Era l’estiu de 1717 al barri de la Ribera de Barcelona. Els veïns encara tractaven de recuperar-se de la terrible guerra i destrucció que havien patit durant la ja perduda Guerra de Successió de 1714.
Sota un rígid control militar que arribava fins el punt de prohibir a tots els catalans tenir més d’un ganivet de cuina que hauria de ser lligat a la taula amb una cadena amb amenaça de pena de mort si s’incomplia, la gent del barri intentava tornar a la normalitat.
La repressió era dura, tan dura com ho fou la resistència d’aquell veïnat contra les ara noves autoritats tan sols tres anys abans, fins al punt de despertar-los la por.
L’enginyer militar borbònic Pròsper de Verboom, va arribar a escriure en acabar la guerra:
Fou així com, aquell estiu de 1717 es va decretar finalment l’ordre d’aixecament de la Ciutadella, que havia de situar-se on ara hi ha precisament el Parc de la Ciutadella i que no tenia tant l’objectiu de fortificar Barcelona contra l’enemic exterior si no dominar la seva població d’una manera brutal.
Per dur a terme aquest nou projecte, no hi van haver contemplacions. Per raons de seguretat, es feia imprescindible no només enderrocar un gran nombre de cases si no també anar més enllà, i es va calcular fer una gran esplanada que, calculant a la distància a la que podia arribar un fusell de l’època, no permetés als possibles assetjants al nou recinte militar tenir cobertura per parapetar-se a les cases.
El projecte que Verboom havia dibuixat en un mapa el 1715 era descomunal, i més encara tenint en compte que aquesta era aleshores l’àrea més poblada de la ciutat.
Els Barcelonins creien que l’amenaça no es compliria, era impossible que amb una economia de postguerra el nou govern pogués assumir una empresa tan costosa.
Tan era així que molts dels veïns afectats pel pla s’esforçaven en reconstruir els desperfectes que l’artilleria borbònica havia causat a les seves llars.
El que no sabien és que la solució financera vindria de la ma d’un “donatiu” al qual tots els catalans estarien obligats i part de la força de treball vindria de l’obligació també forçosa dels propis veïns d’enderrocar les seves llars i fornir en part amb les seves pedres la nova fortalesa.
La demolició de la Ribera i la construcció de la Ciutadella doncs, van començar a avançar ràpidament.
Les restes més ben conservades de l’antic barri de la Ribera, es troben actualment sota l’estructura del Mercat del Born, però només cal fer un cop d’ull a googlemaps per captar encara el canvi en la morfologia dels carrers de la zona enderrocada.
Però per als més detallistes hi ha una curiosa casa Al passeig del Born nº16, un edifici datat dels segles XVI-XVII que sembla ben bé amb les finestres escapçades per la meitat. Bé podria ser que l’altra meitat de l’edifici es veiés afectat pels enderrocs del projecte Verboom, ja que coincideix perfectament amb el límit de la destrucció (que podeu veure al mapa del web).
Per tal de mostrar-vos aquest procés amb més claredat us deixo amb un recull d’imatges del documental “El Born. un vincle amb el passat”, del qual ja n’hem vist altres escenes anteriorment.
Per cert, questa anècdota és una de les que he preparat per una nova ruta (amb efectes sonors inclosos i tot) que m’han encarregat ara que s’acosta l’11 de setembre.
Sota un rígid control militar que arribava fins el punt de prohibir a tots els catalans tenir més d’un ganivet de cuina que hauria de ser lligat a la taula amb una cadena amb amenaça de pena de mort si s’incomplia, la gent del barri intentava tornar a la normalitat.
La repressió era dura, tan dura com ho fou la resistència d’aquell veïnat contra les ara noves autoritats tan sols tres anys abans, fins al punt de despertar-los la por.
L’enginyer militar borbònic Pròsper de Verboom, va arribar a escriure en acabar la guerra:
“por lo experimentado de sus continuas sublevaciones, se ha de considerar que no puede haber en ellos [els barcelonins], á menos que S.M. mantenga siempre en Barcelona un cuerpo considerable de tropas, ó que se lebante una Ciudadela para ponerlas un freno capaz de conenerlos en todos los tiempos en la debida obediencia”
Fou així com, aquell estiu de 1717 es va decretar finalment l’ordre d’aixecament de la Ciutadella, que havia de situar-se on ara hi ha precisament el Parc de la Ciutadella i que no tenia tant l’objectiu de fortificar Barcelona contra l’enemic exterior si no dominar la seva població d’una manera brutal.Per dur a terme aquest nou projecte, no hi van haver contemplacions. Per raons de seguretat, es feia imprescindible no només enderrocar un gran nombre de cases si no també anar més enllà, i es va calcular fer una gran esplanada que, calculant a la distància a la que podia arribar un fusell de l’època, no permetés als possibles assetjants al nou recinte militar tenir cobertura per parapetar-se a les cases.
El projecte que Verboom havia dibuixat en un mapa el 1715 era descomunal, i més encara tenint en compte que aquesta era aleshores l’àrea més poblada de la ciutat.
Els Barcelonins creien que l’amenaça no es compliria, era impossible que amb una economia de postguerra el nou govern pogués assumir una empresa tan costosa.
Tan era així que molts dels veïns afectats pel pla s’esforçaven en reconstruir els desperfectes que l’artilleria borbònica havia causat a les seves llars.
El que no sabien és que la solució financera vindria de la ma d’un “donatiu” al qual tots els catalans estarien obligats i part de la força de treball vindria de l’obligació també forçosa dels propis veïns d’enderrocar les seves llars i fornir en part amb les seves pedres la nova fortalesa.La demolició de la Ribera i la construcció de la Ciutadella doncs, van començar a avançar ràpidament.
Les restes més ben conservades de l’antic barri de la Ribera, es troben actualment sota l’estructura del Mercat del Born, però només cal fer un cop d’ull a googlemaps per captar encara el canvi en la morfologia dels carrers de la zona enderrocada.
Però per als més detallistes hi ha una curiosa casa Al passeig del Born nº16, un edifici datat dels segles XVI-XVII que sembla ben bé amb les finestres escapçades per la meitat. Bé podria ser que l’altra meitat de l’edifici es veiés afectat pels enderrocs del projecte Verboom, ja que coincideix perfectament amb el límit de la destrucció (que podeu veure al mapa del web).
Per tal de mostrar-vos aquest procés amb més claredat us deixo amb un recull d’imatges del documental “El Born. un vincle amb el passat”, del qual ja n’hem vist altres escenes anteriorment.
Per cert, questa anècdota és una de les que he preparat per una nova ruta (amb efectes sonors inclosos i tot) que m’han encarregat ara que s’acosta l’11 de setembre.
13 comentaris:
David,
Fantàstic apunt i fantàstica notícia la teva ruta!
Moltes gràcies com sempre Galderich!
Per cert: no ets la primera persona que em diu David! :)
Si et fixes en el post anterior hi ha un moment que em citen com a Dani Cabero! El meu nom és free style!
De la mateixa manera que la construcció de la fortalesa va significar la desaparició del barri de la Ribera, també va significar l'aixecament del barri de la Barceloneta. El seu traçat tant rectilini va ser obra d'enginyers militars (suposo que, a més de per motius sanitaris, per facilitar el moviment de les tropes). Recordo haver llegit que la idea de les autoritats era que els riberencs es reallotgessin en la zona del Paral·lel. No obstant, em sembla que tindria molt més sentit que ocupessin la zona de la Barceloneta, tractant-se d'un barri mariner (de fet, em sembla que molts habitants expropiats de la Ribera van preferir marxar a viure a diferents localitats del Maresme).
Ha, ha... Dani, perdona! És curiós, dec tenir una dislèxia nominativa perquè acostumo a canviar el nom de les persones. Tenia una jefa que es deia Núria i vaig estar molts messos dient-li Pilar. Ella em responia amb tota tranquil·litat fins que un company va al·lucinar de com la deia i em va rectificar!
De fet, Daniel, el tema barceloneta el treuré en un altre post.
Es veu, segons Santiago Albertí, que en un principi els habitants de la ribera van malviure en barraques i que quan es van construïr les primeres cases, (Per cert, la que va ser la primera va ser tirada fa res en una de les actuals reformes) s'havia de demostrat no haver format part dels defensors de la ciutat durant la guerra de 1714, cosa difícil tenint en compte que aquesta era la zona més afectada de la ciutat i el principal nucli dels conflictes. Més tard van haver d'alleugir les condicions, perquè si no ningú s'arriscava a anar a la policia i que alhora de fer el certificat sortís a la llum el seu paper durant la guerra.
La llàstima de la Guerra de Successió a Barcelona és que sovint només es parla dels "pobres consellers" i els grans herois i s'oblida a tota aquesta gent anònima...
Hola Dani, m'ha semblat genial, m'apunto l'adreça x anar a visitar la casa. Amb el tema dels llibres ara me enganxat a un L'espledor de la bcn burgesa, i es una passada us ho recomano, en posaré en contacte amb tu, crec q a la 1ra foto, sut el pati d'un palau del crer. Moncada i hi ha una cosa marcada a la pared q no se q és.
Daniel, una de les principals raons per la morfologia del barri de la Barceloneta fou crear carrers que poguessin ser vigilats des de la Ciutadella o el seu entorn. És a dir, al fer el traçat amb blocs de cases en la direcció de les visuals des de la Ciutadella, tot l'espai públic era fàcilment controlat, amb l'excepció de les franges d'uns pocs metres dels carrers transversals. El projecte fou un embrió de la videovigilància d'avui en dia.
Neus Ràfols, Comunicació : Molt interressants tants el post entorn la Ribera com els comentaris posteriors. També l'anàlisi dels moviments dels expulsats per les intervencions urbanístiques o expulsions, per a dir-ho sense eufemismes. Per exemple, avui ha sortit la notícia d'on anriran a parar els veïns afectats de les cases del Bon Pastor, un altre rastre de les històries de les Barcelones.
Gran post!
I on aniran els dels 300 habitatges dels Tres Turons, al costat dels antiaeris?
Com estan ara les cases? A més, tampoc et dic que fos el primer cop que aquestes cases fossin atacades per invasors. Qui no recorda els setges del 1691-97 pels francesos, en què aquesta part, igual com tota la ciutat quedaria assetjada i això crearia que la gent tingués més por a possibles atacs.
I ja se sap pocs anys després amb ewl de 1714, i el què tu expliques que la repressió també consistiria en inhabilitar-los d'armes, lligant ganivets de cuina per no atacar.... xD
És difícil d'imaginar què pot representar per una ciutat l'amputació d'un 17% de la seva superfície...
Ara que parles d'"efectes sonors", el que s'hauria de fer un dia és organitzar una ruta amb efectes musicals, que a Barcelona tenim un patrimoni musical monumental, en un 98% completament desconegut. Dels segles XVII i XVIII a Barcelona hi ha milers de partitures i no més de 5 discs gravats... Ens enduríem sorpreses.
S'ha de fer alguna cosa per entusiasmar tant els que paguen com els músics.
La concha que lo reparió no hay quien entienda este idiomi primitivi de los catalinis!!
Publica un comentari a l'entrada