Avui a COM Ràdio he explicat en directe la història de la bomba que hi ha enclastada a la façana de la casa que fa cantonada entre el Carrer Gran de Sant Andreu i Sòcrates de la Vila de Sant Andreu. Per qui no l'hagi sentit aqui us el deixo:
Era l’any 1843, Barcelona i altres viles del pla bullien en la revolta de la Jamància. Demanaven representació al govern central de les Juntes Provincials amb les quals s’havia fet caure de la Regència a Espartero i s’oposaven a les mesures centralitzadores del nou govern al que consideraven traïdor. Un dels personatges que més decepció havia provocat era el progressista Joan Prim, antigament molt popular a Barcelona, que un cop instal•lat al govern, va abandonar aquells qui l’havien recolzat.Sant Andreu, era aleshores un poble més integrat a l’àrea del Vallès que no pas a Barcelona, de la qual estava separada per 6 quilòmetres de distància.
El dia 22 de setembre, les campanes ressonaren fent toc a sometent per tal de cridar als revolucionaris andreuencs a la defensa de la vila.
L’Aleshores brigadier Joan Prim es va parapetar amb les seves tropes en el sector que anava de Cal Borni (Actual escola Turó Blau) fins a la Riera d’Horta (actual Carrer Borriana).
Prim era conscient del perill que corria davant els revoltats andreuencs. Si aconseguia sufocar la revolta, li donarien la faixa de General ascendint-lo, però hi havia possibilitats d’acabar mort en un taüt. Va ser aleshores quan va néixer l’expesió de jugar-s’ho tot a “caixa o faixa”.
Es va iniciar un bombardeig sistemàtic de la vila a base d’artilleria i nombroses cases de l’antic carrer de Casesnoves (Ara Gran de Sant Andreu) es van veure afectades.
Ca N’Aresté, un edifici situat a la cantonada amb l’aleshores Carrer Sant Jaume (Ara Sòcrates), va patir un esboranc però va aconseguir restar en peu. Un dels projectis que hi van anar a parar no va arribar a esclatar. Això solia passar sovint, i el propietari la amagar com a testimoni,
Finalment, Prim, va aconseguir sufocar la revolta i va endur-se la faixa de General a més d’alguns títols nobiliaris, prosseguint així amb la seva extaordinaria carrera militar i política.
Ja a principis del segle XX, al 1909, quan l’edifici es va restaurar, l’aleshores propietari va voler que la bomba estigués fos visible fins els nostres dies enclastada a la façana per a que les noves generacions poguessin recordar el passat de la Vila.
10 comentaris:
Fantàstica història que desconeixia. Realment en Prim per a Barcelona és com un segon Espartero passant-la a foc.
Els èxits posteriors en la Guerra d'Àfrica amb els voluntaris catalans devien fer oblidar episodis dramàtics en que els catalans van ser víctimes d'ell.
Realment en Prim era un trepes!
Caldria posar una placa explicativa d'aquest record de Prim...
xiribir, xiribit..... ai ai ai xiribit. no ho havia sentit mai.
En prim és d'aquells personatges clarobscurs que mai saps per on tiren, potser no tan exagerat com en Lerroux però deixa'l sol...
La lletra sencera del Xirivit és aquesta:
Ay, ay, ay, chirivit!
madurs a la paella!
Ay, ay. ay, chirivit!
en Prim serà fregit!
Cristina, Prim, Narváez
y tots los moderats,
dintre de la paella
purgaràn ses pecats.
Ay, ay, ay, chirivit...
Mori l'aristocracia
prou mal nos ha fet ja,
lo poble vol ser amo,
¡viva Déu que ho serà!
Ay, ay, ay, chirivit...
Ja que exposem les vides
per tenir llibertat,
los nostres vots que valguin
per fer los diputats.
Ay, ay, ay, chirivit...
May més vulguen los pobres
pagar contribucions.
que´ls rics les paguin totes
amb sos robats milions.
Ay, ay, ay, chirivit...
Tampoc volem que hi hagi
centenars d'empleats:
Molt temps per mantenir-los
hem anat despullats.
Ay,ay, ay,chirivit...
Es la salut del poble
nostra suprema lley;
aquella que la quebranti
li llevarém la pell.
Ay,ay,ay, chirivit...
Molta sanch ha de córrer
dels pillos moderats;
també la dels trapelles
que'ls vulguin imitar.
Ay, ay, ay, chirivit...
Amanim les paelles
que promte han de servir
y amarrem forses murris
dels que s'han de fregir
Ay, ay, ay, chirivit,
madurs a la paella;
ay, ay, ay, chirivit,
n Prim serà fregit!
No em digueu que no és boníssima. Un dels símbols dels jamancis era una paella de fireta que duien penjada a les robes.
Se sap que l'himne i la lletra són d'Abdó Terrades. Tot i que la lletra ens ha arribat, la partitura no sé on es pot trobar. Algú ho sap? Es podria recuperar...
Crec que Jamància ve del caló jalar, oi? Per això la representació de la paella. Per4 cert, estàs segur que això de "caixa o faixa" ve d'aquest fet en concret? Podria ser...
Sí, bé del caló Jamar o Jalar, que vol dir menjar. Diuen que potser això també vindria a que s'acusava a la gent de la Milícia Nacional d'allistar-se per tal de poder menjar.
Respecte això de caixa o faixa, com en totes les dites populars segur que hi ha diferents versions. Jo al principi em pensava que el significat era que o et quedes la caixa dels diners o t'has d'estrènyer la faixa...
Molt bona aquesta Dani, ens clarifica molts dubtes.
Hi ha gent que es pensava que la bomba era de la Guerra del 36-39.
Bona feina.
Com ja ens tens acostumats una història interessant!!!
El pròxim dia que passi per aquesta cantonada no oblidaré donar un cop d’ull.
Bé, encara que fa temps que et segueixo,és el primer cop que publico un comentari. Molt interessant tot i, pràcticament sempre, sense res que em faci rabiar, que ja és molt avui dia.
Sobre l'apunt, ecara que normalment no baixo tant al carrer Sòcrates, el proper cop li faré una ullada.
Dani no vull ser censor ni res per l'estil, però t'has deixat una M a "Mebre de: Barcelonasfera"
Per cert, els amics de Google han adaptat el Google view també a Manresa, ara estic inserint mapes a tots els posts!
Salut i feina!
Benvingut Jordi!
Per cert, a l'altre Jordi, ara ho canvio, no m'hi havia fixat!.
Publica un comentari a l'entrada