Altres Barcelones

Era un vespre tranquil, just abans de tocar la queda, com es feia en aquells temps. No havien apagat encara les llums del Carrer Flassaders quan un parell de lladres van acostar-se a casa d’un veí vell del mateix carrer conegut per la seva fama de garrepa i hi van entrar.
Un cop a dins, el van apunyalar amb un coltell i es van fer amb tot allò que van poder arreplegar. Tot seguit, van marxar enduent-se l’arma del crim.
En aquell mateix moment, un flassader jove, sentint els crits del seu veí, va córrer a veure que havia passat. En arribar al pis va trobar el vell tirat a terra en un bassal de sang i es va ajupir per veure si encara era viu. Però ja era massa tard...
Espantat, el flassader va tornar a casa i impactat per l’escena es va quedar parat amb la llum encesa sense poder aclucar els ulls.
Moments més tard, passà per allà la ronda que feia la vigilància nocturna i en veure la porta del vell oberta va entrar-hi trobant-se amb l’escena del crim: El cos d’un home madur sense vida, una bassa de sang, i unes tisores de flassader, (que deurien haver-li caigut del davantal al veí en intentar socórrer-lo).
La llum casa el flassader era oberta en aquell precís moment. Tot apuntava a el mateix sospitós. Davant aquelles evidències, l’home va ser condemnat a pena capital.
Quan el portaven a morir al Pla de les Forques (actual Pla de Palau), baixant pel Carrer Montcada, el flassader cridava i plorava desesperat defensant la seva innocència.
En aquell precís moment la imatge de la Mare de Déu que es troba sobre l’entrada del absis de Santa Maria del Mar, es girà cap al carrer Montcada mirant amb cara compassiva el condemnat i li mantingué la mirada.
Davant això el poble es va esvalotar i el flassader va ser perdonat. Altres versions diuen que en aquell precís instant, la corda es va trencar (motiu d’absolució com ja vam explicar parlant dels corders). La imatge segueix allà, encara mirant el carrer Montcada. No és aquest però l’únic cas d’imatges miraculoses movedisses, el cas més conegut és el del Crist de Lepant de la Catedral.

Foto: Enric Borràs