donem per fetes.
En qualsevol cas, m'agradarà saber la teva opinió com a historiador.
Salut!
Cristina.
Saluton, kunverkanto ;-)
También yo he blogueao sobre el asunto en mi página
Dani, el meu pare era esperantista. Va morir el 1994 i el vaig mencionar en un apunt en el meu blog 2008.
http://todoreh.blogspot.com/2008/07/ukiyo-e-imatges-dun-mn-efmer.html
M'agradat especialment aquest post.
Gràcies per la informació.
Lyra: Quant de temps! Això que dius de la miopia no és cap tonteria. Tot i que ja entre els segles X i XI s'havia començat a experimentar amb l'òptica i al segle XIII van aparèixer les primeres lents per a problemes de vista, les ulleres han tardat molt en democratitzar-se i encara hi ha molts països on poca gent pot permetre's pornar-ne. Només cal mirar aquest vídeo per veure com no eren gaire comuns entre la gent més humil:
http://altresbarcelones.blogspot.com/2009/07/altres-barcelonetes.html
I pel que fa la guerra, ja et pots imaginar... Per cert, enllaçant temes, Zamenhof, el creador de l'esperanto era oculista!
Toño: Saluton ankaux al vi Toño!. Mi neniam faris komentojn sed mi ofte vizitis vian blogon! Gxi estas bonega!
Marta: M'ha agradat molt això de Sr. R. de Luna, calle Planeta esquina Plaza del Sol. Per cert, saps si l'associació del teu pare es deia "paco kaj amo"?
Dani, ets un crak! Si, es deia així.
Jo també havia après una mica aquesta llengua, i ara encara puc entendre alguna cosa quan la llegeixo. De joveneta vaig assistir fins i tot a la inauguració del carrer Dr. Zamenhof a Sabadell amb un grup d'esperantistes.
Marta: No em diguis! Quan va ser això?
Em sembla que a Barcelona també tenim un carrer Zamenhof al Poblenou...
Uf! no ho recordo ara. Com que tinc encara per revisar papers del meu pare i fotos, si trobo alguna informació ja t'ho diré.
Publica un comentari a l'entrada