“Si Mariquita, si/No, Mariquita no;/Ja poden tirar bombas monona mía/que non’s fan por”
És la cançó que molts canten pels carrers de la ciutat. Sembla que no estan disposats a claudicar.El dia 3 de novembre a les onze del matí l’amenaça es duu a terme. Els canons del castell de Montjuïc apunten els nuclis pob
lats i comencen a escopir projectils indiscriminadament. La gent corre desesperadament sense saber on anar. Alguns s’amaguen a les esglésies, confiant en la major solidesa de l’estructura.Aprofitant l’estretor dels carrers, els veïns fan passar travessers de fusta de balcó a balcó i improvisen falsos sostres de fusta per apaivagar l’impacte de les bombes sobre el terra empedrat i evitar-ne l’explosió. La canalla plora desconsolada davant el terrorífic soroll de les cases ensorrant-se i les contínues explosions. El cruixit de les flames se sent arreu. No es respecta ni als malalts. Algunes bombes cauen sobre l’Hospital de la Santa Creu provocant un espectacle dantesc. Al final de la jornada 1014 bombes, algunes d’elles incendiàries hauran plogut sobre la ciutat destruint més de 400 edificis i deixant al seu pas una sensació aclaparadora de dolor. Algunes bombes no esclaten i la veu popular ho atribueix al sabotatge per part d’alguns militars barcelonins de la fortalesa. Els afortunats que aconsegueixen sortir ho fan pels portats de la ciutat, on famílies senceres marxen amb matalassos, mantes i les seves pertinències bàsiques. Els vaixells estrangers prop del port fan negoci oferint refugi als fugitius mentre petites barques de rem fan d’enllaç i van i venen de la platja transportant gent desolada
Després de 13 hores d’infern, la ciutat tornarà a ser controlada pel Govern i la Junta de Vigilància haurà d’acabar cedint. Per si la humiliació no fos prou, Espartero castiga la ciutat amb una multa de dotze milions de pessetes a ser pagades per les famílies. El poble barceloní haurà perdut, com tants altres cops, una altra batalla, però no la dignitat. Ben conscients d’aquesta premissa innegociable, a la xocolateria del carrer Bòria cantonada Arc de Sant Onofre, joves revolucionaris planegen la manera de dificultar el cobrament de la multa. 
Aquella mateixa nit, carregant-se de valentia i aprofitant la complicitat de la foscor, els xocolaters surten armats amb escales de fusta i pots de pintura. L’endemà al matí els soldats entren a Barcelona amb un cens de població disposats a cobrar de llar en llar els dotze milions, però tenen un greu problema; No troben els carrers ni les cases. Algú s’ha dedicat a esborrar-ne tots els números i els noms. Els militars pregunten amenaçants a la gent que passa pel carrer i aquests els indiquen direccions errònies. Ningú sembla recordar el número de casa seva ni el de la dels seus veïns. Davant la desesperació, Espartero desisteix en el cobrament de la multa, però això sí, a partir d’aleshores els carrers seran senyalats amb plaques de marbre tallades i amb lletres de plom incrustades. Avui, una noia mira des del balcó aquells mateixos carrers. Mai ha parlat amb el veí de davant, un complet desconegut, amb el qui fa temps hauria estat passant-se travessers. Tampoc ha sentit la història dels xocolaters... En canvi, per anar a la feina haurà de passar cada dia per un carrer dedicat a Espartero, el Duc de la Victòria.
5 comentaris:
S'em canvia el tipus de font aleatòriament! Sóc a l'única persona que li passa o és un error generalitzat?
Per solucionar aquest problema, has de fer servir el codi HTML, a mi em passava quan feia els copy-past del word al meu bloc.
Per cert, bon post Dani!
Poc després d'escriure aquest post, l'Ajuntament ha canviat el nom del "Carrer Duc de la Victòria" per passar a anomenar-lo "Carrer del Duc". Trobo que la cosa tampoc queda sol·lucionada, ja que aquest Duc, segueix referint-se a Espartero...
Nosotros al barri de Sant Andreu tenemos un recuerdo del duque Espartero
http://fotosdebarcelona.com/blog/?p=7
¿conocias este punto de Barcelona?
Si, Jaime, però aquest record era del General Prim, no d'Espartero. En parlo aquí:
http://altresbarcelones.blogspot.com/2010/01/la-bomba-del-carrer-socrates-de-sant.html
Publica un comentari a l'entrada