 |
| Antic hostal de Joan Corrades, fill del poble lleidetà d'Hostafrancs de Sió i fundador del barri, a punt de ser enderrocada |
Avui al matí m’he endut un bon ensurt, en passar per Creu Coberta he vist uns operaris destruint a cops de mall l’interior de la finca que ocupa els números 26 i 26bis on fins fa quatre dies hi havia el Rajah Restaurant i una botiga de queviures paquistanesa. Ja feia temps el periodista
Néstor Bogajo m’havia advertit que aquell edifici estava afectat per un pla per a construir una avinguda que connectés el carrer Tarragona amb la Gran Via. Però sembla, que ara mateix ja li ha arribat la sentència de mort, igual que li va arribar l’any passat a la botiga centenària “El Rey de las gorras”, que ara és un solar buit on al terra encara s’hi conserva la placa de l’Ajuntament de Barcelona que la condecorava com a botiga centenària.
Que tirin un edifici a terra no és una notícia, però que tirin la primera casa del barri, antic hostal de Joan Corrades i Bosch, traginer, fill del poble lleidatà d’Hostafrancs de Sió i qui va donar nom al barri és una cosa com a mínim greu i parlant clarament, una solemne aberració. Quantes cases de tipus rural coneixeu del periode XVIII-XIX per aquesta zona?
 |
| L'antic rellotge de sol encara es veu entre la bastida |
Doncs aquesta ho és, i el que és més fort és que és la més antiga i la primera del barri. Alguns encara recorden quan era un forn i d’altres més joves la recorden com “la casa dels pollets”, on venien pollets que tots els nens petits admiraven quan passaven pel carrer.
A pocs metres de la fira on es fa el Mobile World Congress, al costat del centre comercial de Les Arenes i les fonts de Montjuïc, precisament al lloc on fa ben poc van recostruir les
quatre columnes de Puig i Cadafalch, justament a Creu coberta, per allà on passa el bus turístic, a hores d’ara estan enderrocant un edifici anticque és l’embrió i la mare de tot el barri que porta amb orgull el nom del poble del seu hostaler. Caldrà esperar cent anys a que una comissió reclami reconstruir la casa de Joan Corrades i Bosch o l’Ajuntament de Barcelona tindrà la mínima decència d’aturar el procés de destrucció patrimonial que ha patit la ciutat amb tot tipus de governs en democràcies, estats de guerra o dictadures?... Després ens estranya el resultat, just davant d’aquesta casa hi ha botigues de records on venen barrets de mexicà i vestits de flamenca... Després direm que els turistes tenen una imatge distorsionada de la ciutat, que només volen els tòpics turístics de sempre, però no ens estranyem, aquesta ciutat l’estan destruint de fa segles els seus governants, no els turistes.
Per cert, la Meritxell M. Pauné en assabentar-se
n'ha fet aquest article a La Vanguardia
17 comentaris:
Tens més raó que un sant,
Dani. Jo hi he passat avui i també ho he vist. I la placa de " El Rey de les Gorras" fa molta pena de veure-la, jo hi havia comprat allà quan vaig venir a viure a Hostafranchs fa 12 anys. I al Rajah restaurant hi vaig anar fa poquissim... és una pena, que perdem les arrels d´aquesta manera tan estúpida, ens tirem pedres a la nostra pròpia teulada.
La casa dels pollets... M'has fet posar els ulls humits i la pell de gallina. No sabia que era la primera casa, es molt greu.
Quina tristor!
En Lluís Permanyer va dir fa poc que la pèrdua del patrimoni arquitectònic no té remei. Bé, nosaltres hi afgim que no té remei a Barcelona, perque a d'altres ciutats això no passa. L'ajuntament de Barcelona no té la més mínima sensibilitat pel que fa a la conservació del patrimoni històric!
I qui perd la seva història està condemnat a desaparèixer!
Una veritable llàstima, com el que està passant amb la Rotonda. :'(
Hola!
Una actuación muy triste y lamentable, por desgracia estas cosas suelen decicirse en los despachos con la frialdad de los informes sobre la mesa sin palpar en vivo la historia que desprenden las piedras ni tener en cuenta la opinión ni el sentir de sus ciudadanos.
Un abrazo
Com que no té valor artístic se'ls enfot. I s'equivoquen perquè ells "consideren" artístic tot el que és romànic i modernista (amb reserves)... i cal recordar que hem tingut altres períodes històrics i altres estètiques. I que els barris els fan cases petites sense cap element especial però que acaben donant personalitat al barri. Quan entenguin tot això serà massa tard...
recuerdo que era una casa de venta de productos para pollitos y gallinas. Se vendía jaulas y bebederos. Había siempre pollitos a su derecha y a la izquierda los productos a la venta. También podías comprar gallinas ponedoras. Soliamos pasar de crios para verlas...Hice una entrada al reloj de sol hace tiempo...otro que se nos va. salut
Lamentable, molt lamentable! La ciutat de Barcelona, pedra a pedra, va renegant dels seus orígens i perdent la seva identitat i es transforma en un parc temàtic.
Després ens posarem les mans al cap quan una llibreria històrica es transforma en un McDonnald's o una farmàcia modernista en l'oficina d'una financera...
Un servidor hi anava a comprar pollets de Roda, de petit. Ma mare, que havia vist bé l'interior, recorda com de vell li semblava tot.
:(
Certament, molt molt trist... Al meu poble passa exactament el mateix: s'expropien cases i masies de tota la vida per enderrocarles i fer-hi blocs de pisos impersonals. Tant que al carrer major només en queden 2 entre una massa informe i sense gust de formigó i maó vist.
El poc respecte que tenim a casa nostra pel patrimoni (i no només pel que les autoritats volen catalogar a conveniència) és flagrant... En altres llocs això no passa.
Conec per exemple un poblet a la costa d'Escòcia a on el National Trust va restaurant les cases se pescadors i ara acullen petites galeries d'art, algun museu sobre la vida marítima, petits cafés i cases
Una llàstima, a aquesta velocitat no quedarà res de Barcelona. Es increiblement trist que la gent que hauria de vetllar per Barcelona, la seva història i el seu patrimoni no els tremoli la mà per fer aquestes barbaritats.
:(
Per desgràcia per tota aquesta xusma política que es creuen que en el futur alguna avinguda de barcelona encara portarà el seu nom i tot, la història s´encarregarrà de posar nom i cognoms als destructors del nostre patrimoni.
Pareu de queixar-vos i feu alguna cosa. Em fot ràbia aquesta pseudo-indignació, molt escriure comentaris però poc actuar. Si tanta pena us fa, escriviu cartes a l'Ajuntament, aneu a assetjar als polítics municipals, convoqueu a la premsa, recolliu firmes o encadeneu-vos davant de la casa.
Teniu por o simplement vagància?
Mira indignat anònim, a part de tenir la nostra vida personal, familiar i laboral que atendre, també hem escrit l'article hem fet fotos i videos, ens hem plantat davant la casa, hem anat a protestar al districte, hem intentat arribar a l'alcalde, hem convocat premsa, hem aconaeguit que el cas aparegui a 5 mitjans, i tú a part de fer crítica destructiva què has fet?
Hola Dani,
Jo no he fet res perquè aquest tema en concret no m'interessa.
La crítica (probablement tens rao que no aportava gaire res) no anava contra Altres Barcelones ni contra la teva tasca (encara recordo l'afer de Miquel Pedrola), però em té ja molt emprenyat la gent que es queixa, es queixa i es queixa i al final no fan res.
Disculpa si has tingut la impresió que anava contra tu.
Recomano l'article del Giliet que em sembla ben complementari: http://giliet.wordpress.com/2013/01/22/demolint-la-identitat/
Recomando l'article del Giliet, que em sembla ben complementari: http://giliet.wordpress.com/2013/01/22/demolint-la-identitat/
Josep
Interessant article de la vikipedia sobre la casa dels pollets.
Cal resguardar la història que ens enderroquen.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_dels_Pollets
Publica un comentari a l'entrada