Avui us parlaré d’un cas que ve a ser l’antítesi del d’en Miquel Pedrola. No és ni més ni menys que una pintada ja borrosa dedicada al fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, que es troba a la part dreta de la façana de la Catedral de Barcelona. (Podeu fer clic sobre la imatge per veure-la amb més resolució)
Aquestes lletres les he descobert gràcies a un comentari perdut de la Maria a l'entrada sobre els Víctors Universitaris temps després que jo l’hagués publicat.
En aquest, em comentava que encara es podien llegir unes lletres a la part dreta de la façana de la catedral, prou esborrades però que es podien veure sobretot des del primer pis de la Casa de l’Ardiaca, dedicades a aquest personatge i em preguntava si sabia per quin motiu eren allà.
Doncs bé, després de guanyar la guerra civil, els falangistes es van dedicar a fer multitud de monuments i pintades en honor al que ells denominaven els “caídos por Dios y por España”. En alguns pobles, de fet bastants, encara se’n poden veure.
En el cas de les pintades el costum solia ser posar els noms dels soldats del bàndol feixista del poble caiguts en combat o afusellats sobre la paret de l’església, sota el lema “caidos por Dios y por España” encapçalats sempre per José Antonio Primo de Rivera, conegut amb el sobrenom de “el ausente”, després d’haver mort en plena guerra. Finalment la tirallonga de noms acabava amb un enèrgic “Presentes!”.
Aquest és doncs l’origen també d’aquestes lletres, que en aquest cas no crec que anessin acompanyades amb tota una llista de morts franquistes, tot i que no ho puc confirmar del cert.
De moment, la gent amb la que he parlat sobre el tema i que van viure durant el franquisme a Barcelona, diuen que no els sona haver vist aquestes lletres pintades de vermell viu en aquella paret.
Jo suposo que segurament van ser esborrades pel propi franquisme després de la Segona Guerra Mundial, quan Franco va començar a eliminar la simbologia més netament feixista per tal d’acostar-se a les democràcies occidentals, les noves aliades de conveniència en un context bipolar de guerra freda contra el comunisme.
Tot i això, si algú recorda haver vist aquesta pintada en el seu màxim esplendor i me’n pot donar més dades, ho agrairia.
Moltes Gràcies Maria!
Aquestes lletres les he descobert gràcies a un comentari perdut de la Maria a l'entrada sobre els Víctors Universitaris temps després que jo l’hagués publicat.
En aquest, em comentava que encara es podien llegir unes lletres a la part dreta de la façana de la catedral, prou esborrades però que es podien veure sobretot des del primer pis de la Casa de l’Ardiaca, dedicades a aquest personatge i em preguntava si sabia per quin motiu eren allà.
Doncs bé, després de guanyar la guerra civil, els falangistes es van dedicar a fer multitud de monuments i pintades en honor al que ells denominaven els “caídos por Dios y por España”. En alguns pobles, de fet bastants, encara se’n poden veure.
En el cas de les pintades el costum solia ser posar els noms dels soldats del bàndol feixista del poble caiguts en combat o afusellats sobre la paret de l’església, sota el lema “caidos por Dios y por España” encapçalats sempre per José Antonio Primo de Rivera, conegut amb el sobrenom de “el ausente”, després d’haver mort en plena guerra. Finalment la tirallonga de noms acabava amb un enèrgic “Presentes!”.
Aquest és doncs l’origen també d’aquestes lletres, que en aquest cas no crec que anessin acompanyades amb tota una llista de morts franquistes, tot i que no ho puc confirmar del cert.
De moment, la gent amb la que he parlat sobre el tema i que van viure durant el franquisme a Barcelona, diuen que no els sona haver vist aquestes lletres pintades de vermell viu en aquella paret.
Jo suposo que segurament van ser esborrades pel propi franquisme després de la Segona Guerra Mundial, quan Franco va començar a eliminar la simbologia més netament feixista per tal d’acostar-se a les democràcies occidentals, les noves aliades de conveniència en un context bipolar de guerra freda contra el comunisme.
Tot i això, si algú recorda haver vist aquesta pintada en el seu màxim esplendor i me’n pot donar més dades, ho agrairia.
Moltes Gràcies Maria!
14 comentaris:
Un cop d'ull a l'hemeroteca de La Vanguardia Española i... bingo!
http://hemeroteca.lavanguardia.es/edition.html?edition=Ed. General&bd=21&bm=11&by=1939&ed=21&em=11&ey=1939
Gràcies per l'explicació.
Molts cop m'he preguntat què hi feia la pintada aquesta fent el "primo" a la façana "amagada" de la Catedral.
Podrien haver aprofitat la neteja de la façana neoclàssica per estendre les bastides fins a la Santa Llúcia per netejar de debò tota la façana de les cagades dels coloms, de les gavines i de la història!
Moltes gràcies a tu.
A principis del 70 el rètol "caidos por Dios y por España" era prou visible. Les autoritats franquistes no el varen treure mai, però tampoc les varen restaurar mai. Si s'agafa els llibres d'història es podrà comprovar que la majoria dels que gestionaven el franquisme a Catalunya era gent que procedien de la Lliga o del carlisme i per tant varen ser franquistes més per interessos que per devoció.
Per a completar el post anterior, on dius; "De moment, la gent amb la que he parlat sobre el tema i que van viure durant el franquisme a Barcelona, diuen que no els sona haver vist aquestes lletres pintades de vermell viu en aquella paret", m'ha deixat clar el que fa temps va escriure en un llibre un antic director de La Vanguardia en les primeries de la "actual democràcia", (la memòria és un gran cementiri). Per cert si voleu saber més sobre els gestors del franquisme a Catalunya, el llibre Els catalans de Franco d'Ignasi Riera es una gran lectura per a fer el possible que la memòria i la història no acabi en un cementiri.
A la Seu de Palma encara s'hi veu la mateixa pintada. I es llegeix perfectament.
Anava afer el mateix comentari que la Wendi. A palma encara es veuen prou bé i a Ciutadella encara es poden intuir més fàciment que a Barcelona tot i que també s'han anat desdibuixant amb el temps.
Una rectificación:
Jose Antonio no es una victima del alcazar de Toledo, sino que fue fusilado en la carcel de alicante, donde estaba prisionero después de capturarlo por posesión ilicita de armas
Quan vagi a Ca l'Ardiaca m'hi fixaré!
Una pregunta...Aquestes lletres estaven pintades o bé eren lletres retallades "clavades" a la paret? Jo ho recordo de color daurat.
Les lletres eren pintades en color vermell no pas clavades.
Al voltant dels anys setanta, membres del "círculo José Antonio"
el van restaurar amb lletras de fusta.
Jo recordo que eren unes lletres daurades enganxades a sobre de la pedra.A finals dels 70 o principis dels 80 van desaparèixer amb la sorpresa que a sota estaven pintades les que és veuen ara.
Jo he vist aquestes paraules en vermell ben viu a una catedral de GRANADA y a una de VIGO. per si t´interessa
Publica un comentari a l'entrada