Què vol dir “Altres Barcelones”?
“Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il•lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...”
Aquestes van ser les primeres paraules que vaig escriure a l’antic bloc quan intentava explicar aquell concepte que feia temps que em rodava pel cap. Sovint, després d’haver descobert alguna cosa curiosa de la història de la ciutat, en sortir de l’arxiu o la biblioteca, sentia la necessitat d’anar a aquell mateix indret i recordar-la. Aleshores és quan de sobte, descobreixes una de les moltes “Altres Barcelones”, que sentiràs des d’aleshores cada cop que hi tornis a passar.
De mica en mica, comences a tenir una bona col•lecció d’Altres Barcelones.
Allà on la gent, amb presses, només hi veu cotxes i turistes, tu hi veus muralles, menestrals treballant a peu de carrer, bombardejos, revoltes... Descobreixes que a amb aquells carrers estrets i mal il•luminats que aparentment no tenen cap atractiu tu hi tens una espècie de lligam personal.
El lligam, crec jo, es a causa de l’atracció per allò que forma part de la nostra història i per tant en bona mesura forma part de nosaltres, i perquè història és sinònim de recordar, i recordar segueix significant el que significava en llatí: re-cordis (Tornar a passar pel cor...)
Un projecte per compartir:
Altres Barcelones neix de la voluntat de compartir el coneixement. Les noves tecnologies ens donen unes possibilitats enormes de crear xarxes de coneixement comú a l’avast de tothom. És per això que Altres Barcelones no només és una persona que escriu i firma els articles si no que també ho sou tots, ho ets tu, ell i ella. Altres Barcelones som tots aquells que de tant en tant ens plantem davant aquesta web i diem la nostra.
“Els vells carrers de Barcelona no són només allò que ara veiem a simple vista. Si ens hi aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, il•lusions i esperances, odis i amors, i llegendes i mites que encara volen per entre els carrerons estrets de Barcelones d'altres temps, d'Altres Barcelones... Les sentiu?...”
Aquestes van ser les primeres paraules que vaig escriure a l’antic bloc quan intentava explicar aquell concepte que feia temps que em rodava pel cap. Sovint, després d’haver descobert alguna cosa curiosa de la història de la ciutat, en sortir de l’arxiu o la biblioteca, sentia la necessitat d’anar a aquell mateix indret i recordar-la. Aleshores és quan de sobte, descobreixes una de les moltes “Altres Barcelones”, que sentiràs des d’aleshores cada cop que hi tornis a passar.
De mica en mica, comences a tenir una bona col•lecció d’Altres Barcelones.
Allà on la gent, amb presses, només hi veu cotxes i turistes, tu hi veus muralles, menestrals treballant a peu de carrer, bombardejos, revoltes... Descobreixes que a amb aquells carrers estrets i mal il•luminats que aparentment no tenen cap atractiu tu hi tens una espècie de lligam personal.
El lligam, crec jo, es a causa de l’atracció per allò que forma part de la nostra història i per tant en bona mesura forma part de nosaltres, i perquè història és sinònim de recordar, i recordar segueix significant el que significava en llatí: re-cordis (Tornar a passar pel cor...)
Un projecte per compartir:
Altres Barcelones neix de la voluntat de compartir el coneixement. Les noves tecnologies ens donen unes possibilitats enormes de crear xarxes de coneixement comú a l’avast de tothom. És per això que Altres Barcelones no només és una persona que escriu i firma els articles si no que també ho sou tots, ho ets tu, ell i ella. Altres Barcelones som tots aquells que de tant en tant ens plantem davant aquesta web i diem la nostra.
