És del saber comú que quan Barcelona era una ciutat emmurallada i calia aprofitar al màxim el seu espai interior, a causa de l’estretor dels carrers els veïns sovint tenien les finestres completament cara a cara. La diferència entre vida pública i privada de vegades arribava a ser imperceptible fins el punt que, com recullen Carme Batlle i Teresa Vinyoles al seu llibre Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques:
Aquests dilemes no només els tenien a les cases populars si no que fins i tot el poble alt que vivia als palaus del Carrer Montcada es plantejava la manera de gaudir del xafardeig envers el prògim sense que aquest pogués recopilar informació sobre un mateix.
És per aquest motiu que, de la mateixa manera que al teatre anatòmic del que us parlava l’altre dia, les gelosies foren una moda molt estesa a les cases barcelonines arribant al seu punt àlgid durant el segle XVIII.
L’historiador Francesc Carreras Candi fins i tot se’n lamentà algun cop a la seva Geografia General de Catalunya, dient que:
De persones tafaneres en canvi, encara n’abunden moltes...
Les parets i els sostres tenien orelles, però els ulls de les cases eren especialment les finestres. Gent de tota condició i sexe es feia a la finestra. Finestres i carrers eren dos espais diferents, però comunicats.
Aquesta situació feia que els orificis de les cases poguessin servir alhora per veure i ser vist pels altres en una societat on el vidre era un luxe que no tothom posseía i calia triar entre preservar la intimitat tancant els porticons de fusta o bé que la llum natural entrés a casa.
Aquests dilemes no només els tenien a les cases populars si no que fins i tot el poble alt que vivia als palaus del Carrer Montcada es plantejava la manera de gaudir del xafardeig envers el prògim sense que aquest pogués recopilar informació sobre un mateix.
És per aquest motiu que, de la mateixa manera que al teatre anatòmic del que us parlava l’altre dia, les gelosies foren una moda molt estesa a les cases barcelonines arribant al seu punt àlgid durant el segle XVIII.
L’historiador Francesc Carreras Candi fins i tot se’n lamentà algun cop a la seva Geografia General de Catalunya, dient que:
La mesquinesa de concepte que entranya la idea d’observar els demés sense ésser vist, consona amb les estrambotiqueses del barroquismeActualment només queda una de gelosia xafardera, i és aquesta que veieu, situada al número 21 del Carrer Montcada. La seva singularitat ha acabat batejant la casa, que encara és coneguda popularment com “la casa de la gelosia”.
De persones tafaneres en canvi, encara n’abunden moltes...
8 comentaris:
Tens tota la raó, de fet encara hi ha moltes més que en altres temps, és més la tafaneria actualment s'ha especialitzat molt, ... un exemple podria ser el facebook !!
A mi em sona que hi ha alguna més per Barcelona. Ara no recordo on, però.
Per cert Dani, tu que ets molt partidari de les Altres Barcelones, no podries fer una crida per a catalogar totes les pintures de publicitat que resten a les mitgeres de la ciutat i que s'estan perdent?
Crec que a aquestes alçades es poden reivindicar i fins i tot restaurar perquè no fa molts anys donaven caràcter a la ciutat. Com que la majoria són de productes no actuals ningú podria acusar de fer publicitat encoberta!
Ara que ho dius Parce, em sembla recordar que a l'altra banda del balcó hi ha una càmera de videovigilància!
Té nassos a més que la primera plaça de Barcelona amb estis d'aquest tipus sigui la "Plaça George Orwell", autor de 1984, la història de paranoia sobre el control total!
Si, Galderich, aquesta és una de les moltes causes per defensar del patrimoni de la ciutat. Ara mateix però encara estic massa ocupat amb el tema Miquel Pedrola del que per cert, em sembla que d'aqui poc tindré notícies.
Ah per cert! i si recordes alguna d'aquestes gelosies antigues digue-me-la!
A mi m'ha corregut la veu que es van prohibir per motius precisament de control, per evitar que en època de revoltes els veïns poguéssin controlar el carrer des de casa sense ser interceptats. Això però, m'ha arribat per "transmissió oral"
En el teu blog també et segueixo.
Bona feina Dani.
Lletraferit
Interessant gadget per aplicar realment so als posts.
http://vozme.com/index.php?lang=ca
Salut!
Jordi
Bon dia! Tinc un dubte existencial bastant tonto: llavors, a l'època medieval, les finestres immenses del voltant no hi eren, no? Són fruit d'una renovació posterior? Moltes gràcies! Irene
Publica un comentari a l'entrada