Heu visitat algun cop l’aqüeducte romà de la Plaça Nova?
Jo no, de fet vosaltres tampoc, perquè a la Plaça Nova no n’hi ha pas d’aqüeductes romans.
Acostant-nos a les antigues muralles de la ciutat de Barcino, el primer tram d’aqüeducte romà que podem trobar és el que resta incrustat en una paret del Carrer Capellans:
Jo no, de fet vosaltres tampoc, perquè a la Plaça Nova no n’hi ha pas d’aqüeductes romans.
Acostant-nos a les antigues muralles de la ciutat de Barcino, el primer tram d’aqüeducte romà que podem trobar és el que resta incrustat en una paret del Carrer Capellans:
Allà està la construcció, sola i plena de pixats al costat d’un pàrquing de motos esperant que de tant en tant algú la reconegui en passar-hi, en la majoria de casos per casualitat.
Aquest pobre aqüeducte, sepultat durant centenars d’anys, tot just acaba de veure la llum el 1994 quan un enderroc el va deixar al descobert.
Si fos una persona, encara el podríem imaginar amb la mateixa cara que posem al matí si ens obren els llums de l’habitació de cop, al•lucinant amb la fila que fan els modernets barcelonins d’avui comparats amb els constructors medievals que temps enrere l’havien sepultat entre cases.
Ell era l’encarregat de portar l’aigua del riu Besòs fins l’interior de la ciutat, però tenia una germana bessona que l’ajudava venint del Carrer dels Arcs.
De fet, resulta curiós que el nom del carrer hagi sobreviscut a l’existència de les arcades de l’aqüeducte.
Si fos una persona, encara el podríem imaginar amb la mateixa cara que posem al matí si ens obren els llums de l’habitació de cop, al•lucinant amb la fila que fan els modernets barcelonins d’avui comparats amb els constructors medievals que temps enrere l’havien sepultat entre cases.Ell era l’encarregat de portar l’aigua del riu Besòs fins l’interior de la ciutat, però tenia una germana bessona que l’ajudava venint del Carrer dels Arcs.
De fet, resulta curiós que el nom del carrer hagi sobreviscut a l’existència de les arcades de l’aqüeducte.
Junts confluïen a una de les dues torres que es poden contemplar actualment a la Plaça Nova, (on ara no hi ha cap aqüeducte romà, repeteixo) abocant les seves aigües dins una gran cisterna anomenada “Castellum Aquae” que encara es conserva actualment dins l’Arxiu Històric de la Ciutat.Us convido a tots els que passeu per aquí i encara no ho heu fet a que hi entreu. És impressionant poder veure una muralla i una cisterna romana amagades dins un edifici, que degut al seu amagatall són poc visitades per la gent.
El Castellum Aquae i l’aqüeducte romà del Carrer Capellans haurien de ser parada indispensable per a tot aquell interessat en l’antiga Barcino Romana, però no, allà sols, gairebé ningú els visita.
Grups sencers de turistes visiten en massa un aqüeducte romà que diuen que hi ha a la Plaça Nova. Un aqüeducte que els romans van construir (o més ben dit reconstruir) el 1958, en ple franquisme, quan ells ja no existien i paradoxalment un any abans que s'enunciés el concili que després desterraria la seva llengua, la llatina, fins i tot de la missa catòlica.
El més greu de tot és que molts cops ho fan guiats per persones acreditades, que poden reforçar el seu discurs amb els panells explicatius que hi ha al davant, on aquest tram reconstruït al segle XX figura com a part del traçat original de la muralla romana.
Més greu encara és la predilecció del franquisme per fer “grans reformes” a la Plaça Nova, però shhht!!... els que sapigueu de què va el tema guardeu el secret, que aquesta història toca un altre dia.
I per acabar, pels qui encara confieu en l’autenticitat d’aquelles restes “romanes”, aquí us deixo una prova irrefutable, una fotografia antiga de l’Arxiu Mas. On és l’aqüeducte?
Fotos aqüeductes: Enric Borràs
El més greu de tot és que molts cops ho fan guiats per persones acreditades, que poden reforçar el seu discurs amb els panells explicatius que hi ha al davant, on aquest tram reconstruït al segle XX figura com a part del traçat original de la muralla romana.
Més greu encara és la predilecció del franquisme per fer “grans reformes” a la Plaça Nova, però shhht!!... els que sapigueu de què va el tema guardeu el secret, que aquesta història toca un altre dia.
I per acabar, pels qui encara confieu en l’autenticitat d’aquelles restes “romanes”, aquí us deixo una prova irrefutable, una fotografia antiga de l’Arxiu Mas. On és l’aqüeducte?
Fotos aqüeductes: Enric Borràs
25 comentaris:
Jo el que no entenc és com no hi ha cap placa que ho expliqui. Bé, cal incloure-la com una farsa més del "barri gòtic" de Barcelona.
Històricament, la ciutat de Barcelona s'ha encarregat de crear història inexistent on no n'hi havia i destruir les restes històriques on si que n'hi havien. Déu formar part de la personalitat intrínseca a aquesta institució...
Salute!
Una cosa, llavors aquesta construcció semiderruïda què se suposa que és? Amb quina intenció es va posar allà?
Les falses construccions també formen part de l'epidermis de la història dels barris...Per cert, m'ha encantat aquest blog... Recorda aquells periodistes que sí trepitjaven els carrers: en Huertas, la Montserrat Roig....Felicitats! Nèus Ràfols, Comunicaió CONFAVC
Una entrada molt interessant. Probablement el que ha salvat el tros d'aqüeducte romà del carrer Capellans ha estat, precisament, el fet que algú decidís aprofitar-lo com a part de l'estructura d'un edifici. Si no, probablement haria estat enderrocat o desmuntat per aprofitar-ne les pedres, com passava sovint (per desgràcia pels barcelonins del segle XXI, que hem perdut bons trossos de la història de la ciutat). Però, m'imagino que en segons quines èpoques no s'estaven per foteses arqueològiques. Algú sap quan es va construir l'edifici (ara enderrocat) del carrer Capellans?
Hola Laia: De fet la l'aqüeducte que hi ha a la Plaça Nova no és una construcció semiderruïda sino semiconstruïda. Durant l'etapa en que es va fer aquesta reconstrucció històrica de l'aqüeducte s'havien excavat part de les restes romanes i s'estava remodelant una àrea molt afectada pels bombardejos de la guerra.
Si vols pots mirar que en diuen als anys 60 aqui:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/08/24/pagina-31/32729320/pdf.html?search=acueducto%20plaza%20nueva
Oriol: Com bé has dit mig barri gòtic és una invenció fantasiosa. De fet havia sentit llegit en algun lloc que durant l'època en que es va crear la marca "Barri Gòtic", feien una broma que deia:
-Saps on és el barri gòtic?
-Si, home si, és aquell barri nou que estan fent!
Daniel: Pel que jo sé, aquesta àrea com tu dius va ser de les primeres en les quals, aprofitant els arcs dels aqüeductes, es va anar creant durant la baixa edat mitjana un barri fora muralles anomenat precisament Vilanova dels Arcs.
CONFAVC: Moltes gràcies i benvingut! pots tornar-hi quan vulguis!
A la carrera d'Arquitectura vaig estudiar l'època en què alguns arquitectes preeminents (Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch...) van engegar programes per impulsar la dignificació del casc antic. Fins aquí, tot lògic. Però si consultaves les seves propostes la majoria passaven per enderrocar-ho practicament tot, i deixar d'empeus els edificis més importants (Catedral, Santa Maria, Palaus..). Per sort les seves propostes no es van executar, i es van limitar a restaurar aquests últims edificis principals.
Això sí, com que alguns d'aquests edificis no eren "prou" gòtics, van decidir guarnir-los. Així van aparèixer, al segle XIX, el pont de la Casa dels Canonges (sí, aquest que és imatge turística oficial del barri gòtic) o la façana i els pinàcles de la Catedral de Barcelona, així com part de la muralla que es veu des de la Plaça de l'Àngel, a Via Laietana. També hi podem afegir la Casa Padellà, traslladada i reconstruida pedra a pedra des del lloc original (on després passaria la Via Laietana) fins a la Plaça del Rei, sent actualment l'entrada al Museu d'Història de la Ciutat.
Històricament, el gòtic català autèntic era auster (i no per això menys bonic) com demostren el Saló del Tinell, o Santa Maria del Mar, molt allunyat del gòtic flamíger europeu que estava de moda entre els romàntics del segle XIX.
Hi ha fins i tot un llibre (no en recordo el nom) que tracta sobre aquests casos de "reconstrucció de la història", on surten exemples com les tombes dels comtes catalans a Poblet (fets també durant el franquisme) la catedral de Ripoll (reconstruida d'una forma molt discutible), i d'altres.
Perdó pel totxo de comentari.
Osti, osti! Merci per aquest article. Jo, pobre innocent de mi, m'havia cregut aquesta història que no recordo ni quants anys fa algú em va explicar i jo vaig prendre per certa.
Malauradament així l'he anat explicant a la gent que he acompanyat a visitar la Barcino romana i la Barcelona medieval.... quina ràbia!. Però bé, mai és tard i ja podré explicar i ensenyar un nou raconet d'aquesta Barcelona sepultada en l'oblit del disseny megaguai i el cosmpolitisme de xancleta!
Salut!
Una vegada vaig tenir una discussió amb una companya que no es va creure la realitat de la "Barcelona Gòtica", que li vaig comentar. Precisament va dir-me que fent una visita amb un "guia", li va explicar tot el contrari del que jo li deia respecte al neo-gòtic de la nostra Catedral i del Pont de la Casa dels Canonges. La meva mare, va néixer al Passeig del Born, i havia vist reconstruir moltes de les pedres "gòtiques".
Dani, m'encanta el teu blog. Continua investigant.....
Aleix, Albert i Marta: Teniu tota la raó del món... de fet aquest va ser un dels motius que em van dur a començar amb aquest blog. La visió de la "Barcelona ideal" i la de la "Barcelona real" sovint no coincideixen, i el que és pitjor és que la primera versió oculta la segona. Jo, personalment trobo que la Barcelona real ja té prou substància com per haver-ne d'inventar una altra, sovint per ocultar un passat potser massa conflictiu.
"per no haver-ne d'inventar una altra volia dir"
Per cert Albert, quan em refereixo a la "Barcelona ideal", si bé en el seu temps era la dels modernistes prenent absenta, ara em sembla que ho has definit perfectament:
"Barcelona del disseny megaguai i el cosmpolitisme de xancleta"
Millor definició impossible XD
no només això, abans (o paral·lelament ara no recordo) de crear el barri gòtic algú va proposar fer el barri barroc!
en tot cas per molt fals que sigui el barri gran part de les peces afegides si que són originals...
Ha, ha... quan ensenyo els arcs que has fotografiat i després els dic que el que es diu que és un aqüeducte és fals, la gent al·lucina amb una certa incredulitat!
Després només cal passar per la Plaça Sant Felip Neri (ensenyar la cantonada amb la metralla i la resta intacta amb la casa dels calderers i dels sabaters...), el pont de la Generalitat... i llavors ja veuen que el Barri Gòtic és una recreació al més pur estil de Hollywood de pedra-cartró.
En fi, fantàstic que anem treient mites per tal de ser-ne conscients i valorar el nyap del no-aqüeducte com una construcció d'una època molt determinada. I sort que Puig i Cadafalch no va fer la seva reforma, sinó seria una nova Disneylàndia!
Cal dir que molt sovint la mentida fa fortuna i esdevé gairebé realitat, i el barri gòtic no és gòtic, però, com deia Argensola, parlant d'una dama la bellesa de la qual era qüestió de diners i maquillatge:
No nos engaña así Naturaleza?
pues ese cielo azul que todos vemos
ni es cielo ni es azul, lástima grande,
que no sea verdad tanta belleza!
Si pensem una mica, el romànic era tot acolorit per dins i per fora, i no la pedra vista que avui agrada tant. Carcassona es una bonica ciutat inventada, per exemple. La veritat no sempre és versemblant i ens movem entre un desig de saber la veritat i una necessitat d'idealitzar-la i enganyar-nos. En aquest context, si no és cert està ben inventat...
El tema dóna per molt, és un debat etern, perquè els edificis i indrets són vius i al llarg de la història s'hi fan afegitons i nyaps i arriba un moment en el qual volem saber 'com eren en realitat' però aquesta realitat mai no va existir.
...perquè la realitat també son els afegitons i nyaps que en algun moment van plaure a la gent.
Galderich: Pel que deies de Sant Felip Neri, no hi ha res millor que imprimir-se aquesta foto que fa temps vaig penjar aqui:
http://bp2.blogger.com/_E5PUmAnOgwc/R6CpWoxKgrI/AAAAAAAAAFQ/GJAJQ4AJ2Lw/s1600-h/003314.jpg
La part alta encara es pot veure enclastada al gremi de sabaters que van traslladar.
Júlia: Haver reconstruït l'aqüeducte no és un nyap en sí. El que és un nyap de debò és que no s'especifiqui i tothom ho doni per original.
Dani, tens raó, però només constato que ens deixem enganyar sovint; les explicacions 'culturals' que es fan a museus, guies turístiques, itineraris i la resta sovint tenen molt de fantasia, quan no, com en aquest cas, de falsedat causada per la ignorància, m'imagino.
És impossible, em sembla, no deixar-nos enganyar en algun moment.
La urbanització de la zona sempre va generar polèmica, durant el franquisme es van fer excavacions que van posar al descobert moltes restes i els bombardejos de la Guerra Civil, que van destruir molts carrers estrets, van fer possible l'actual gran plaça, l'aparcament de la qual, ja en èpoques posteriors, també va generar debats i controvèrsies.
Nano...jo pensava que ho sabía tot de la barkeno,i ara veig que només sé el que han volgut explicar-me.
Collonut, el teu post!
;)
Molt bon post, dani!
Ara bé, deixa'm que difereixi... a La Plaça Nova SÍ que hi ha un arc de l'aqüeducte romà... i original!
És cert que el que es veu, és reconstruït durant el franquisme, just al costat de la capella de Sant Roc que aprofita la canal de l'altre aqüeducte que venia de Collserola.
Però si et situes a l'avinguda de la catedral es pot veure perfectament l'arcada més irregular i gastada pel temps empotrada i sostenint la torre circular de l'antiga Porta Praetoriana. No és tan visible per ser un arc cec, però de romà en té més que jo de meonja! :)
Met, suposo que et refereixes al tros que queda a la vista just a la dreta de l'aqueducte fals no?
Bé, si, et dono la raó, es veu un tros de pedra però si parlem de la mateixa pedra no és pot ni endevinar la forma de l'arc.
El que si que és veritat és que des de dins la casa de l'Ardiaca, just al costat del Castellum Aquae, es pot veure un arc de l'aqueducte, no se si del que s'enfilava per l'actual carrer dels arcs o el que anava aparar al Besós, però ja dins l'edifici
Em sembla que no m'he explicat bé al principi del comentari anterior. Aquella pedra de la que no es veu forma d'arc ja si que deuria ser una part de l'aqueducte, això no ho poso en dubte.
Ens entenem. Per a la majoria, un arc no és un arc si no s'ho pot passar per sota. Per això el van fer "reviure". ;-)
Hola Dani, aquesta pared fa 10 anys que me la van mostrar uns profes de la UOC:
http://idd00x69.eresmas.net/uoc/barcino.html
Enhorabona per Altresbarcelones; jo no sóc barceloní però la història del país és en bona part la de la capital.
De fet, l'aqueducte hi és i és com el que es veu: l'arc de debò es veu des de dintre la Casa de l'Ardiaca, embotit en la torre de la muralla, que es va fer a sobre. Quan es va restaurar i es va descobrir l'arc de l'aqüeductes, llavors l'única part trobada, en temps del Duran i Sanpere, van decidir, per fer-lo visible, fer-ne una còpia al costat, fora de la muralla: el que es veu reprodueix l'estructura conservada dintre la muralla. No és, per tant, una "recreació" a partir del no-res, com el pont neogòtic, sinó una manera de fer visible un element que, d'altra manera, gairebé ningú no coneixeria.
Publica un comentari a l'entrada