Els barcelonins, de la mateixa manera que molts habitants d’altres ciutats, tenen alguns gentilicis despectius l’origen dels quals es perd en la memòria col•lectiva.Una d’aquestes denominacions encara arrelada especialment a les comarques gironines és la d’anomenar a la ciutat Can Fanga, i als seus habitants, gent de Can Fanga o fins i tot canfangueros.
Tractant-se d’un tema de cultura popular hi ha, com sempre, diferents teories sobre l’origen d’aquest sobrenom. La més fonamentada però, sembla lligada directament amb l’època de construcció de l’Eixample barceloní, ja que a finals del segle XIX i principis del XX bona part del Pla de Barcelona es veié afectat per aquestes obres.
La majoria dels solars, doncs, eren buits o en procés de construcció, i pel que fa als carrers, hem de tenir en compte que abans de finalitzar el procés d’instal•lació de llambordes, la sorra i el sauló eren l’única pavimentació prèvia. El Pla de Barcelona havia estat fins aleshores creuat per rieres que baixaven de Collserola, i ara, aquestes, per poc que plogués, reconquerien l’espai entre els carrers.
Tot plegat feia que aquests dies, el més comú fos enfangar-se fins ben amunt, i que la gent que venia de fora, sovint s’emportés aquesta imatge de la ciutat.
El més curiós de tot, és que a l’actual barri de l’Eixample encara queden testimonis materials que ens poden parlar d’aquells temps: es diuen llevafangs i els pocs que queden no són ara més que un element per al record. Tenen forma d’ “H” o de “D” invertida i servien per netejar les soles de les sabates abans d’entrar a casa. Alguns fins i tot es troben acompanyats d’una petita barana metàl•lica per mantenir l’equilibri mentre s’aixeca el peu.
11 comentaris:
mai vist el llevafang! genial Dani, però podries concretar on els podem trobar? (o no seria del tot lícit?)
Home i tant, digues a on en podem trobar algun!!!!
Aleshores podem dir que enguany fa un segle i mig que en Cerdà va començar a posar les bases per a què els gironins ens anomenéssin així... :p
Com a barceloní jo m'autoanomeno "xava", amics de Lleida diuen que xerro amb la a massa oberta; i això que la meva família va venir de la terra ferma. :(
El que no sabia era això dels levafangs... ara caldrà recórrer la trama Cerdà per trobar-ne cap. :0
Merci Dani!
jajaja, molt bona met.
Com a barcelonina, nascuda a Lleida i afincada a l'Empordà fa temps que vaig entendre els problemes de la interculturalitat: segons on diguis que vens de Barcelona comencen a sortir crucifijos, ristras de ajo, agua bendita...
com no hi ha d'haver problemes amb la gent que ve de més lluny?
Ha, ha... fantàstic. A l'eixample n'hi ha molts sobretot en les finques més velles. Si hi posem el fang i els excrements dels cavalls que hi havia al carrer eren peces de gran utilitat!
Val a dir que els barcelonins ens mereixem tots els adjectius per haver anat de sobrats amb els "de comarques"!
Un bon apunt, Dani.
Desconeixia d'on venia aquest sobrenom tan popular que també utilitzem els osonencs.
Salut
Bloggers com esteu?
Us vinc a presentar un blog cultural anomenat “L'imperdible de ℓ'Àηimα” un blog on podreu trobar informació sobre concerts, cinema, arts escèniques, llibres, multimèdia, fotografia, revistes, il·lustació, espais artístics, actualitat, moda, història, televisió, viatges... tot allò que ens arribi a l'ànima. L'objectiu fonamental del blog és donar a conèixer la cultura i el patrimoni català i internacional però amb punt de mira amb el que es fa a Catalunya en totes les disciplines artístiques.
Així doncs, us recomano visitar www.imperdibleanima.blogspot.com per estar informat en tot moment de la informació i actualitat cultural de Catalunya. Per cert, m'he interessat molt pel teu blog, i serà recomanat des de "L'imperdible".
Moltes gràcies i bona hora.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
A Londres (al menys en la zona d'aprop de Earl's Court) hi han casetes molt bofones que en tenen de llevafang! gairebé tot en forma d'H, en alguns casos recent pintants de negre o gris.
Jejeje, molt bo Dani! Jo sempre havia pensat (tal i com em va explicar el meu barber de Vilafranca) que als de Barcelona els deien de Cal Fanga, perquè quan venien al Penedès (o altres comarques on hi predomina el camp) no els agradava embrutar-se de fang!
Tot i que em crec més la teva opció.
Apa, continua amb el projecte que és boníssim!
I tant que us ho puc dir on és. Si mireu al mapa enllaçat a la barra lateral dreta podreu veure el lloc exacte. Aquest en concret és del Carrer Casp nº32, però a causa de trobar-se dins un portal amb porta de fusta no es pot veure a no ser que t'obri algun veí.
L'altre dia però, vaig veure llevafangs a la masia del Centre Cívic Can Deu a Les Corts.
Segur que n'hi ha molts més, perquè jo recordo haver-ne vist de petit però ara no recordo on.
Si algú en sap més, que els digui!!!
Un article molt interessant. Tot i ser de Barcelona, no coneixia d'on provenia aquest sobrenom! Això de xava, sí, és per l'accent que alguns tenen i un parlar amb força castellanades.
Publica un comentari a l'entrada