Barcelona s’ha cregut sempre més que una ciutat, i de fet, l’Ajuntament de Barcelona i les seves institucions sempre s’han considerat a si mateixes com un segon Govern de la Generalitat.Un d’aquests motius podria raure en l’originalitat del govern municipal a nivell simbòlic i històric.
Creat per Jaume I l’any 1249, el Consell de Cent va ser una institució vigent fins la desfeta de 1714 en que va ser abolida per Felip V. Va arribar a ser un dels “proto-parlaments” més antics d’Europa en el qual tenien representació els anomenats Ciutadans Honrats i on fins i tot van arribar a tenir veu menestrals i artesans. La institució va acabar guanyant competències amb el pas del temps fins acabar esdevenint una espècie de govern semblant al de les repúbliques italianes, però dins la monarquia.
El govern municipal però, des de la seva fundació, va estar allotjat en diferents llocs fins arribar a la seva ubicació actual.
El primitiu punt de reunió dels consellers fou a les escales del Palau Reial Major fins que del 1249 al 1269, les sessions es van realitzar al convent de Santa Caterina. En un moment donat el Consell es va traslladar al convent al dels franciscans durant un curt període de temps de l’any 1269. Aquest últim canvi havia vingut forçat per les desavinences entre els consellers i els monjos mercedaris després que la Iquisició processés el conseller Bartomeu Genovès acusant-lo d’heretge per la publicació d’uns escrits apocalíptics.
Després d’això el Consell de Cent es va començar a reunir a casa del notari Simó Rovira que vivia al carrer del Regomir i amb el pas del temps es van adquirir els terrenys necessaris per construir la Casa de la Ciutat.
De la mateixa manera que al Palau de la Generalitat, l’antiga façana de la Casa de la Ciutat no la trobem a la Plaça Sant Jaume si no a l’antic decumanus romà (l’eix Bisbe-Ciutat-Regomir) Aixi doncs, si entrem pel carrer de la Ciutat a ma dreta podrem veure l’antiga façana gòtica del que ara és l’Ajuntament de Barcelona.
La façana primitiva d’aquest edifici construïda entre el 1399 i el 1402, ja sense entrar en la grandiositat del seu gòtic civil català, ens amaga diverses curiositats. La primera i que salta més a la vista és que està doblegada. Si ens fixem en l’arc de la porta principal veurem que fa cantonada. Aquesta és potser una de les xapusses més grans de la història de l’arquitectura barcelonina.
L’any 1823, després d’enderrocar l’església de Sant Jaume per tal de construir la façana neoclàssica de l’Ajuntament, davant el dilema de com fer aquesta obra compatible amb la conservació de l’antiga façana es va optar per aquesta estranya solució. Durant el procés, la imatge de Sant Rafel que estava situada a la part que es va voler desplaçar va trencar-se i l’actual estàtua no és més que una rèplica del moment.Donats els pocs espais per seure que existeixen en aquesta part de la ciutat, un dels llocs de repòs habitual dels vianants és la banqueta que trobem en aquesta façana.
I encara hi ha una curiositat més que ja vam esmentar fa molt de temps. Sobre el llindar de les finestres, encara hi ha molt difuminades, les marques d’uns Víctors Universitaris. Sembla mentida el que dóna de sí una façana...
13 comentaris:
Ep, serà una xapusa però hem de tenir en compte que amb la reforma del s. XIX, en plena estètica neoclàssica, es volgué conservar el que es podia de l'anterior edifici gòtic, pel seu simbolisme i per la seva estètica!
És d'agrair aquesta delicadesa (que no sempre es va tenir) i que avui ens ha permés conservar les parts gòtiques i renaixentistes de l'Ajuntament. Així doncs, poca conya!
Per cert, això dels cavalls dels consellers no ho sabia. Molt bo, veig que els polítics sempre inverteixen en les seves comoditats...
Molt bona història com sempre Dani. Genial el gravat on es veu l'entrada (pre-nyap) de l'Ajuntament.
Una abraçada
Galderich: Sí que tens raó que per l'època ja van ser prou conservacionistes...Però xapussero em sembla que no ho deixa de ser...
Agus: El gravat aquest és del setge de 1714, si t'hi fixes estan treient la bandera de Santa Eulàlia al Balcó. Només es treia en moments de gruerra. Ara hi ha una reproducció de la que van cremar els borbònics a l'ajuntament. Pensava explicar-ho al post però he cregut que seria enrotllar-me massa...
Molt curios el tema del banc per ajudar a pujar a cavall els consellers.
Molt intersant!
Com sempre Dani,una bona crònica.
no ho acabo d'entendre. Així que la paret que hi ha a la dreta de la porta (mirant-la des de davant)originàriament seguia recta uns quants metres més (quants?), i al segle XIX la van doblar tal com està ara? Per què no la van poder mantenir tal com estava? Quin impediment hi havia?
Aviam si m'ho pots aclarir Dani.
Gràcies pel blog!
Gràcies Marta i Bandero!
Benvolgut anònim: Si, realment la van plegar. No sé amb exactitud quants metres però bàsicament la idea era guanyar espai a la plaça Sant Jaume. Fou per aquest motiu que van enderrocar l'antiga església de Sant Jaume.
Uns anys abans d'aquestes obres ja s'havia començat a construïr l'eix dels carrers Princesa-Ferran, del que ja us parlaré un altre dia. L'obsessió era precísament guanyar espai, aquest era el gran impediment. Es volia tornar en bona part a la grandesa de l'antic fòrum romà. Fins i tot, a finals del XIX principis del XX hi havia qui plantejava, entre ells Jacint Verdaguer, enderrocar totes les cases entre l'absis de la Catedral i Plaça Sant jaume deixant enmig les columnes del temple d'August. Era un moment en que arreu d'europa es tendia a monumentalitzar els centres històrics de les ciutats. S'acostumava a optar per enderrocar gran nombre d'edificis i enaltir-ne en canvi els més importants, que destacarien enmig d'espais oberts.
bravo noi! gràcies! i gràcies bis per lo dels rats penats... i un altre consulta perquè la mercè patrona de bcn i no l'eulàlia que tant va patir?
Adoro tu blog!!!!! Es genial y muy interesantes posts!!!!!
Te visitaré muchas veces!!!! Y te mando un besazooooooooo
Te dejo mi link para que conozcas mi blog de moda:
http://www.mydarlingbubu.com/
Visitalo a ver qué te parece, y vota por tu diseñador favorito, un beso
Un cop, en una visita guiada a l'Ajuntament, van comentar-nos que aquest bunyol de fer la cantonada era fet amb tota la intenció de menystenir l'estil gòtic superat per l'empenta neoclàssica. No només menystenir-lo, sino fins i tot ridiculitzar-lo trencant el conjunt de la porta i escapçant-ne un tros...
Molt bo el blog. Moltes felicitats i ànims des del barri turísticogòtic.
Oriol
Susana: Santa Eulàlia encara és copatrona junt amb la Mercè. Quan plou a les festes de la Mercè diuen que és perquè Santa Eulàlia plora ja que durant una epidèmia, els barcelonins es van encomanar a la Verge de la Mercè i des que l'epidèmia va deixar de tenir efecte, la Mercè ha ocupat el primer lloc.
Bubu: Me alegro de verte por aqui!
Anònim: Ja podria ser això que dius, en aquella època com he dit, es pretenia fer ciutats modernes i monumentals, si calia, destruint el passat per triar-ne només allò que es considerés important.
Bon afeina Dani!
A dia d'avui el nyap fa mal als ulls, però ho podem considerar un mal menor.
Tinc entès que l'aqrueitecte munciipal de l'epoca volia enderrocar tot vestigi gòtic, però el crit al cel de molts intel·lectuals va salvar -tot i que mutilda- la façana gòtica. Fins i tot mes va parlar de traslladar la façana a la plaça de Sant Miquel, però finalment va quedar-se allà on és ara... tancada per una reixa que no es va treure fins a l'exposició de 1929.
El que et comentava; un mal menor. :(
Publica un comentari a l'entrada