Segur que hi heu passat moltes vegades al llarg de la vostra vida però no hi heu parat atenció. Aquesta és una de les grandeses de la nostra ciutat, sempre queda alguna cosa per descobrir...
L’any 1937, en plena guerra civil, algú va agafar un pot amb quitrà (com es feia abans) i amb pinzell va escriure això a la paret de l’Església del Pi. L’autor –desconegut, i possiblement també milicià- va batejar aquesta plaça en honor a aquells homes i dones que d’un dia a l’altre van canviar les seves eines de treball pel fusell i van ser capaços d’aturar el cop d’estat militar i combatre en una guerra desigual.Del 1937 al 1939, la Plaça Sant Josep Oriol es va anomenar “Plaça del Milicià Desconegut” com figura als plànols de l’època.
(Em pregunto si té alguna relació aquest nom amb l’obra “el milicià desconegut” feta per aquells temps pel pintor gironí Josep Aguilera...)
Amb l’arribada dels franquistes, va ser tapada, però després de 40 anys de dictadura i amb el pas del temps, va tornar a fer-se visible.
Encara recordo fa uns anys, quan aquestes lletres eren tan difícils d’esbrinar com alguns Víctors Universitaris dels que ja hem parlat. Però ara, no fa gaire, l’Institut de Paisatge Urbà ha restaurat la pintada aprofitant les ja eternes obres de restauració de l’església. Des de l’any 2009 a més, una placa de l’Ajuntament recorda per error l’antic nom uns metres més enllà, a la Placeta del Pi. Ja fa temps que se’ls demana que rectifiquin l’error, però “las cosas de palacio van despacio”, ja se sap...
Ara, quan passeu per Sant Josep Oriol, podeu recordar una d’aquelles altres Barcelones, la Barcelona plena de camions dels sindicats, de barricades i “milicians desconeguts” amb el fusell penjant a l’espatlla. Tot és qüestió d’aturar-s’hi, i fer volar la imaginació.
L’any 1937, en plena guerra civil, algú va agafar un pot amb quitrà (com es feia abans) i amb pinzell va escriure això a la paret de l’Església del Pi. L’autor –desconegut, i possiblement també milicià- va batejar aquesta plaça en honor a aquells homes i dones que d’un dia a l’altre van canviar les seves eines de treball pel fusell i van ser capaços d’aturar el cop d’estat militar i combatre en una guerra desigual.Del 1937 al 1939, la Plaça Sant Josep Oriol es va anomenar “Plaça del Milicià Desconegut” com figura als plànols de l’època.
(Em pregunto si té alguna relació aquest nom amb l’obra “el milicià desconegut” feta per aquells temps pel pintor gironí Josep Aguilera...)
Amb l’arribada dels franquistes, va ser tapada, però després de 40 anys de dictadura i amb el pas del temps, va tornar a fer-se visible.
Encara recordo fa uns anys, quan aquestes lletres eren tan difícils d’esbrinar com alguns Víctors Universitaris dels que ja hem parlat. Però ara, no fa gaire, l’Institut de Paisatge Urbà ha restaurat la pintada aprofitant les ja eternes obres de restauració de l’església. Des de l’any 2009 a més, una placa de l’Ajuntament recorda per error l’antic nom uns metres més enllà, a la Placeta del Pi. Ja fa temps que se’ls demana que rectifiquin l’error, però “las cosas de palacio van despacio”, ja se sap...Ara, quan passeu per Sant Josep Oriol, podeu recordar una d’aquelles altres Barcelones, la Barcelona plena de camions dels sindicats, de barricades i “milicians desconeguts” amb el fusell penjant a l’espatlla. Tot és qüestió d’aturar-s’hi, i fer volar la imaginació.
5 comentaris:
Dani,
em sembla que no és ben bé com tu dius. És cert que es va pintar en aquella època, però el canvi de nom de la plaça no va ser "espontani". Anava lligat al canvi oficial que van tenir diferents carrers i places de la ciutat durant la Repúblic i també durant la Guerra civil. Entre 1936 i 39, van canviar oficialment, 71 de noms de carrers i places!. Alguns van ser ràpidament oficialitzats i amb plaques alusòrires (com Avinguda Durruti enlloco de la Via Laietana). I d'altres, potser com aquesta placeta, potser no van passar d'una declaració d'intencions o d'un documet oficial. La població també va fer canviar algun nom que no va ser reconegut oficialment. No sé si el que ens ocupa era un d'ells. Ho saps?
Diria que aquest carrer és dels oficials. Ja m'imagino que el nom del carrer no el va posar un home improvitzadament per voluntat pròpia si no que es va establir igual que la via durruti, etc... només volia remarcar que realment una persona va agafar un a brotxa i ho va escriure. l'acte en sí, vaja
Està bé que de tant en tant hi hagi algú que ens descobreixi la història que hi ha darrera els detalls de la nostra ciutat, coses com aquesta pintada, per on potser hem passat mil vegades però no ens aturat ni un segon a pensar qui la deuria haver escrit! Felicitats pel blog!
Doncs, ja saps Anònim, quan vulguis t'hi pots tornar a passar. Et pots subsciure a RSS o per mail. Si no fos per gent com tu que de tant en tant passa a comentar alguna cosa fa temps que aquest blog hauria mort. Gràcies!
Crec que falta dir que la pintada esta documentada al libre de Georges Orwells "Homage to Catalonia".
bon dia a tothom!
Publica un comentari a l'entrada