Altres Barcelones

Ahir varem quedar a primera hora del matí i aquest que teniu aquí n’és el resultat.

Potser ja us hi haureu fixat alguns, però últimament, aquí al blog, cada cop recordo menys què vol dir l’adverbi “breument”, així que us acabaré d’explicar la història ara:

El traçat d’aquest carrer era ja des d’abans del segle XI, la via de comunicació entre Barcelona i els actuals barris de Les Corts i Sarrià coneguda amb el nom de Via de Valldonzella.
A partir del segle XII, en temps de Jaume I, aquesta àrea quedà fora de les noves muralles de la Rambla, i va establir-se com una de les vies principals de sortida de la ciutat, que comunicava els terrenys de la Col•legiata de Santa Anna amb els barris anteriorment esmentats.
Durant els primers temps fou doncs terra de pagesos i hortolans, que hi establiren les seves llars o magatzems a l’entorn. L’antiga casa que ara ocupa el conegut local l’Ovella Negra al Carrer de les Sitges, datada del segle XIV, n’és un clar exemple.
Segons la cartografia urbana, aquest carrer tingué diversos noms al llarg de la història, entre ells Ostallers, Teyers, Tellers, i Tallers.

El primer cop que s’anomena aquesta via pel nom de Tallers és el 1320. Pocs anys més tard, el 1326 es té constància d’una sentència dictada pel rei Pere el Cerimoniós a Pere Bosset, representant dels veïns del carrer, que ordenava que fossin expulsades les “dones públiques” de l’àrea.
I és que un dels fets curiosos d’aquest carrer, pioner en moltes altres coses com veurem, és el d’inaugurar els primers bordells del Raval segurament a causa de la sentència de Joan I, que limitava la construcció d’establiments d’aquest tipus a més d’un radi de 15 canes dels terrenys de Santa Anna.

En quan a l’origen del nom del carrer hi ha múltiples versions, però cap d’elles apunta a l’existència de tallers entesos com a locals de treball. Les dues versions més fiables a hores d’ara són la que defensa el protagonisme de la fabricació de teules i la que parla de l’establiment de carnisseries, ja que ambdues pràctiques estan documentades, i eren oficis que per força havien d’estar aïllats de les grans concentracions de població de l’altra banda de la Rambla.
Sigui quina sigui d’aquestes dues pràctiques la que va donar el nom a l’indret, el carrer dels Tallers fou l’únic carrer que tingué un nom d’ofici gremial de tot el raval, ja que la gran majoria dels mestres s’establien a la part nord de la ciutat.

Pel que fa els terrissers, ollers i fabricants de teies o teules, no podien per raons de seguretat instal•lar els seus fons en terrenys amb alta densitat urbana. Per altra banda, el Raval d’aleshores, estava poblat d’aiguamolls i fanguissars que podien dotar-los de matèria prima per al seu ofici. Al segle XIV hi ha notícies d’un “forn dels Ollers”, mentre que un segle més tard s’hi documenten rajoleries i calcineries. La seu gremial dels Escudellers i Terrisers estigué també durant un temps a Cal Tarrés, on actualment es creuen el carrer Tallers i de les Ramelleres.


L’altra versió és la que fa referència als carnissers que també s’hi establiren durant un temps, ja que el mot “tallers” fa referència a aquells que es dediquen a tallar.
Aquests no només s’establiren fora muralles per motius higiènics aprofitant l’aigua corrent que aleshores baixava per la Rambla, quan encara exercia com a rambla o torrent, si no que a més, de la mateixa manera que els corders, eren estigmatitzats com un col•lectiu proscrit. Hem de pensar la importància que tenia aleshores el simbolisme dels oficis, i els carnissers de fet, eren persones que es guanyaven la vida llevant vides diàriament.
Per altra banda, el carnisser reial, l’escollit per servir el Rei quan aquest era present a la ciutat, carregava també amb responsabilitat d’encarregar-se de les sentències capitals en cas d’absència del botxí, duent a terme aquesta tasca amb una destral especial que el gremi posseïa.

Un cop construït el tercer cercle de muralles al s. XIV, aquest carrer va passar a ocupar el pany de muralla entre la Torre de Sant Joan i la Torre de Sant Sever, precisament el primer tram en començar a ser enderrocat durant la demolició definitiva de les fortificacions de la ciutat que es van realitzar davant la pressió popular l’any 1854. Aquest esdeveniment històric serà el precursor de l’extensió de Barcelona fins les antigues viles del pla com Gràcia, Sants i Sant Andreu entre d’altres.

Però el carrer tallers no fou només pioner en bordells i enderrocs, si no que alhora és el principal escenari dels inicis de la industrialització i el moviment obrer de tot l’Estat, amb especial protagonisme de la fàbrica Bonaplata.
El 24 de Juliol de 1833, el senyor Bonaplata fundà en aquest carrer la primera fàbrica de l’Estat amb funcionament basat en l’energia generada per vapor.

Dos anys més tard però, durant el transcurs de la bullanga del 5 d’agost de 1835, un grup de persones sortiren del barri de la Barceloneta, alçant una bandera negra (símbol de la lluita fins la mort) i es dirigiren cap a la fàbrica, que fou cremada després d’un intercanvi de trets entre atacants i defensors de l’edifici.
Alguns treballadors acusaven la nova maquinària de treure’ls la feina. Aquesta fou doncs també la primera manifestació antimaquinista o luddita de l’Estat, exceptuant el cas aïllat de l’incendi de la fusteria d’un home que construïa telers a Manresa.
Alguns autors interpreten aquest fet com la primera manifestació de reivindicacions pròpiament obreres, un punt d’inflexió dins un context revolucionari interclassista de caire liberal-radical durant les primeres bullangues del 1835.


Ara però, ja ha passat molt de temps de tot això, i el carrer tallers és de ja fa uns anys un dels referents principals de la joventut al centre històric de la ciutat. Botigues de música, instruments i roba són ara per ara el nostre modest equivalent al barri de Candem londinenc.