Altres Barcelones

Diu la llegenda que fa molt i molt de temps existí un cavaller anomenat Joan Garí que es retirà per fer-se frare ermità a Montserrat.
La seva bondat i els seus prodigis eren coneguts arreu, sobretot per l’especial do de guarir de gràcia.
El Diable, davant això, es moria d’enveja. Fra Garí el treia de polleguera, no el podia suportar, així que decidí prendre forma d’ermità i anar a viure prop seu a veure si podia portar-lo pel mal camí.
Però ni amb aquestes l’home miraculós i carismàtic queia en el pecat i Satan començà a tramar un pla maquiavèl•lic.

El maligne endimonià ni més ni menys que Riquilda, la filla del Comte Guifré el Pilós.
El Comte preocupat, feu assistir a la noia per diferents metges i exorcistes però cap d’ells pogué curar-la.

Davant la desesperació, Guifré el Pilós, decidí encomanar-la a aquell ermità de Montserrat que tan bona fama tenia. Fra Garí, després d’una primera resistència argumentant que la seva llar no era digna per una princesa, acabà acceptant la demanda davant la desesperació del pare.

Segons la llegenda, el diable endimonià de tal manera la noia, que alhora era tan hermosa i temptà tan increïblement l’ermità que Garí no pogué resitir la temptació de cometre un gran pecat i l’acabà forçant.

Avui dia podem analitzar la moral de l’època en la qual “la temptació de la dona endimoniada” servia per justificar abominables crims, sense acceptar que el problema era de vegades la pròpia doble moral sexual malaltissa i la prepotència masclista, però bé, prosseguim...

En Fra Garí se sentí tan i tan culpable davant el crim comès que no se li acudí res millor que acabar amb la vida de la donzella i enterrar-la a peu d’ermita.

La culpa que sentia era tan gran que prengué la decisió d’anar a Roma a obtenir una penitència del Papa.
Vora Collbató, Garí ajegué sobre una pedra a descansar. Tant i tant pesaven les seves culpes que segons la llegenda hi deixà un clot, conegut encara pels habitants de la zona amb el nom de “la petjada de Fra Garí”

En arribar a la Santa Seu, el Papa s’escandalitzà per l’horrible crim comès i traçà amb el ceptre papal un cercle al voltant de l’ermità dient que si el crim no era perdonable per Déu, aquest faria que tros de terra delimitat s’enfonsés enviant-lo a l’infern i que en cas que no passés això, el Senyor el podria perdonar algun dia.
Acte seguit, en veure que Fra Garí no s’enfonsava, el Papa dictà la seva penitència:

Hauria de caminar de quatre grapes com els animals d’aleshores endavant, limitar-se a menjar només herbes i arrels, no parlar amb ningú i no rentar-se mai més. Finalment li digué que Déu faria parlar un infant en nom seu perdonant-lo quan considerés que havia realitzat prou penitència.

Obeint la sentència, Garí veié amb el temps com tot el cos se li cobria de pèl, les seves ungles creixien i les seves vestidures acabaven esmicolant-se fins a desaparèixer del tot. Refugiat en una cova de Montserrat, sense intercanviar ni un mot amb ningú i anant de quatre grapes, semblava talment una bèstia misteriosa.

Tan era així que passat molt i molt de temps, quan el Compte Guifré ja gairebé no recordava la seva endimoniada filla Riquilda, aquest decidí anar de cacera per aquelles terres acompanyat d’altres nobles i els seus gossos interceptaren aquella estranya criatura, que fou portada a Barcelona i tancada com a curiositat en una garjola.

Passat el temps, Guifré el Pilós engendrà un nou fill, el que fou després el Comte de Mir, i organitzà una gran festa en motiu del bateig de l’infant.
Durant la cerimònia se li acudí ensenyar als altres nobles, la majoria d’ells experts caçadors, la criatura que feia temps havia capturat per Montserrat i la feu mostrar enmig del banquet.

El públic mirava encuriosit aquella bèstia, afirmant que fins aleshores cap d’ells n’havia vist una d’igual rondant pels boscos, quan de sobte, l’infant de tan sols 3 dies de vida exclamà:

“Alçat, Garí, que Déu ja t’ha perdonat”

En alçar-se tothom pogué veure amb una gran sorpresa que aquell estrany ésser era ni més ni menys que l’ermità Fra Garí, que en aquell precís instant explicà tots els fets al Comte Guifré.

Escandalitzat, el Comte va demanar a Garí que l’acompanyés allà on havia enterrat la seva filla, i allà sota la trobaren, sana i estalvia.

Actualment, encara avui es conserva aquesta llegenda en unes boniques rajoles rere el quiosc del Carrer Comtal, on abans hi havia hagut la presó on Fra Garí Restà tancat i algunes representacions iconogràfiques seves:



La versió escrita més antiga d’aquesta història data de 1239 i la podeu trobar a la pàg. 274 del llibre “Cultura Popular del Montserrat” de Jordi Serra i Massansalvador.