Moltes expressions populars a les que hem aplicat un significat conegut per tothom, tenen orígens històrics que s’han esborrat fa temps de la memòria col·lectiva. Algú sap per què quan una cosa està sense estrenar diem que es “nova de trinca”?El mestre Joan Amades ens ho explica:
“Si ens situem a la plaça del Teatre encarats vers el carrer dels Escudellers a l’extrem de la nostra dreta hi ha un curt carreró paral·lel a la Rambla anomenat del Gínjol; nom que no sabem pas de què li ve. En altres temps se’l coneixia pel del Palamall, o sigui pel joc de pilota, puix que palamall era un dels diversos tipus de joc de pilota.
En aquella època aquest carrer queia molt als afores de la ciutat i és natural que fos utilitzat per jugar-hi a pilota. L’esmentat joc, avui gairebé perdut, tingué antigament gran importància; constituïa un veritable exercici i la pràctica inconscient d’un esport. Les autoritats, si bé moltes vegades l’havien hagut de privar per les discussions i baralles que portava, altres encara l’havien tolerat i àdhuc fomentat com a esbarjo del jovent i exercici corporal de la soldadesca.
Una prova de la gran importància que havia assolit el joc de pilota la tenim en el gran nombre de frases i refranys que ens ha deixat en la llengua viva. Per exemple, l’acte de fer botre la pilota se’n diu trincar-la, i el lloc on es juga el trinquet. Les pilotes eren fetes pels sabaters; eren de cuir gruixut lligat amb fil, també de pell.
Formaven, més o menys, una bola tota boteruda, però així que es tirava a terra unes quantes vegades ja prenia una forma aproximadament esfèrica i hom podia amb facilitat comprovar si havia estat o no trincada, encara que no fos més que una vegada, segons que fos boteruda o esfèrica. Això donà lloc a la frase ésser nou de trinca, o mai no trincat, per indicar que una cosa no ha estat ni tan sols estrenada.”
El “Trinquet” encara es practica, i sobretot al País Valencià, on és coneix popularment amb el nom de “pilota valenciana”.
13 comentaris:
Gran descoberta la teva plana històrica. Sobre Joan de Canyamàs i sobre el Liceu ja n'havia llegit, però la veritat és que sobre l'expressió "Nou de trinca" en desconeixia totalment l'origen.
Felicitats per la plana
Molt interessant.
Quant a la època, al text d'Amades només s'hi diu "En aquella època". De quin segle estem parlant?
bones!!! doncs sísí, jo també m'hi he afegit fa poc a aquesta aventura! ja aniré descobrint mica en mica les velles històries (i belles) que narra la barcelona passada! és una bona idea!!!
;)
Guillem: Al text d'Amades, com bé dius, no s'especifica el periode de temps, però em sembla recordar haver llegit algun cop que donats els aldarulls que es creàven a l'hora de discutir les normes del joc, aquest es prohibia quan manaven els conservadors i es legalitzava quan ho feien els liberals. Suposo que, antenent-nos a aquests termes polítics, segurament ens podem situar al segle XIX
Ei! Que bo tio... com t'ho curres historiador! Continua així que t'aniré llegint.
Té molt bona pinta la teva pàgina. L'he vista anunciada a la Llista de l'Associació Catalana d'Esperanto i m'ha agradat la idea.
El blog està molt bé. T'afegeixo a RSS per poder-te seguir
Veig que has canviat bastant de tema. :-D
Bones Dani!
Acabo de veure la teva web després de veure el teu comentari :-) M'agrada la idea de recordar coses curioses sobre Barcelona i sempre està bé saber una mica més d'on venen les nostres frases fetes.
Salut!
Acabo de trobar el teu blog per casualitat i l'he trobat molt interessant. Aquest article en concret m'ha encantat.
Tornaré a passar pel teu blog
Mola catxo aquest bloc. No sabia que a Barcelona també havíem jugat a Pilota!
Doncs si Oriol!
I a més, quan vaig escriure aquest post no vaig posar que un dels carrers d'abans de l'enderrocament del barri de la Ribera es deia "Carrer del Joc de Pilota". Hi ha altres pobles que també tenen un carrer anomenat així al Principat, com per exemple Montblanc.
Jo crec que ho hauriem de recuperar.
A Taradell (Osona) també hi havia el Carrer del Joc de la Pilota. Curiosament al costat del rètol on s'hi especificava el nom del carrer n'hi havia un altre que deia: "Prohibido jugar a la pelota".
Pel que fa al Trinquet no oblidem que al barri de Sarrià encara hi ha el "Carrer del Trinquet"
Hola Dani. Em podries dir l'autor i l'origen d'aquesta pintura?...El motiu de la pregunta és el següent: he vist unes quantes pintures i dibuixos del XIX sobre classes populars catalanes on surten vestits amb aquestes calces i vestits clars, bé, d'una manera molt similar a la imtage que tenim del vestit folklòric valencià. Gràcies. Enhorabona pel blog, pel nou premi i pel nou treball a Com-Ràdio. LUIS P.
Publica un comentari a l'entrada