Si volem pujar a Vallvidrera ho podem fer en transport públic, ja sigui en bus o funicular, en cotxe o moto i en bicicleta. Però si optem per anar-hi a peu pujant per les costerudes escales que hi ha en la drecera de Vallvidrera i les pugem totes fins al final podrem arribar a un petit replà on durant molts anys, tothom exclamava el mateix: “Ja hi som!” Per aquest motiu, el carrer en atzucac que hi va a parar fou batejat l'any 1992 amb el nom de “Carrer de Ja hi som” passant a ser registrat amb aquest nom al nomenclàtor tal com recorden els veïns.
10 comentaris:
Hola Dani!
He pujat algunes vegades per aquestes escales. L’últim cop, precisament a l’alçada del carrer que dius, ja tocant a Vallvidrera, ens hi vam trobar tres porcs senglars que, en veure’ns, ni es van immutar. Nosaltres, per si de cas, vam intentar no acostar-nos-hi gaire.
Una història curiosa! em fa gràcia que li acabessin posant aquest nom!
Doncs casualitat perquè jo també vaig trobar-hi un senglar tot just al costat dels contenidors. Deuen ser visitants habituals!
Molt curios!
Una nova cosa que coneixem de la nostra ciutat. Gràcies!
Dani, milers de gràcies pel vídeo de les coves de Sant Oleguer de Sabadell. Saps? molts cops a mí i cada cop a més ciutadans de Catalunya ens dóna la sensació que al govern del país, i fins i tot als seus professionals de la cultura a ningú l'interessa gens ni mica la història de la gent del poble, que a tothom se la rota!...Però no, hi han uns quants que estàn interessats. Ferran
Molt interessant aquesta historia, el teu blog en general ho es....gràcies.
Sara M.
es el nostre primer comentari a un bloq
Estem en una classe de blocs i aquest és el primer que hem vist i que ens agrada
Hola Dani.
Ya disponemos de una fecha para la quedada bloguera «cazadores de Hermes" por Barcelona.
Un saludo.
http://veodigital.blogspot.com/2012/02/blogueros-cazadores-de-hermes-por.html
Publica un comentari a l'entrada