Les innocentades de la Barcelona gremial

Matança dels Innocents a la Sagrada Família

La festa dels Sants Innocents té, des que es van santificar totes les festes paganes, un significat religiós. Es celebrava per recordar la innocència dels nens assassinats  segons l'Evangeli de Mateu pel governador de Judea, Herodes. Aquesta versió diu que en assabentar-se del naixement de Jesús, tement que aquest el destronés, va fer degollar tots els menors de dos anys de la ciutat de Betlem.

Ara mateix, una de les estàtues de Llorenç Matamala i Piñol de la façana del naixement de la Sagrada família fa referència a aquesta matança.

Malgrat tot, Herodes va morir l’any 4 aC. i per tant veracitat d’aquesta història és qüestionable. Sembla ser que simplement, van triar aquest personatge sinistre, que s’havia destacat pels assassinats de contrincants polítics per fer-lo passar a la posteritat com a infanticida despietat. Total, ja no li venia d’aquí...

Per recordar aquests fets i exaltar els valors de la innocència infantil. A Barcelona, durant el dia 28 de desembre es triava un “bisbetó”, un nen que durant aquella jornada tenia autoritat eclesiàstica i també es feia una substitució del clergat regular.

El que ara coneixem con a innocentades però, són elements que procedeixen de l’àmbit secular i pagà.

El dia dels Sants Innocents era especialment celebrat en els temps en que Barcelona encara es regia per les organitzacions gremials. En Lluís Almerich va fer-se’n ressò al seu llibre “Tradicions, festes i costums populars de Barcelona”.

En aquella època els membres de cada ofici ideaven les seves innocentades en conjunt i aquell dia sempre intentaven enganyar algú.

Els ferrers i els manyacs per exemple, tenien el costum de deixar d’escalfar una ferradura fins que aquesta quedava ben calenta però sense arribar al punt d’estar roent, evitant que la seva elevada temperatura fos detectada a primer cop d’ull. El qui la intentava agafar com a signe de bona sort s’enduia una bona cremada.

Ferrer segons una auca d'oficis del s.XVIII

De vegades el que feien era clavar una moneda de coure a terra i riure de tot aquell que s’ajupia dissimuladament per agafar-la. Aquesta innocentada, amb monedes d’euro i pega de contacte, encara existeix. Fa uns anys en vaig ser víctima...

Els fideuers i semolers del carrer de les Semoleres el que feien era introduir fils dins la pasta que causaven moltes molèsties als consumidors en passar desapercebuts fins que ja eren a la boca.

Els seus veïns cerers del carrer de les candeles, a l’altra banda de la plaça de la Llana, substituïen el ble de les espelmes per cues de rave i els pastissers, per la seva banda, farcien els dolços amb espart.

El corporativisme gremial feia que la gent de cada ofici es posés d’acord per adulterar els productes, d’aquesta manera el client era enganyat tant si acudia a un mestre com si anava a comprar a un altre, d’aquesta manera s’evitaven perdre clientela.

Per altra banda, dins l’estructura gremial, abans d’arribar a ser mestre calia superar diverses proves iniciàtiques, algunes d’elles pesades. El 28 de gener era el dia ideal per pensar-se bromes destinades als aprenents. Alguns mestres els feien anar a buscar coses estranyes a la farmàcia com ara “pols de moll de l’os de farmacèutic” o bé simplement “l’unguent”, així a seques, sense determinar.

També solien dir-los que anessin a buscar els “neulers” de fer neules a un local on els donaven un sac carregat de rocs i els deien que sobretot no l’obrissin, ja que es podien escapar.

A alguns els deien que els havien d’operar per treure’ls una membrana en realitat inexistent anomenada “pamparruga” que es trobava sota els cabells i els impedia aprendre l’ofici. Quan ja havien tret tots els estris punxants i tallants i l’aprenent estava prou espantat li confessaven la broma.

Els aprenents però també feien innocentades a la resta de ciutadans. Una de les més comunes era convèncer un dels més petits perquè s’amagués dins d’una cistella tapada amb un drap i després es dedicar-se a anar traginant la cistella amb cara d’extenuació pel carrer. Quan un barceloní s’oferia a ajudar li donaven les gràcies i li cedien la cistella. Després que el pobre innocent la carregués uns quants metres, el petit aprenent en sortia disparat de l’interior i se’n burlava fent-li pam i pipa.

Amb l’arribada de la industrialització aquestes tradicions gremials es van anar perdent i va irrompre la famosa “llufa” de paper de diari que els nens enganxaven a l’esquena dels adults amb agulles de cap torçades sense que aquests se’n adonessin.

Ara aquest costum encara perdura tot i que pocs nens el practiquen i ho fan substituint l’agulla de cap per cinta adhesiva.

Avui però, part important del protagonisme el tenen els mitjans de comunicació que aquest dia colen expressament alguna notícia falsa per confondre la població. Alguns però ho fan també durant la resta de l’any...

Aquests ritus seculars pagans però arriben fins i tot a tornar la innocentada al clergat. Sense anar més lluny hi ha llocs on és la pròpia església la que s’enduu una llufa...