La història d’avui, encara que sembli mentida, és un cas real.
Fa uns dies un misteriós home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Automàticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre se’m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i ràpidament vaig entendre que es tractava del famós Paco López Tey, un home popular fins el punt de tenir un capgrós dedicat, que porta més de 40 anys dedicant-se a recopilar fotografies sobre el passat del barri.
Els veïns ja me n’havien parlat algun cop. El volum de documentació gràfica era tan gran que va poder arribar a crear l’Arxiu Popular de la Barceloneta.
El Centre Cívic va cedir-li un espai, però l’arxiu va haver de tancar per manca de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l’Ajuntament i els documentalistes oficials es posaran mans a l’obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet més que aprofundir la meva estima pel barri d’en Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la gent, no paro de preguntar-me quantes persones anònimes han anat caient al pou de l’oblit, i me n’adono de com n’és d’important recordar-los a tots i cadascun d’ells.
Davant d’això, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la memòria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d’algunes de les fotografies d’aquest arxiu. Així podreu captar el regust de les “altres Barcelonetes... Barcelonetes d’altres temps...”
Gràcies Paco...
Fa uns dies un misteriós home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Automàticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre se’m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i ràpidament vaig entendre que es tractava del famós Paco López Tey, un home popular fins el punt de tenir un capgrós dedicat, que porta més de 40 anys dedicant-se a recopilar fotografies sobre el passat del barri.
Els veïns ja me n’havien parlat algun cop. El volum de documentació gràfica era tan gran que va poder arribar a crear l’Arxiu Popular de la Barceloneta.
El Centre Cívic va cedir-li un espai, però l’arxiu va haver de tancar per manca de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l’Ajuntament i els documentalistes oficials es posaran mans a l’obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet més que aprofundir la meva estima pel barri d’en Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la gent, no paro de preguntar-me quantes persones anònimes han anat caient al pou de l’oblit, i me n’adono de com n’és d’important recordar-los a tots i cadascun d’ells.
Davant d’això, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la memòria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d’algunes de les fotografies d’aquest arxiu. Així podreu captar el regust de les “altres Barcelonetes... Barcelonetes d’altres temps...”
Gràcies Paco...
16 comentaris:
Preciós. Sembla mentida que aquesta Barceloneta, aquesta Barcelona, quedi tan a prop en el temps i tan lluny en la memòria. Moltes felicitats per el treball del vídeo (se'n podria muntar una exposició amb tot el material que hi deu haver).
Meravellós, no entenc això de l'Arxiu, que no hagi pogut ser per manca de recursos, ni que sigui amb donacions voluntàries s'hauria de tirar endavant.
Un video preciós... M'he quedat una bona estona gaudint-lo. Gràcies.
Fantàstic vídeo! I pensar que aquestes imatges no tenen ni cent anys i "tant moderns que som"!
Molt bé Dani!
Jejejejeje, te m'has avançat.
Jo estic preparant un video de Sants
A mesura que passa el temps els nostres blocs tenen més seguidors, ara comencen a donar els fruits, i els lectors ens comencen a oferir material que ens ajuda a seguir postejant.
Excel·lent vídeo Dani!
Dani, una molt bona feina. Jo podria fer-ne un de Gràcia. Tinc molt material del meu pare. Potser ho faré algún dia.
Moltes gràcies a tots!
Per cert Marta, pel que fa Gràcia si que caldira un "altres gràcies" i si tens documentació, ets la candidata ideal!
A tall de reflexió: He passat el cap de setmana a Girona i realment, si que caldria un "Altres Girones". Tot el nucli antic transpira història!
Hola,
quan el paco em va vendre el CD, vaig pujar totes les fotos a
http://picasaweb.google.es/bcntafotomaton
ara hi ha un projecte per tenir l'arxiu al barri ben cuidat, però no se està comptant amb el paco :(, cosa que és injusta, ja que ell s'ha passat una gran part de sa vida recopilant'ho
Moltes gràcies Pescaito!
La veritat és que em sembla molt malament que no comptin amb ell...
Ja el veia jo una mica rebotat...
Soy Mª del Pino de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta y de la Asociación Cultural La Fraternitat de barrio.Hago una llamada desde la Barceloneta porque aún la pintada de Miquel Pedrola que Dani identificó, está al descubierto desde hace dos meses esperando que el ayuntamiento tome medidas restaurándola y poniéndole una placa. Pintada que de forma casi milagrosa se ha conservado durante tanto tiempo y que quizás ahora se pierda por una negligencia y por el poco interés que «Paisaje urbano» está demostrando por su conservación.Creo que es necesario volver a montar una campaña de denuncia, porque por lo visto, este es el único medio para concienciar al ayuntamiento o al departamento que corresponda de la importancia de su conservación.La casa donde está la pintada la estaban rehabilitando y las obras ya están acabadas hace casi un mes y nadie ha aparecido para preocuparse de Miguel Pedrola.Quizás así llamemos la atención del ayuntamiento que en lo que sí está preocupado es en hacer de esta ciudad un parque temático para los turistas sin preocuparse de nuestra historia y de recordar a aquellas personas que en su momento murieron por la libertad.
MARUXELA HA DIT:
El Ayuntamiento en cuestión de soltar la "pasta" ,son duros Se hacen los suecos y pasan de todo; sin embargo si tuvieran que recoger €uros,otro gallo cantaría.Le importa 3/4de pimientos la pintada de Miguel Pedrola
M'ha agradat molt veure aquestes fotos antigues de la Barceloneta, perquè és el barri on vaig néixer. I la foto que m'identifica a Blogger --una nena damunt d'una barca, amb el fons de la torre de Sant Sebastià-- me la va fer el meu pare cap a finals dels anys quaranta. (Jo també sóc antiga, si bé no tant com la majoria de les fotos que has mostrat.)
Hola a tots!
És el primer cop que escric aquí, però no em puc estar després d'haver vist el vídeo, és genial!
Sóc conscient que el meu comentari arriba tard(ha passat un any i mig del vostres), però m'agradaria dir que hi ha un llibre on surten moltes d'aquestes imatges. "La Barcelona desapareguda" (2005) de Josep Mª i Guillem Huertas, d'Angle editorial.
En aquest llibre hi ha una fotografia que m'encanta i no l'he vist al vídeo, és la d'una senyora que venia crancs a la platja. Els venia lligats a uns pals per a que els nens hi pugéssin jugar.
Dani, felicitats pel bloc, estic aprenent moltes coses i desitjant aprendre'n més. No sé si t'enrecordes però vàrem coincidir en un "viatge a la lluna" el passat més de juny a Canyamars, encara recordo el teu "dins la fosca tot d'una..." en francès ;)
Una abraçada!!
Sabeu?, seria tan bonic, seria tan preciós que es fes un film de ficció, una pel·lícula històrica sobre els barris de Barcelona on sortissin de debó i amb sensibilitat, intel·ligència i una torrentera d'imaginació els rostres, els vestits, fins i tot tot fes pensar en els olors i sabors, els usos i costums, els gestos de la gent talment com surten a aquestes imatges i a moltes altres de fotografies dels nostres arxius fotogràfics locals...Una llàstima que a Catalunya no hi hagi cap interés per aquestes coses petites de la gent del poble, de la gent humil i senzilla, de la gent del carrer -en això som tan estranys com a país-i sobretot de la història : a Catalunya quan es parla d'història només hi ha política d'alts vols, de gabinet, manipulació i instrumentalització política per aconseguir coses, mai el poble!, mai a la vida, mai, ni en cinema, ni en literatura, ni en recerca històrica, una veritable llàstima, una cosa que em causa i ens causa a molts força dolor i ràbia per que no ens escolten i ni ens miren, menyspreu i incomprensió pels de dalt, un desastre que quant més temps pasi més difícil serà d'arreglar. Jordi Roure.
Dani: m'agrada molt passar pel teu blog de tant en tant, felicitats amb molt de retard pel vídeo i sobretot per la referència al sr. López Tey, una d'aquestes "formiguetes de la història menuda" que guarden la nostra memòria col·lectiva.
En un altre comentari feies referència a Girona. No en sóc filla però hi he passat molts anys fins que he vingut a Barcelona. T'envio l'enllaç d'una web molt interessant sobre Girona, la seva història i els seus racons, no tinc res a veure amb els autors però crec que té material gràfic molt, molt interessant, i és molt completa:
http://www.pedresdegirona.com/
Salut i bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada