Aquest cap de setmana molts de vosaltres haureu pogut gaudir d’un curiós espectacle típicament barceloní.
Com sempre en dates de Corpus, ous buits ballen moguts pel raig d’aigua d’algunes de les fonts més emblemàtiques de la ciutat.
Molts de vosaltres us n’estareu preguntant l’origen oi?
Doncs bé, com diu Lluís Almerich a “Tradicions, festes i costums populars de Barcelona”, aquest costum no té cap caràcter simbòlic religiós, si no que fou una descoberta tècnica d’algun barceloní de finals del segle XVIII o principis del XIX que el popularitzà.
Aquest joc prengué com a tradició instal•lar-se per l’octava de Corpus a l’Hospital de la Santa Creu, on els orfes de la “Casa d’Infants Òrfens” hi assistien emocionats en processió.
Avui dia és un dels espectacles populars barcelonins més curiosos de contemplar pels més petits (i pels més grans).
Dels molts emplaçaments on es podia veure l’”ou com balla” aquests dies, he triat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per realitzar-hi un vídeo, no només per la bellesa de l’indret si no també per ser un dels meus llocs preferits de la ciutat.
Espero que us agradi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il·lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...
distinció
Arxiu
Cerca dins el web
obra de Dani Cortijo està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
11 comentaris:
Sobre l'origen i simbologia de l'ou ballador, el mateix ajuntament en les seves informacions, que ha anat instal·lant on es troben els ous d'enguany, explica el possible origen 'tradicional': l'hòstia sagrada, la fecunditat... però també que potser va ser una casualitat i un entreteniment dels nobles del carrer de Montcada per passar l'estona en esperar la processó, que es veu que la cosa anava lenta.
Moltes vegades les solucions als enigmes són d'allò més casolà.
Per cert, no sé si és típicament barceloní, però es fa i s'ha fet en d'altres poblacions de la província, també pot ser que s'ho 'copiessin'.
Per mi és un dels espectacles surrealistes més increïbles del món.
Entre kitsch, naïf, efímer... una meravella!
Si, de fet fins i tot he trobat notícies d'aquesta pràctica a Reus. L'orígen però sembla que si que és barceloní
una tradició curiosa
Ups! Doncs sincerament no la sabia aquesta tradició! Ben curiosa, la veritat.
=)
Hi ha constància que al segle XVI ja es feia a la font del claustre de la Catedral de Barcelona, on se n'encarregaven els escolans.
L'ou, un cop buit i amb un punt de cera fosa que fa que tingui un contrapès, es col·loca sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure.
Tenies raó joan, l'ou era buit, no dur!
Ara ho canvio!
Per cert Joan. Avui llegia un altre llibre on deien que l'orígen era del segle XVIII.
Però amb aquestes coses ja se sap, el folklore i la llegendària van sovint units.
Suposo que la teva font deu ser més fiable. Per curiositat, on es té constància?
Gràcies!
L'ou, en simbologia cristiana, significa la vida que reneix.
No només trobem l'ou durant el Corpus, en què se celebra la presència del cos de Crist a l'eucaristia -un constant renaixement-. També trobem l'ou durant la Pasqua, que representa la resurrecció -el renaixement- de Crist. En aquest cas és de xocolata, i li diem mona!
Segons el estudios Joan Amades, a la seva obra Costumari Catala vol III pag 61 (any 1952) Diu que la tradicio es totalment barcelonina, que ni han altres teories que ve d'Italia pero que no s'ahn pogut comprobar.
Sembla que la simbolitzacio es de l'hostia consagrada i el simbol de Jeus.
Publica un comentari a l'entrada