Avui mateix fa tot just cent anys els balcons i els tramvies de Barcelona s’omplien de banderes de color verd, el color de l’esperança. Al ja desaparegut Palau de Belles Arts s'inaugurava un esdeveniment de ressò mundial.La ciutat va esdevenir del 5 a l’11 de Setembre de 1909 la seu del V Congrés Internacional d’Esperanto. Més d’un miler de persones d’arreu del món s’adreçaren a la capital catalana per assistir-hi. Entre ells es trobava un metge polonès anomenat Dr. Zamenhof, que no s’acabava de fer la idea de la inesperada bona acollida que havia assolit l’idioma internacional que ell mateix havia creat i donat a conèixer vint-i-dos anys abans.
Concebent la diversitat lingüística com una riquesa cultural de la humanitat, l’esperanto s’havia mostrat com una llengua planificada, fàcil d’aprendre i amb grans possibilitats d’expressió. Aquesta llengua podia servir com a segon idioma després de la parla materna per comunicar persones de diferents cultures en un pla d’igualtat, que comptava amb un nombre d’adeptes cada dia més gran.
Segons ens explica Francesc Poblet i Feijoo al seu llibre El Congrés Universal de 1909 a Barcelona, l’esdeveniment va comptar amb la participació activa d’esperantistes que posteriorment van tenir molta rellevància en la vida cultural i política catalana. Alguns dels congressistes més coneguts avui dia van ser el polític i escriptor Andreu Nin (provablement) o el folklorista Joan Amades, autor del Costumari Català.Qui no hi pogué assistir fou el pedagog racionalista Francesc Ferrer i Guàrdia, detingut uns dies abans de camí cap a Granollers, on havia de trobar-se amb uns companys per tal d’anar-hi plegats. Cal tenir en compte que Barcelona acabava de sortir dels avalots de la Setmana Tràgica.
Tot i que la situació de tensió havia fet qüestionar-se la idoneïtat de la celebració d’un esdeveniment d’aquest tipus, el govern havia cregut convenient donar-li el vist i plau malgrat l’estat d’excepció per tal de donar una imatge falsa de normalitat davant les crítiques internacionals per la repressió indiscriminada que estava duent a terme.
Els esperantistes catalans, com a amfitrions, van entregar a tots els assistents el kongreslibro o llibre del congrés, una mena de guia on s’informava sobre la llengua i la cultura catalana, consells pràctics per moure’s per Barcelona, així com un recull de fotografies i informació sobre els principals monuments de la ciutat.Però no només els esperantistes van implicar-se en l’esdeveniment. La premsa va mostrar escrits, anuncis, acudits i portades en l’idioma internacional o dedicades a aquest i fins i tot es va fer a la Guàrdia Urbana un curs accelerat d’esperanto per tal de poder donar indicacions als congressistes.
Durant aquells dies es van realitzar multitud d’activitats com ara excursions, els primers Jocs Florals Internacionals, partits de futbol o la celebració de la Copa Esperanto de ciclisme, presidides algunes d’elles pel mateix Zamenhof, acompanyat en tot
moment per Frederic Pujulà, autor del primer diccionari català-esperanto i un dels principals organitzadors de l’esdeveniment.El congrés no va fer més que consolidar la bona acceptació que l’esperanto ja tenia a Catalunya, que va anar creixent any rere any.
Amb el pas del temps -sobretot a causa de la persecució i la repressió del moviment esperantista tant per part del franquisme a casa nostra com a nivell internacional en temps de guerres i règims totalitaris- aquest idioma va anar perdent força.
Malgrat tot, l’esperanto està protagonitzant actualment una gran revifalla amb la democratització de les noves tecnologies. Només cal accedir a www.esperanto.cat per conèixer mètodes d’aprenentatge en línia, sistemes de comunicació en aquest idioma i les activitats i trobades internacionals que es duen a terme avui dia.
Bé, mentre penseu si fer-vos esperantistes o no, podeu anar mirant un vídeo que he preparat especialment per celebrar aquesta efemèride:
21 comentaris:
Sincerament, jo no crec en l'esperanto. Una llengua no es crea d'un dia en altre. Una llengua va neixent al llarg del sanys i els segles, com ha passat amb les llengües romàniques. I també es necessita una base escrita, una història literària.
Un salut,
Deprisa
Deprisa... cap idioma, ni nacional ni internacional, necessita 'creients'. Amb usuaris ja n'hi ha prou. I el fet que no es conegui la base escrita i la història literària no vol dir que no existeixin ambdues. I moltes més coses de l'espo que s'ignoren...
En tot cas, salut, igualment. ;)
És curiosa la quantitat de carrers i avingudes d'arreu de Catalunya que porten el nom del Dr. Zamenhof, que per altra banda és un desconegut per al gran públic.
La gràcia de l'Esperanto és precisament que és artificial, i feta a mida expressament per a ser fàcil, amb 16 regles simples sense exepcions i vocabulari que es pot crear a base de prefixes i sufixes, permet alhora una expressivitat molt més rica del que es pot pensar.
Per altra banda si que compta amb literatura, i molt bona.
Jo només sé que porto anys i anys aprenent anglès i encara no el parlo bé, i que en una setmana jo ja em podia comunicar de manera simple en aquest idioma de manera sorprenent.
És pràctic, útil i viable, només és qüestió de voluntat.
Per sort o per desgràcia, llengües, no tenen cap país ni cap exèrcit al darrera, i no crec que les grans potències vulguin cedir la hegemonia de les seves llengües sobre les altres. És símplement això...
El llatí, l'anglès, el francès, etc, han fet molts cops el paper de llengüa internacional. Sempre de cadascuna s'ha justificat que "és fàcil", "és més pràctic", etc, però dóna la casualitat de que sempre quan una llengüa domina internacionalment, els països que la tenen com a natal tenen hegemonia política, militar o econòmica sobre el territori...
I pel que fa l'argument de "el parla molta gent", és totalment fals, perquè segons això no entenc com les acadèmies que ensenyen xinès no estàn plenes de fa anys...
No ens enganyem, la guerra llingüistica existeix, i les víctimes són les llengües que desapareixen any rere any... patrimoni humà que mor per la imposició de la llei del més fort.
dani, vaig escoltar per casualitat l'entrevista que et van fer a la radio i em va encantar. Gracies a aquesta entrevista he descobert coses noves sobre la meva ciutat, algu que m'encanta.
tinc 15 anys i no cunec ni l'esperanto ni res d'aixo, pero sens dubte, ara mateix començare a informarme.
gracies per fer aquest blog, es diferent dels altres, es especial.
un petó
att: Lídia.
Deprisa, precisament la gràcia d'aquest idioma són els defectes que tu li trobes.
Una branca dels meus avantpassats venen del moviment esperantista. Així, el meu besavi, oncles avis i l'avi patern van ser uns entusiastes de l'esperanto. El meu avi mateix va mantenir molta correspondència amb esparantistes internacionals i va fer molta amistat amb alguns d'ells. Això li permeté viatjar per Europa quan ningú sortia mai seguint els congressos que es van celebrar abans de la 2a Guerra Mundial. A partir d'aquest moment el tema canvià i l'anglès s'imposà marginant l'esperanto i tot el que comportava.
Guardo com una joia una gramàtica esparantista redactada en català que feia servir el meu avi.
Gràcies per recordar aquest centenari. Curiosament ningú l'ha recordat de manera institucional com els agrada fer sempre per posar-se medalles. Potser perquè no els interessa...
hola,
em podràs donar més informació sobre el que em vas comentar de la creació d´una barcelonaesfera?
gràcies
molt bona la tasca de recerca de tant magnífic esdeveniment, buscant info de la Setmana Tràgica vaig trobar l'efemèride i vaig veure Joan Amades amb la bandera i el barret, potser encara veia l'home.
Eventuale interesus vin jena hispanlingva artikolo en la ret-revuo Soitu pri la disvolviĝo de la unuaj Floraj Ludoj en la UK de 1909.
Eble vi eĉ konsiderus tradukon al la kataluna por via blogo!
Krome, mi kredas ke vi havas bonan deir-materialon por pluaj artikoloj, pritraktontaj la rolon de Floraj Ludoj en Katalunujo kaj aparte en la kataluna e-movado.
Jaume:
El directori es diu Barcelonasfera i ja existeix. Si vas a la barra lateral dreta hi veuràs l'enllaç. A la part superior de la pàgina de la barcelonasfera tobaras la informació necessària per agregar-t'hi.
Manuel:
Vere mi interesas la artikolo de Toño. Li estas la bona retcomunikisto, kaj mi tre sxatas lia floraj ludoj bildo!
Sed la venonta semajno mi aligxis al la Cerdà jaro al kaj mi devos paroli pri tion.
Gxi faras tempon kiu neniu skribis esperante en mia retpago, sed vidu: la unua komento ĉi tie estas skribita en internacia lingvo!
Dankon al cxiuj por via komentoj!
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
Galderich: Per cert! el diccionari que tens no serà el d'en Frederic Pujolà no? En podries fer un article al teu blog!
Ei Dani, molt bo l'article sobre l'Esperanto.
Se que a Sants a una de les cooperatives que hi va haver feien cursos d'una de les altres llengües artificials que van apareixer i sobre la que encara s'escolta a parlar menys que del Esperanto, l'Ido. (Que pel que es veu és una versió reformada del mateix Esperanto)
Però no tinc gaires més dades. Saps alguna cosa dels esperantistes santsencs?
Si trobo informació potser faig un racó històric a La Burxa.
Apa, una abraçada!
L'esperanto semblava una bona idea al seu moment, però es evident que l'englès s'ha imposat com a llengua mundial sense cap esforç.
Gracies al trist concurs de 20minutos he conagut aquest blog (i altres), al menys ha servit per a algu bo.
Felicitats per l'excel·lent vídeo i la divulgació de l'esperanto que has fet al teu bloc.
D'altra banda em pregunto si tens alguna cosa preparada pel proper 13 d'octubre quan es compleixin 100 anys de l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, els que ens dediquem a l'educació tenim ganes de saber més d'aquest personatge històric.
Salut
Dani,
El que tinc és la Gramàtica Rahonada d'en Pujulà, segona edició del 1909
Agus: La veritat és que ara no ho tinc al cap però si que em sona sentir a parlar d'un grup esperantista a Sants. Si ho trobo et dic alguna cosa.
Lola: Benvinguda a altres barcelones! Pel que dius estic d'acord amb tú, només discrepo amb el tema de "sense cap esforç" Quanta gent porta aprenent anglès anys i anys sense arribar a parlar-lo amb soltura?
JRoca: Tot i que en algun moment havia pensat fer l'especial, se m'ha acumulat urgència amb el tema Pla Cerdà, llàstima... Per cert, han tret un llibre sobre l'escola moderna molt bò fa poc!
Galderich: Precisament fa poc vaig aconseguir jo per 10 euros una gramàtica feta a Barcelona el 1971, en castellà i amb bandereta inclosa... Els temps d'en Pujolà quedàcven lluny...
L'esperanto no és una bona idea, és una llengua que parlen bastantes persones d'arreu del món i que des de l'inici fins ara han anat conreant literàriament molt escriptors i traductors. Potser no suplantarà el lloc de l'anglès, però de moment no sembla que reculi i pot arribar a ser una llengua important amb la característica de trobar-se en la diàspora.
Anònim:
Amb això entenc que, creus que l'esperanto és més que una bona idea, una realitat, no? Ho dic perquè no sé si ho he malinterpretat
Depèn de la idea que tingui cadascú.
(Quan dic diàspora puc semblar raumista, però a mi aquest terme em sembla adequat per a les comunitats minoritàries però que es troben disperses en molts territoris. Hi ha sociòlegs que defineixen l'estat actual del catolicisme com a diàspora pel fet de trobar-se minoritaris però en molts països tot i que no hagin emigrat de cap lloc comú.)
Però sí que em sembla una bestiesa dir que l'esperanto té tal o tal altre objectiu. L'objectiu el tenen les persones respecte de l'esperanto.
perdona, deprisa, però t'explicaré una cosa: jo sóc valencià, ací conec dues normes que regulen la nostra (la teua també) llengua catalana: les normes de Castelló (fetes al meu poble, Benicàssim, al 1932) i les normes del puig. A banda, ja coneixes tú les normes regides per Pompeu Fabra.
N'estic segur que saps que fa cent anys, l'accent sota la "a" al català no era "à" sinó "á"... però els lingüistes la van reformar perque TOTES les llengües es reformen continuament, i no de manera natural, no... sinó de manera reglada.
La Real Academa de la Llengua Espanyola està informant cada any de les noves paraules que van acceptant (paraules com: "asín", "bluyins" o "uesebé", per exemple), i aixó sí et sembla natural?
Per altra part, la llengua anglesa, com sabràs, no té cap acadèmia científica que regule la llengua, vull dir, l'anglès té milers de dialectes reals, encara que no ho diguen a la televisió.
L'esperanto és una eina per a la comunicació intenracional que funciona, que és lògica, que es creada i reformada contínuament. Aleshores, l'esperanto no ha segut creada d'un dia a l'altre.
En Zamenhof va tardar 10 anys en publicar la primera versió de la llengua.
I la llengua, més tard, va ser readaptada i modificada per moltes persones expertes.
A banda, l'esperanto té una base històrica i una base literària, aleshores sembla que no parles amb coneixement sinó des dels teus prejudicis.
Que no vullgues aprendre ho entenc i ho respecte (faltaria més), però que parles sense coneixement és una mostra de que encara n'hi ha molt de pensament no científic i racionalista, sinó basat en creències.
Vixca la llengua internacional!
Publica un comentari a l'entrada